• L'Associació de Pagesos i Ramaders preveu doblar la producció en tres anys

Cejudo parla amb Alcobé, i Baró parla amb un dels presents ahir a la presentació Foto: TONY LARA

Un cop enllestit el Pla de recerca sobre la trumfa de qualitat 2008-2011, és ara el moment que «camini sol, i vagi cap a l'èxit», tal i com va definir ahir el president de l'Associació de Pagesos i Ramaders (APRA), Xavier Coma. I és que després de quatre anys de recerca, proves que han comptat amb científics, pagesos i restauradors, la trumfa andorrana i de qualitat ja és una realitat comercialitzable. Una realitat que deixa d'estar sota la tutela de l'APRA, el Departament d'Agricultura –que l'ha subvencionat– i BPA –col·laborador– per passar a ser un projecte gestionat per la cooperativa Sabors i Aromes d'Andorra. La intenció és consolidar-lo al mercat andorrà, i que representi el 30% del consum d'aquest tubercle a Andorra.

Per aconseguir aquests objectius i es pugui parlar d'un producte rendible, cal entre d'altres aspectes, «posicionar-se, saber vendre» i també augmentar-ne la seva producció. I així es farà. Coma va explicar que aquest primer any, que es podria considerar de prova, ha tingut una producció d'uns 130.000 quilos. La intenció és, en tres anys, arribar a una producció més agosarada, entre els «300.000 i els 350.000 quilos», va explicar Coma.

Exportar, ¿per què no? / En un inici la trumfa de qualitat andorrana està pensada per distribuir-se només en territori nacional, per vendre's a comerços i distribuir-se també a cuines de restaurants i hotels. Però el projecte és agosarat i no es talla límits. Tal i com va assegurar el president de l'APRA, «si el producte agafa renom es pot arribar a exportar». Caldria però aconseguir donar «serietat al producte i crear una marca potent», va exposar Coma.

En qualsevol cas, el concepte d'aquesta trumfa autòctona no pot estar mai relacionada amb un tubercle econòmic. El valor afegit no és el preu, sinó la qualitat, l'autenticitat i el fet que no porti additius ni productes químics, tal i com va recordar el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé.

El ministre va definir la iniciativa com un projecte empresarial «d'èxit», que ha sobreviscut a tres Governs en només quatre anys i que ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el públic i privat. L'èxit ha inspirat un nou pla de producció i comercialització futur: el de les plantes aromàtiques i medicinals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.