• La formació denuncia que hi ha gent ?en situació d'exclusió social

Aouraghe, Gallardo i Pallarès fan pública, ahir, la seva denúncia. Foto: ÀLEX LARA

La junta gestora del Partit Liberal (PLA) va entrar ahir al matí una demanda d'informació al Govern per conèixer quanta gent accedeix a les ajudes socials. Més concretament, volen saber quantes persones s'atenen a través del protocol d'urgència i a quantes se'ls ha denegat l'ajuda i per quins motius. Els membres de la gestora, Judith Pallarès i Jordi Gallardo principalment, i acompanyats també MaananAouraghe, van exposar que el sistema de seguretat social va ser dissenyat en un context que ara ha canviat, «i a pitjor». A més d'assegurar que hi ha persones en situació d'exclusió social, fins i tot «dormint al carrer» –encara que siguin poques–, van valorar que se n'ha de prendre consciència i actuar amb celeritat, doncs sinó el problema continua agreujant-se. Per això demanen una revisió urgent dels criteris d'accés als ajuts socials.

Gallardo i Pallarès van assegurar tenir constància que hi ha ciutadans «en situació d'exclusió social», i els moviments ciutadans –com és el grup de ciutadans solidaris organitzat a través de la xarxa social Facebook– i organitzacions no governamentals ja no hi poden fer front, els esforços d'aquests «ja no són suficients», va sentenciar Pallarès. Per això creuen necessari modificar els criteris d'accés als ajuts socials, doncs «el sistema va ser dissenyat en un context molt diferent», i cal adaptar-lo a l'actualitat.

El principal problema rau en la lentitud de la tramitació i en els criteris que s'utilitzen. Així, els membres del PLA van denunciar que el protocol d'urgència anunciat per la ministra de Salut i Benestar, Crisitna Rodríguez, fa unes setmanes, no s'aplica sempre i tampoc es pot accedir a les ajudes mentre es disposi d'uns estalvis. A més, «el procés cada vegada és més llarg», doncs són més els que requereixen de subvencions, i «les ajudes fan tard». «La gent no pot esperar», va sentenciar Gallardo.

LA REESTRUCTURACIÓ / «Els recursos hi són», però cal «racionalitzar i reconduir», va exposar Gallardo. És a dir, que hi ha ajudes de caràcter universal i s'hauria de «focalitzar en el protocol urgent», va comentar Pallarès, que va assegurar que es tracta «d'optimitzar els recursos» dels que es disposa i fer els tràmits més curts. En aquest punt, Aouraghe va apuntar que la despesa s'hauria de fiscalitzar a posteriori, doncs mentre s'espera l'autorització el problema es manté i s'agreuja. Pallarès també va fer notar que les administracions tenen un horari, i que «et poden deixar al carrer [desallotjar per impagament] un divendres». Per això consideren necessari pensar una solució per poder donar resposta les 24 hores del dia i els set dies de la setmana.

Pallarès també va apostar per dirigir part de les ajudes als empresaris «perquè donin feina», doncs la gent el que vol és treballar i ser «autònom».

Un altre gran problema, des del punt de vista liberal, és la situació irregular en què es troben molts dels afectats. Es tracta de persones que, després de marxar del país en perdre la feina i provar sort als seus llocs d'origen, tornen perquè és aquí on tenen família i arrels. Aquestes, encara que haguessin viscut 20 anys a Andorra, han perdut els drets i no poden accedir als ajuts, i la resposta que reben és: «no hi ha diners, marxi». En aquest punt, Pallarès va manifestar que «viure a Andorra ha de ser més que un contracte laboral».

La demanda d'informació es dirigeix als dos ministeris afectats: Salut i Benestar, i Interior. Perquè des del PLA es considera a més que amb la limitació de les quotes d'immigració, a més de no donar treball –perquè les ofertes són específiques i requereixen uns perfils que no es troben entre els aturats del país–, «alhora es limita el creixement» de les empreses i l'economia.

Els liberals van assenyalar l'oportunitat d'incloure aquests canvis a la llei d'Atenció Social en la que el grup parlamentari demòcrata treballa actualment.

NECESSITAT DE CONSCIENCIACIÓ / Els ciutadans solidaris organitzats a través del Facebook han atès directament una setantena de famílies. I cal sumar-hi els casos atesos des de Càritas i altres ONG, així com els atesos des de les administracions. «És important saber aquestes dades per conscienciar», va explicar Gallardo, i així també poder fer una previsió d'atenció.

«És una realitat, encara que sembli que no passa», va manifestar Pallarès, i «ho hem de començar a assumir». De fet, «els primers que no s'ho creuen són els afectats», va explicar Pallarès, i això fa que fins que la situació no es torna crítica no s'actua.

Per a més informació consulti l'edició en paper.