• El resident Joaquim ?Purito' Rodriguez (Katusha) acaba de ser segon al Giro d'Itàlia després de ser el dominador de la cursa H Tres setmanes de màxima competició demanen a crits una parada per ell, i ho fa al Principat, on ha fixat la seva residència amb la seva família

Purito Rodriguez, ahir al Prat del Roure d'Escaldes-Engordany, de descans després del dur Giro Foto: TONY LARA

Tres setmanes al límit, lluitant en un Giro d'Itàlia que ha estat un espectacle descomunal, bàrbar, de batalla campal a cada etapa, amb uns Dolomites tan màgics com estrets, alts i durs, amb una prova d'esforç diària. Joaquim ‘Purito' Rodriguez (Katusha, 33 anys, Parets del Vallés), segon classificat a la segona cursa per etapes més important del planeta ciclista, està de dies lliures a Andorra, on és resident, després de vèncer en dues etapes, guanyar la regularitat i ser el dominador i mallot rosa fins l'últim dia, quan en la crono de Milà el canadenc Ryder Hesjedal, alt i prim, treballador d'equip en el Garmin-Barracuda amb només dues victòries d'etapa fins el moment en la seva trajectòria professional i, això sí, una 7a plaça al Tour del 2010, va volar més que ell en aquells 30 quilòmetres finals per guanyar un Giro que era del Purito. 16 segons de diferència: «Amb tot, estic content, he fet una gran cursa», va dir ahir poc després de passejar per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany amb la seva parella, absents els dos, per uns dies, del circ del ciclisme. «He al·lucinat aquests dies perquè mai no m'havien parat pel carrer aquí a Andorra i aquesta vegada la gent em reconeix i em dóna l'enhorabona».

Somriu quan se li recorda allò que alguns encara diuen, que no té fons, i es mossega la llengua i recorda la Flecha Valona que ha guanyat aquest 2012 –al 2011 hi va ser segon– en el mític mur de Huy, un privilegiat de la natura que va arribar primer allà on somien ser coronats els amants de les clàssiques de primavera: «La victòria més maca de la meva vida», va dir llavors. Ara Purito és de residència andorrana, busca pis i és de tràmits per les escoles dels fills. Descans actiu, que en diuen, perquè això és feina.

No té intenció de competir gairebé fins el mes d'agost, ha renunciat a la Dauphiné Liberé (del 3 al 10 de juny), on sí hi serà l'altre resident de l'equip Katusha, Xavi Florencio, però tampoc el veurem als Jocs Olímpics «perquè són massa plans per mi», afirma, i tampoc no correrà el Tour de França on en 2010 va guanyar l'etapa de Mende en batalla contra Alberto Contador. Mític.

Contador, aquell que es trobarà cara a cara a la Vuelta a Espanya –del 18 d'agost al 9 de setembre– més emocionant de l'última dècada, perquè estaran els millors, com ell, com el de Pinto, com l'actual campió Juanjo Cobo, Alejandro Valverde, Samu Sánchez, qui sap si Bradley Wiggins, Ivan Basso i Vincenzo Nibali. Estratosfèrics ciclistes, qualitat immensa de tots, en un frec a frec que es podrà viure també al país que l'acull, quan el pilot arribi, trencat, a l'ermita de Canòlich –25 d'agost, 8a etapa. «Una llàstima que no es pugi abans el Coll d'Ordino, i que no acabi l'etapa dalt del tot del Coll de la Gallina, i si s'arreglés des de dalt de Fontaneda fins Canòlich ja seria brutal, no caldria ni asfaltar, només que passés una piconadora... en el Giro ja es fan etapes amb trams de terra i agraden», comenta visualitzant una etapa que té el seu nom, perquè la coneix, perquè sap on ha d'atacar i on ha d'esperar a que la resta es cremi. No serà el mateix que al Giro, on pujant el Pampeago Hesjedal va atacar en el seu dia de glòria abans de Milà i Purito, prudent, excessivament prudent, va esperar a roda de Basso, l'italià favorit, fos l'última setmana, i allà va perdre uns segons que, després, van ser decisius: «No es pot mirar enrera, el que va passar ja és passat». Purito mira endavant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.