• Els demòcrates voten en contra la congelació de les comissions bancàries amb l'abstenció d'Ensenyat

Xavier Montané es dirigeix a la tribuna d'oradors per intervenir en el debat, ahir Foto: TONY LARA

En el marc del debat de la proposició de llei de suspensió de l'actualització o a la revisió a l'alça de les comissions bancàries per pagaments efectuats amb targetes de crèdit electròniques, el Govern va anunciar que treballa per regular la competència i que té previst entrar el text durant el proper període de sessions parlamentàries, és a dir, la tardor vinent. La proposta presentada pel grup socialdemòcrata, que perseguia deixar sense efecte l'augment de les comissions als pagaments efectuats a través d'un punt de venda electrònic acordat «unilateralment» i de manera conjunta per part de les entitats bancàries del país, no va prosperar amb els vots contraris de 20 consellers demòcrates.

«És imperatiu treballar pel foment de la lliure competència», va afirmar el vicepresident del grup demòcrata, Daniel Armengol, que va anunciar que plantejaran una proposta d'acord en el marc del debat d'orientació política per establir les pautes de la regulació de la competència. El futur projecte de llei, que tal com va avançar el ministre d'Economia, Jordi Alcobé, encarregat d'exposar el criteri del Govern, s'entrarà a tràmit parlamentari la tardor vinent, tindrà com a principals eixos la persecució de conductes contra la competència i el control d'operacions de concentració econòmica,entre d'altres.

Totes les parts van assenyalar el seu rebuig a la mesura adoptada per la banca. Alcobé va expressar la preocupació d'aquest per «l'inoportunitat del moment i el dany a la lliure competència». Armengol també va opinar que la banca «no ha estat valenta» i que la mesura no és compartida pels consellers tant «pel fons com per la forma». El posicionament dels socialdemòcrates, evidentment, també és contrari a la mesura.

Però mentre els consellers del PS van votar a favor del text per evitar l'augment de les comissions bancàries als pagaments electrònics, els de DA hi van votar en contra –no tots: només es van registrar 20 vots en contra la proposició, doncs faltava la consellera Sílvia Calvó i Carles Ensenyat va deixar que s'acabés el temps de votació sense prémer cap botó, i va argumentar que era una qüestió de «consciència personal», doncs tot i compartir l'argumentari d'Armengol, no està d'acord amb el criteri del Govern.

Els arguments esgrimits tant pel Govern com pel grup que li dóna suport al Consell General per rebutjar la proposta es centraven en la necessitat de regular la competència. De totes maneres, Armengol no es va estar de llançar algun dard contra els socialdemòcrates: «no creiem en l'intervencionisme més ranci i el populisme», més propi d'estat llatinoamericans. A més, va afegir que el vot en contra de la proposició també era una qüestió de credibilitat internacional. Pel vicepresident del grup demòcrata, aprovar el text seria enviar «un missatge massa equívoc» a la comunitat internacional en ple procés d'obertura econòmica. Pel ministre d'Economia, per imatge internacional, tampoc es pot aprovar una regulació contrària a l'acord monetari signat amb la Unió Europea, encara que les disposicions amb les que s'entraria en contradicció no siguin d'obligada aplicació fins a l'abril del 2016.

Pel cantó socialdemòcrata, el vicepresident del grup, Gerard Barcia, va assegurar que la regulació de la competència «serà benvinguda», i va fer una crida a mentre no arribi, «acontentem-nos» amb la mesura proposada pel PS. Així, es va mostrar decebut pel fet que s'hagi «perdut una nova oportunitat», i va acusar els demòcrates de fer «molt mal favor al teixit empresarial» del país, a més de dependre «dels lobbies i poders fàctics» i «no tenir el coratge d'afrontar-s'hi com van fer amb els habitatges», va comentar en relació a la llei aprovada al desembre per congelar l'aplicació de l'IPC als preus dels lloguers de béns immobles.

LES NOVES RESIDÈNCIES PASSIVES / La sessió del Consell General d'ahir també va servir per aprovar la modificació de la llei qualificada d'immigració amb cinc vots en contra i una abstenció –la del socialdemòcrata Jaume Bartumeu que va errar de botó. Aquí el debat es va centrar en la reducció a 90 dies per al reconeixement de la residència. Segons va defensar Barcia, el problema serà que els estats d'origen de qui hi accedeixin no els reconeixeran la residència fiscal, i per tant també hi hauran de pagar impostos. A més, també va criticar que es doni al Govern «plena discrecionalitat» a l'hora d'acceptar els nous residents passius.

El ministre d'Interior, Marc Vila, va defensar la necessitat de marge per «avaluar el talent» per decidir les residències per qüestions d'interès cultural, científic i esportiu, així com dels professionals amb reconeixement internacional.

Les principals modificacions que introdueix aquest text a la llei estableixen noves tipologies de residents sense ànim de lucre, i rebaixen a 90 dies la permanència necessària al Principat, a més d'exigir una inversió de 400.000 euros al Principat de manera permanent, i un dipòsit no remunerat a l'INAF de 50.000 euros. Aquests criteris tampoc són compartits pels socialdemòcrates, però, segons Vila, estan encaminats a atraure persones que puguin afavorir l'economia andorrana.

Per a més informació consulti l'edició en paper.