• El Tribunal multa amb 20.000 euros al país i demana «esborrar els efectes» de la sentència contra l'empresa

Vista de la depuradora d'Anyós. Foto: TONY LARA

El litigi que va enfrontar a Saur Vallnet amb la Batllia ha acabat salpicant a la justícia andorrana. I és que el Tribunal Europeu de Drets Humans situat a Estrasburg va tancar ahir la qüestió condemnant al Principat per falta d'imparcialitat en el procés judicial. I a pagar una indemnització de 20.000 euros pel procés que es va dur a terme a la Batllia, que va enfrontar a l'Administració amb l'empresa de capital local i francès.

La suma que exigeix Estrasburg es pràcticament insignificant comparada amb la que es va sentenciar a Saur Vallnet, que va arribar als 1,86 milions. Europa no invalida el procés que va condemnar a la companyia, però posa entredit la condemna de la Batllia

El Tribunal Europeu va condemnar a Andorra per «falta d'imparcialitat» a la sentència per incompliment de contracte que va signar la Batllia contra la companyia. Aquesta Unió Temporal d'Empreses (UTE) va demandar a Andorra a Europa després que es fes públic que un dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia que la van condemnar era també advocat d'un gabinet català que, precisament, assessorava al Govern del nostre país.

Dubte raonable / Els jutges d'Estrasburg van subscriure que el demandant pot tenir «un dubte raonable sobre la imparcialitat objectiva» del magistrat en qüestió, tot i «l'absència total d'interès directe per la seva part al cas».

Si bé aquest magistrat va ser retirat del Tribunal, des d'Estrasburg es va considerar que no es va reparar el dany causat per la imparcialitat. I que aquesta viola el Conveni Europeu de drets humans.

Des d'Estrasburg es recorda que els estats han d'executar correctament les sentències del Tribunal i pagar les indemnitzacions imposades. Però també es remarca que s'han d'aplicar «les mesures generals o individuals per posar fi a la violació i esborrar tots els efectes de la mateixa». O el que vindria a ser el mateix, rectificar en relació a la condemna que va rebre Saur Vallnet.

Un litigi entre la companyia i l'Administració que va començar poc després que el consorci guanyés el concurs públic per la construcció d'una depuradora, al 2007.

Quan les obres es trobaven al període de finalització, el Govern va sancionar a l'empresa per un incompliment contractual que va suposadament va ocasionar danys mediambientals. Per això, se la va sancionar amb dues multes. Primer, una de 1,6 milions per no respectar les clàusules del text, i una segona per despeses d'auditoria i reparació de l'estació per que va arribar fins a la suma de 241.000 euros. Sancions que van ser confirmades per la Batllia i per la sala administrativa del Tribunal Superior a l'any següent.

Periple judicial / Saur Vallnet es va queixar davant el Tribunal Constitucional de la manca d'imparcialitat de la societat Ecosistemes, el peritatge de la qual havia servit per fonamentar la sentència de la Batllia com la de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

La societat franco-andorrana va manifestar la parcialitat i la manca d'independència del magistrat de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, j ue aquest magistrat ponent de la causa, LLuís Saura, exercia com a advocat en el conegut bufet d'advocats barceloní Roca Junyent des de l'any 1999, després de deixar la magistratura a Espanya. La legislació deia, d'acord amb l'article 69 de la Llei qualificada de la Justícia, que el càrrec de magistrat al Principat d'Andorra és incompatible amb l'exercici de l'advocacia a Andorra o a l'estranger.

A més, aquest bufet d'advocats catalans va estar assessorant el Govern a l'època d'iniciar-se el plet, part adversa en aquest judici, i aquest fet, segons va defensar la UTE, posava en dubte la imparcialitat subjectiva del magistrat ponent i, alhora, contagiava la totalitat de la Sala Administrativa. També es va destacar, amb caràcter circumstancial, que un dels gerents de la societat Ecosistemes tenia una relació de parentesc de primer grau amb un membre del Consell Superior de la Justícia.

Els recursos presentats al 2009 i al 2010 es van desestimar. Fins que al 2011, el Tribunal Superior va dir que no hi havia incompatibilitat i va donar la raó a la part demandant i va apartar a Saura del procés. Però, segons Estrasburg, no va reparar al demandant ni paralitzar la causa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.