• Els joves que volen entrar al mercat laboral als països veïns tenen dificultats peruè no són comunitaris

Un passaport andorrà Foto: EL PERIÒDIC

Més de 14.000 persones tenen els anys suficients de residència per demanar el passaport andorrà però no volen ser andorranes. Aquesta és una de les constatacions que va fer la consellera del Comú d'Ordino Eva Font a la ponència que va presentar al primer congrés ordinari de Democràtes per Andorra el passat 10 de març. Segons Font es poden buscar causes “identitàries però també hi pesa el fet que tenir la nacionalitat andorrana pot comportar una sèrie d'entrebancs a l'hora d'estudiar, treballar o fer negocis a l'estranger”. Font diu que tal com va defensar al congrés d'Ordino i com es va aprovar, “la qüestió de la nacionalitat s'ha d'enfocar de manera global” i que el debat no es limita “a doble nacionalitat si, doble nacionalitat no: del que es tracta és que la nacionalitat andorrana recuperi l'atractiu que, en certa manera ha perdut i això ho saben les persones andorranes que volen estudiar, treballar o fer negocis més enllà de les nostres fronteres”. Per superar el fet que “massa sovint, tenir la nacionalitat andorrana és un obstacle”, Font afirma que cal apostar per “convenis de no doble imposició, per l'homologació internacional, per l'obertura econòmica i per l'acostament a la Unió Europea”. Sigui com sigui, Andorra va signar un conveni de lliure circulació de persones amb Espanya i França que va entrar en vigor el 2003. El mal però, és que si l'alt funcionariat n'està al corrent, el funcionari que atén el públic, sobretot a Espanya, no n'està i sovint aplica la norma superior, a saber que Andorra no forma part de la Unió Europea, i per tant, els seus nacionals són tractats com a nacionals de països tercers. Això es tradueix per a qualsevol jove andorrà que vol treballar a Espanya en una mena de joc de l'oca, de comissaria a comissaria perquè em toca.

El Trilateral no funciona / Aquest és el cas de la Carla que fa tres anys va decidir provar sort per treballar a Barcelona de mestra. I la sort li va somriure perquè de seguida va trobar plaça en una escola concertada. Només li calia demanar el NIE o número d'identificació per als estrangers, una simple formalitat segons el Trilateral. Però les coses van anar d'una altra manera, de la comissaria de la plaça d'Espanya on no li van voler fer --tot i al•legar que en virtut del Trilateral mereixia el mateix tracte que un nacional comunitari--, va anar a la comissaria de Balmes, allà tampoc va obtenir gens ni mica d'atenció, sinó que li van dir que calia que anés a Numància, on reben els estrangers de països tercers. Les cues interminables van fer-la empal·lidir una mica, però no tenia altre remei que fer paciència, anar-hi a l'alba i esperar que li toqués el torn.

Finalment, un agent perspicaç la va rescatar de la multitud i li va agilitar els tràmits quan ja pensava que perdria la feina. Per a la Carla com per a molts joves andorrans, la nacionalitat andorrana deixa de ser un avantatge al país veí per convertir-se en un mal son. De moment, però, no està a l'agenda governamental requerir una reunió de la comissió que segueix l'aplicació del Tractat. I és que el 2008, en la primera reunió de la comissió, Espanya va presentar queixes sobre les revisions mèdiques que Andorra practicava als seus nacionals i sobre el fet que pogués denegar el permís de residència i treball per malalties com ara la diabetis o l'obesitat mòrbida. França també va considerar que les proves mèdiques del Servei d'Immigració anaven “més enllà del que marca l'OMS”.

Més tancats que mai / Aquesta podria ser la impressió que dóna Andorra després que el Consell General votés en contra de la proposta de reduir a 15 els anys necessaris per a obtenir la nacionalitat andorrana. Una decisió que es va prendre un mes abans de rebre l'última avaluació de la comissió europea contra el racisme i la intolerància (ECRI) del Consell d'Europa, que recomana no només reduir els anys per a l'obtenció de la nacionalitat a 10 sinó també que s'estudiï la possibilitat de posseir la doble nacionalitat. Una solució apuntada per l'ECRI i per alguns polítics seria la possibilitat d'introduir la doble nacionalitat amb restriccions pel que fa a l'ús actiu de cada una. És a dir, que mentre es fa valdre una nacionalitat es deixa l'altre en suspens però no es perd com és el cas actualment amb la nacionalitat andorrana.

ENTREVISTA A EVA FONT: «Cal que els futurs tractats es respectin a totes bandes»