• Amb Galera de mestre, Andorra controla els americans, que arriben al matx una hora tard

Galera, sublim en la direcció ?16 punts?, amb Kowalski ahir al pavelló Foto: TONY LARA

Una hora més tard del que estava previst, Andorra i el Columbia Lions de la NCAA (lliga universitària americana) van començar a jugar l'amistós previst al Poliesportiu d'Andorra –el parquet bufat ho va impedir al Joan Alay–, que va ser finalment un interessant duel, intens a fases, que va deixar vencedors els americans per 83-86.

A les 19.00 en punt, hora d'inici prevista, Olcina i Casals conversaven a la banda amb gent del públic, mentre que a la pista, uns per aquí i altres per allà, la resta botava la pilota o provava cistella sense gaire intensitat, i Jaume Tomàs, el seleccionador nacional, parlava amb Dani Marín, asseguts a la banqueta com esperant alguna cosa. I sí, de fet esperaven tots que arribés el Columbia Lions, que havia sortit de Barcelona –va aterrar al migdia al Prat– en autobús cap a Andorra, però direcció el túnel del Cadí, allà per Berga, van estar aturats més d'una hora perquè la carretera estava tallada per petites esllavissades. Els operaris netejaven l'asfalt, i a dins de l'autobús es conversava amb Andorra: que fem tard.

Gairebé a les 20.00 es va iniciar el duel en què s'esperaven grans diferències i no hi va haver, perquè Andorra feia el seu joc i es donava compte que els americans no eren tant, de bons. Així, la igualtat va ser el més destacat. El primer quart, 21-20 per als tricolors; el segon, 39-36; el tercer, 57-62. En l'últim quart van ser els Lions els que van semblar agafar la directa quan es van posar a 10 (59-69), però dos accions seguides de Xavi Galera van donar vida els de Tomàs: 66-69 a sis minuts del final.

Bona feina de Mofreita, de Galera –espectacular–, de Casals, de Felipe, de Farfán, de Marín, d'Oriol... bon treball general, intens i seriós, que dóna peu a pensar en un bon Europeu dels Petits Països. Cal esperar-ho, tot i els canvis que Tomàs hi pugui decidir en les pròximes setmanes –té una llista de 19 jugadors–, però jugar així a tot un NCAA fa pensar en positiu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.