PUBLICITAT

L'1% de la població genera el 23,5% de la despesa sanitària

  • Una persona de 85 anys costa a la CASS 5.500 euros l'any; una persona de 35 costa uns 1.100 euros
CLARA GARNICA
ESCALDES-ENGORDANY

La Caixa Andorrana de la Seguretat Social ha fet públic recentment el resum de la seva situació financera durant l'any 2011, en la qual s'analitza detalladament i per diversos segments poblacionals la despesa sanitària del país. Tal i com s'exposa, i tot i que varia molt el que gasta cada ciutadà en funció de la seva condició laboral i la seva edat, la CASS fa constar que hi ha un gruix poblacional petit, concretament d'un 1%, que genera el 23,5% del total de la despesa sanitària.

La Seguretat Social reconeix que el sistema sanitari «és molt sensible a la despesa que pot tenir una part molt petita i concreta de la població». Entre ells, hi figuren persones amb patologies aïllades que els obliga a seguir uns tractaments mèdics molt cars. No obstant, la CASS també reconeix que aquesta «dependència del sistema a les despeses extremes» es deu en bona part al constant «envelliment de la població».

En total, la despesa sanitària que va haver de reemborsar la CASS en prestacions mèdiques durant el 2011 ascendeix a poc més de 80 milions d'euros, un 1,7% més que la que va haver d'assumir durant el 2010, la qual va ser de 78,6 milions. Les prestacions que s'han d'assumir per hospitalització i per a farmàcia són les que destaquen més en quantia econòmica, ja que suposen per la CASS 22,1 milions d'euros (el 26,6% del total) i 10,3 milions d'euros (el 13,56%) respectivament. En canvi, les prestacions més econòmiques són les relacionades amb les majoracions (127.000 euros) i les d'òptica (226.000 euros).

DESPESA GENERADA PER EDAT / La Caixa Andorrana de la Seguretat Social ha dividit en aquesta anàlisi de la despesa sanitària el que gasta cada segment d'edat. Tal i com s'exposa, fins als 50 anys, la proporció de població és superior a la despesa que generen. És a dir, fins als 50 anys, en general, un ciutadà és rendible per la CASS. En canvi, a partir dels 50 la situació es capgira, i la despesa és superior al percentatge de població. És especialment rellevant el segment de 81 a 90 anys, que malgrat representar només el 2% del total de la població, generen el 6% de la despesa total.

En concret, una persona entre 81 i 90 anys costa a la CASS uns 5.500 euros l'any, mentre que una persona de 31 a 40 anys costa uns 1.100 euros. El segment més econòmic és el de la franja entre els 1 i els 10 anys: tenen una despesa mitjana de 500 euros anuals.

Per tant, queda clar amb l'anàlisi quantitatiu que la despesa sanitària de la CASS augmenta amb l'edat de la ciutadania. I per tant, i tenint en compte que cada vegada tenim una població més envellida (perquè vivim més anys i perquè moltes persones en edat de treballar han decidit retornar als seus països d'origen cansats de buscar feina), la situació s'anirà agreujant en el temps.

De fet, en una comparativa del nombre de pensionistes que hi havia al 2010 amb el total dels del 2011, l'increment és del 4%, amb un 7% de nous pensionistes. D'aquests, 10.448 corresponen a la branca de jubilació i són 300 més que un any enrere. La pensió mitjana que cobra un pensionista són de 500,4 euros al mes.

ELS PENSIONISTES, ELS MÉS CARS / Per constatar aquesta situació social, la CASS mostra un altre gràfic comparatiu, en aquest cas el que analitza la despesa en funció del règim dels cotitzants. Els assalariats garanteixen beneficis per la CASS. Generen el 48% de la despesa sanitària total, però en canvi són el 59% de la població. Els autònoms, per la seva part, generen una despesa en el mateix percentatge que el volum de persones que representen. Els beneficiaris són el 25% de la població, però només generen el 14% de la despesa total, mentre que els pensionistes són només el 8% però arriben al 26% de la despesa. També hi ha el segment definit com de règims especials: són només l% de la població i acumulen el 3% de la despesa.

 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT