• Filloy considera que es necessiten «infraestructures que ens identifiquin» i «diferenciïn dins l'eix dels Pirineus»

Uns empleats de la construcció treballen en una obra Foto: ÀLEX LARA

En l'Informe sobre el sector de la construcció al Principat d'Andorra, elaborat per l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda), es proposen diverses mesures per ajudar a revifar, o si més no mantenir, el sector. Entre aquestes hi ha l'aprovació d'una llei que desbloquegi projectes que l'entitat considera «estratègics» pel país, com poden ser el del telefèric al Pic del Carroi, l'estació d'autobusos nacional o el parc sanitari i tecnològic, entre d'altres.

Per l'Acoda, hi ha projectes que no haurien de seguir els mateixos passos que la resta «per les seves característiques pròpies», se'ls haurien de facilitar els tràmits. El gerent de l'associació, Víctor Filloy, apunta que a Andorra «tenim una manca d'infraestructures que ens identifiquin», i que la «diferenciïn dins l'eix dels Pirineus». I d'exemples concrets d'aquest tipus de projectes se'n parla sovint: l'estació d'autobusos nacional, el telefèric del Pic del Carroi, el parc sanitari i tecnològic, els salts d'aigua per aprofitar l'energia hidràulica, el casino, i un llarg etcètera.

Tots ells són projectes «amb inversió privada però que no troben el recolzament de les administracions per ser executats», que «per una raó o per una altra estan aturats». Així es denuncia també la «ineficàcia» de l'administració en aquest camp. I el que es proposa és recollir aquests projectes «privats d'interès nacional i amb un retorn de capital» en una llei de projectes estratègics –o amb un altre nom–, «que faciliti la posada en marxa d'aquestes infraestructures en un període màxim de sis mesos». En el text s'hauria d'analitzar què és el que bloqueja aquests projectes i establir una espècie de moratòria concreta per a què es puguin desenvolupar les unitats en qüestió. Això sí, «de manera urgent i transitòria».

Aquesta proposta de l'Acoda es recolza en exemples d'altres països on s'han fet aquest tipus de llei. Filloy va justificar la necessitat d'aquesta llei perquè «si analitzes infraestructura per infraestructura on està la necessitat, ens estarem sis anys més». Al seu parer, cal ser «més executius, perquè la situació obliga a prendre decisions una mica més ràpides».

L'INTERÈS DE LES INFRAESTRUCTURES / «La famosa estació d'autobusos» és el primer exemple a recollir per la llei que Filloy comenta. «És inconcebible» que un país com Andorra, «on el seu turisme arriba per carretera», no disposi d'una estació pública. En aquest cas, l'estació podria estar gestionada pels propis empresaris del sector i inversors privats, i establir un règim de concessió. El mateix serveix per l'heliport, que finalment sembla que tira endavant.

En el cas del projecte de les mútues elèctriques per fer salts d'aigua al riu i aprofitar-ne l'energia hidràulica, Filloy defensa l'interès del projecte dient que «generaria obra per al nostre sector», a més de l'interès des del punt de vista energètic. En el cas del casino, Filloy va celebrar l'avenç que representa la creació de l'oficina del joc, però valora que «amb els anys que fa que en parlem, podria ser hora ja de que ho poséssim en marxa».

A més, d'aquests, l'Acoda veuria amb bons ulls que es reprengués el projecte del museu nacional, «o alguna cosa així», doncs tampoc cal que sigui exactament el mateix projecte. És en aquest sentit que Filloy va opinar que falten infraestructures que «ens identifiquin». Si bé es va apostar per Caldea, aquesta és l'única obra «que ens identifica». El gerent de l'Acoda va reclamar obres que caracteritzin Andorra «com una ciutat moderna i atractiva» i que diferenciïn el país «dins l'eix dels Pirineus». «No hi ha cap altre lloc com Andorra als Pirineus», i per tant considera que cal treballar en aquest sentit, per tenir infraestructures com a «eix diferenciador i com a pol d'atracció».

Per a més informació consulti l'edició en paper.