Andorra tindrà quatre vols d'helicòpter diaris a Barcelona d'aquí a un any
- En un any aproximadament ja hi hauria d'haver-hi vols regulars Andorra-Barcelona Port, sempre i quan no prosperin el recurs i les demandes judicials que té previst fer el Comú d'Andorra a Vella.
- Un moment de la presentació del projecte de l'heliport. Foto: ANA / N.M.
El ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, acompanyat del cap d'àrea de Projectes Estratègics del Departament d'Ordenament del Territori, Ramon Reguant, han fet pública la decisió d'adjudicar a la UTE Cathelicòpters Heliand el projecte de construcció i explotació de l'heliport nacional al Roc del Patapou a Andorra la Vella. Serà realitat en uns onze mesos, i en un any aproximadament ja hi hauria d'haver-hi vols regulars Andorra-Barcelona Port. Això sempre i quan no prosperin el recurs i les demandes judicials que té previst fer el Comú d'Andorra a Vella.
El projecte separa la terminal de passatgers de la pista d'enlairament que està situada a una cota de 1.153 metres d'alçada. Estan unides a través d'un funicular que venç un desnivell de 70 metres amb túnel artificial inclòs a l'arribada de la zona d'enlairament on també hi ha un hangar amb cabuda per a tres helicòpters. Entremig, a 50 metres de desnivell de la pista, el Rec del Solà. A la terminal de passatgers hi haurà la zona de facturació i la de control de la policia i la duana.
El cap d'àrea de Projectes Estratègics del Departament d'Ordenament Territorial, Ramon Reguant, ha explicat que les raons de l'adjudicació a la UTE Cathelicopters Heliand al projecte de construcció i explotació de l'heliport nacional al Roc de Patapou ha estat 'entre d'altres aspectes perquè l'oferta presenta unes millors prestacions de línies de transport regular de passatgers, unes millor garanties de viabilitat i explotació, una millor proposta comercial, una infraestructura heliportuària més consolidada i una mínima afectació urbanística'.
Reguant ha explicat que l'afectació acústica és 'relativament poca per sota del Rec del Solà'. A més, 'les aerovies que proposa el projecte en la línia cap a Barcelona passen per sobre el Rec del Solà i té una afectació nul·la per sobre la zona d'habitatges'.
Les línies regulars cap a Barcelona arribaran al Port (l'aeroport de Barcelona no pot rebre vols d'helicòpters) i han de ser efectives dos mesos després de l'entrada en funcionament de l'heliport, amb una freqüència de quatre vols diaris, de 30 minuts de durada. El cost del viatge és de 190 euros, i la capacitat de l'aparell -un Augusta Westland AW139- és per a dotze passatgers (ampliable a quinze), als quals cal sumar-hi els dos pilots.
Pel que fa a les línies regulars Andorra – Aeroport de Tolosa tenen un termini d'inici més llarg: com a molt tard fins al tercer any de la posada en funcionament de l'heliport. La freqüència de vols serà de dos setmanals. El vol tindrà una durada de 35 minuts i el cost del viatge serà de 220 euros. La capacitat de passatgers per cada viatge també serà de dotze ampliables a quinze.
Pel que fa a la línia amb la Seu d'Urgell, previst amb un cost per al passatger de 50 euros per deu minuts de viatge, podrà ser factible quan l'aeroport de la capital alturgellenca tingui vols comercials, segons ha manifestat el responsable de Projectes Estratègics del Departament d'Ordenament del Territori.
En total Reguant ha dit que el projecte contempla una capacitat màxima de vuit operacions diàries. La superfície és d'uns 4.500 metres quadrats aproximadament. Sobre el càlcul de passatgers, Reguant ha fet esment als bitllets que venen les agències de viatges andorranes de l'aeroport de Barcelona i que se situen en més de 7.000 bitllets l'any 2011, i es veuen com a potencials passatgers.
Pel que fa al cost de les inversions per part de l'adjudicatari, Reguant ha explicat que seran de 6 MEUR per a la construcció de l'edifici l'accés i les instal·lacions aeronàutiques, i 10,4 MEUR per a la compra de l'helicòpter. La construcció ha d'acabar deu mesos després de la signatura del contracte (cosa que passarà en un mes aproximadament).
Riscos naturals de la zona
Ramon Reguant ha explicat que 'efectivament la zona està afectada pels riscos naturals, però aquella zona i al Roc de Patapou en concret està protegida naturalment'. Reguant ho ha argumentat dient que 'hi ha un roc que protegeix de la caiguda de blocs rocosos, i hi ha tota un fossa natural que protegeix' l'esplanada on s'ubica de l'heliport.
Tot i això, el cap d'àrea de Projectes Estratègics ha dit que al projecte hi ha un estudi geològic detallat de la zona i contempla una partida pressupostària per millorar les proteccions de caigudes de blocs rocosos. 'Però efectivament' ha afegit 'és una zona de risc al voltant, però serem curosos i vetllarem perquè es compleixin els requisits'.
Precisament aquest és un dels arguments que Rosa Ferrer, cònsol major de la capital, ha posat damunt la taula per oposar-se la projecte quan el Govern li ha presentat aquest migdia, conjuntament amb d'altres com el sobrevol pel nucli urbà o la contaminació acústica de la zona.
Tot i això, el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, ha dit que 'li hem explicat els elements tranquil·litzadors pel que fa a l'afectació urbanística acústica' del projecte. Alcobé ha argumentat que 'està en una zona no urbanitzada o poc urbanitzada i una zona amb poc potencial edificable, per tant l'impacte és baix, la qual cosa dins de la normalitat dins dels dubtes hem respost als seus neguits'.
El cap d'àrea de Projectes Estratègics del Departament d'Ordenament Territorial, Ramon Reguant, ha explicat que les raons de l'adjudicació a la UTE Cathelicopters Heliand al projecte de construcció i explotació de l'heliport nacional al Roc de Patapou ha estat 'entre d'altres aspectes perquè l'oferta presenta unes millors prestacions de línies de transport regular de passatgers, unes millor garanties de viabilitat i explotació, una millor proposta comercial, una infraestructura heliportuària més consolidada i una mínima afectació urbanística'.
Reguant ha explicat que l'afectació acústica és 'relativament poca per sota del Rec del Solà'. A més, 'les aerovies que proposa el projecte en la línia cap a Barcelona passen per sobre el Rec del Solà i té una afectació nul·la per sobre la zona d'habitatges'.
Les línies regulars cap a Barcelona arribaran al Port (l'aeroport de Barcelona no pot rebre vols d'helicòpters) i han de ser efectives dos mesos després de l'entrada en funcionament de l'heliport, amb una freqüència de quatre vols diaris, de 30 minuts de durada. El cost del viatge és de 190 euros, i la capacitat de l'aparell -un Augusta Westland AW139- és per a dotze passatgers (ampliable a quinze), als quals cal sumar-hi els dos pilots.
Pel que fa a les línies regulars Andorra – Aeroport de Tolosa tenen un termini d'inici més llarg: com a molt tard fins al tercer any de la posada en funcionament de l'heliport. La freqüència de vols serà de dos setmanals. El vol tindrà una durada de 35 minuts i el cost del viatge serà de 220 euros. La capacitat de passatgers per cada viatge també serà de dotze ampliables a quinze.
Pel que fa a la línia amb la Seu d'Urgell, previst amb un cost per al passatger de 50 euros per deu minuts de viatge, podrà ser factible quan l'aeroport de la capital alturgellenca tingui vols comercials, segons ha manifestat el responsable de Projectes Estratègics del Departament d'Ordenament del Territori.
En total Reguant ha dit que el projecte contempla una capacitat màxima de vuit operacions diàries. La superfície és d'uns 4.500 metres quadrats aproximadament. Sobre el càlcul de passatgers, Reguant ha fet esment als bitllets que venen les agències de viatges andorranes de l'aeroport de Barcelona i que se situen en més de 7.000 bitllets l'any 2011, i es veuen com a potencials passatgers.
Pel que fa al cost de les inversions per part de l'adjudicatari, Reguant ha explicat que seran de 6 MEUR per a la construcció de l'edifici l'accés i les instal·lacions aeronàutiques, i 10,4 MEUR per a la compra de l'helicòpter. La construcció ha d'acabar deu mesos després de la signatura del contracte (cosa que passarà en un mes aproximadament).
Riscos naturals de la zona
Ramon Reguant ha explicat que 'efectivament la zona està afectada pels riscos naturals, però aquella zona i al Roc de Patapou en concret està protegida naturalment'. Reguant ho ha argumentat dient que 'hi ha un roc que protegeix de la caiguda de blocs rocosos, i hi ha tota un fossa natural que protegeix' l'esplanada on s'ubica de l'heliport.
Tot i això, el cap d'àrea de Projectes Estratègics ha dit que al projecte hi ha un estudi geològic detallat de la zona i contempla una partida pressupostària per millorar les proteccions de caigudes de blocs rocosos. 'Però efectivament' ha afegit 'és una zona de risc al voltant, però serem curosos i vetllarem perquè es compleixin els requisits'.
Precisament aquest és un dels arguments que Rosa Ferrer, cònsol major de la capital, ha posat damunt la taula per oposar-se la projecte quan el Govern li ha presentat aquest migdia, conjuntament amb d'altres com el sobrevol pel nucli urbà o la contaminació acústica de la zona.
Tot i això, el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, ha dit que 'li hem explicat els elements tranquil·litzadors pel que fa a l'afectació urbanística acústica' del projecte. Alcobé ha argumentat que 'està en una zona no urbanitzada o poc urbanitzada i una zona amb poc potencial edificable, per tant l'impacte és baix, la qual cosa dins de la normalitat dins dels dubtes hem respost als seus neguits'.