• La representant Sylvie Hubac llegirà el jurament o promesa davant del Consell General

Hollande, que assumirà plenament les funcions de copríncep dijous vinent Foto: EL PERIÒDIC

El president de la República Francesa, François Hollande, assumirà plenament les seves funcions com a copríncep d'Andorra dijous vinent, 7 de juny. Aquell dia, la representant personal d'Hollande al Principat, Sylvie Hubac, llegirà el jurament o promesa del copríncep davant del Consell General –fórmula per la qual el cap d'Estat pren possessió efectiva del càrrec d'acord amb la Constitució.

Hubac, abans de llegir el missatge d'Hollande davant del Consell General, s'entrevistarà amb el síndic, Vicenç Mateu, i la subsíndica, Mònica Bonell, i es presentarà als consellers generals. Més tard al matí, a les onze, es trobarà amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i a la tarda, a les tres, es reunirà amb el cap de Govern, Antoni Martí.

L'OPCIÓ DE LA DISCÒRDIA / Tal com estableix l'article 43.2 de la Constitució, cadascun dels coprínceps ha de jurar o prometre exercir les seves funcions com a cap de l'Estat. Aquest jurament o promesa s'ha de fer davant del Consell General, ja que «el règim polític d'Andorra és el Coprincipat parlamentari» (article 1.4 de la Constitució).

L'any 1995, el síndic general d'aleshores, Josep Dallerès, va enviar una carta a l'Elysée en la qual instava el president Jacques Chirac a desplaçar-se fins a Andorra per fer el jurament com a copríncep davant del Consell General. Com a alternativa, i per tal de facilitar la presa de possessió, Dallerès li oferia la possibilitat d'enviar el jurament o promesa per carta. Tant Jacques Chirac, l'any 1995, com Nicolas Sarkozy, el 2007, van optar per aquesta darrera fórmula, valent-se en tots dos casos dels respectius representants personals perquè fessin lectura de la carta davant la institució parlamentària.

El bisbe Joan-Enric Vives, en canvi, va fer el jurament com a copríncep d'Andorra a Casa de la Vall, el 10 de juliol de 2003. Precisament aquest jurament –i no l'anterior o el posterior– va aixecar polseguera: el grup socialdemòcrata va considerar que això trencava amb la paritat entre els dos coprínceps, francès i episcopal, motiu pel qual els seus consellers no van assistir a l'acte de jurament. De la seva banda, la Mitra va defensar –i defensa– que la paritat consisteix, en realitat, en tenir les mateixes opcions de què havia disposat el copríncep francès i en poder decidir lliurement entre les dues, tal com havia pogut fer abans Jacques Chirac.

CAULLET VA PARLAR CATALÀ / El primer representant del copríncep Jacques Chirac a Andorra, que prèviament ho havia estat de François Mitterrand, va llegir la promesa del nou cap d’Estat davant del Consell General l’1 de juny de 1995. Jean Yves Caullet, abans de llegir el missatge pròpiament dit, redactat en francès, va adreçar als presents unes paraules en català: «És un gran plaer i un gran honor, prendre la paraula davant del Consell General i davant del Govern del Principat d’Andorra, per llegir-vos el missatge que us dirigeix el Sr. Jacques Chirac, President de la República Francesa i Copríncep d’Andorra». Un gest eminentment simbòlic, d’acord; però és que tots els Estats tenen els seus símbols.

Per a més informació consulti l'edició en paper.