Eva Font: «Cal que els futurs tractats es respectin a totes bandes»
ESCALDES-ENGORDANY
- Eva Font, consellera al Comú d'Ordino per ACO - DA. Foto: EL PERIÒDIC
Consellera al Comú d’Ordino per ACO-DA, Eva Font va presentar, ara fa uns mesos, una ponència al primer congrés del partit. Sota el títol Recuperar l’atractiu de la nacionalitat, Font feia una breu aproximació als problemes que ja troben els joves per treballar a l’estranger i que probablement s’incrementin si l’obertura econòmica no té en compte aquesta qüestió. Font deixava clar que cal treballar i negociar amb la Unió Europea, UE, perquè els professionals no es vegin castigats a l’exterior i que la nacionalitat no acabi en una penalització. I va demanar l’aixecament de «barreres i traves per als andorans que vulguin treballar, estudiar o desenvolupar una activitat professional i de negocis més enllà del Principat». La proposta de resolució va ser aprovada pel plenari.
-¿Hi ha andorrans que els ha costat fer papers a Espanya per a treballar-hi, què es pot fer?
- Cal treballar per garantir la reciprocitat a la vegada que s’obre l’exercici de les professions liberals; perquè els nostres advocats, metges o arquitectes puguin exercir la professió més enllà de les fronteres en les mateixes condicions que els professionals estrangers podran fer-ho a casa nostra. I trobar una solució a la situació en que es troben sovint, els estudiants andorrans quan volen anar a cursar estudis als països veïns.
-¿Potser caldria insistir més des del Govern?
-S’hauria de fer el necessari i des d’on sigui convenient per a què paral·lelament a l’obertura econòmica i a la internacionalització de l’economia andorrana es pugui avançar en l’aixecament de barreres per als andorrans que vulguin treballar, estudiar o desenvolupar una activitat professional i de negocis fora del Principat, sobretot als països veïns, o a la UE. Cal intensificar els contactes amb els petits estats i les negociacions amb la UE amb la vista posada en un Espai Econòmic Europeu adaptat als petits estats europeus, una fórmula que ha de permetre la plena participació d’aquests països –entre ells Andorra- i els seus ciutadans en el mercat interior de la UE, a l’hora que s’han de mantenir determinades especificitats sense les quals no serien viables.
-¿Quines especifitats?
-Les especificitats pròpies de cada un d’ells, per a que els petits Estats d’Europa continuïn tenint l’encant i la personalitat que els caracteritza, i per això es necessari intensificar els contactes amb aquests petits Estats per negociar amb la UE.
-¿Andorra aplica prou bé el tractat Trilateral?
-S’hauria de trobar una solució a la situació actual, en la qual tothom hi sortís beneficiat. Cal fer el necessari per a què els futurs convenis i tractats es respectin a totes bandes.
-¿Creu que caldria un debat aprofundit sobre la doble nacionalitat?
- Tal i com vaig defensar al congrés d’Ordino – i com es va aprovar– la qüestió de la nacionalitat s’ha d’enfocar d’una manera global. El debat no es limita a doble nacionalitat sí o doble nacionalitat no: es tracta que la nacionalitat andorrana recuperi l’atractiu que, en certa manera, ha perdut. I això ho saben les persones andorranes que volen estudiar, treballar o fer negocis fora. Saben que, sovint, tenir la nacionalitat andorrana és un obstacle. I aquest obstacle l’hem de superar: per això s’ha d’apostar pels convenis de no doble imposició, per l’homologació internacional, per l’obertura econòmica i per l’acostament a la Unió Europea.
-¿I la possibilitat de poder triar quina activem i quina deixem en suspens, no ens simplificaria la vida?
-Si parlem de permetre la doble nacionalitat cal constatar, d’entrada, una cosa: tenint en compte les dimensions d’Andorra i la seva composició demogràfica, si es permetés la doble nacionalitat Andorra seria un país on la gran majoria dels nacionals –per no dir quasi tots– podrien tenir més d’una nacionalitat. És un element molt important a tenir en compte a l’hora d’abordar aquest debat, perquè als països on es permet la doble nacionalitat sempre és una minoria de la població la que té més d’una nacionalitat, quan en el cas d’Andorra seria una majoria.
-¿Hi ha andorrans que tenen dos passaports mentre altres persones no volen ser andorranes per motius econòmics i pràctics?
-Ni la Constitució ni les lleis permeten tenir la doble nacionalitat actualment al nostre país. Jo no sé si n’hi ha tants com alguns diuen, però el que intueixo és que si algú té la doble nacionalitat no crec que sigui per caprici, sinó perquè potser amb la nacionalitat andorrana té molts problemes a l’hora de treballar, fer negocis o estudiar fora d’Andorra. I amb això no els justifico de cap manera, sinó que intento trobar una explicació a aquest fenomen. Per això dic que aquest debat s’ha d’enfocar d’una manera global, per recuperar l’atractiu de la nacionalitat.