• L'entitat alerta que perilla el model territorial i el seu funcionament si no es contempla l'estalvi als pressupostos

Fernando Álvarez i Dolors Plana, ahir, abans de presentar l'informe del Cercle en un sopar col·loqui per la societat civil andorrana. Foto: TONY LARA

Els comuns han arribat a suportar «uns estructura de funcionament insostenible». I tenen més o menys uns sis mesos per plantejar un canvi que contempli reduccions en el cost de personal i en les despeses de bens de consum. I tot i així ser capaços d'aixecar la inversió. Aquesta és la conclusió que va exposar ahir el Cercle d'Economia del país, que ha estudiat la estructura comunal i va emetre un llarg estudi en relació a la seva evolució financera.

Les conclusions del Cercle volen ser optimistes. Segons la institució, es pot revertir la situació i fer uns comuns amb estructures raonables. Però alerten que la situació ha de canviar el més aviat, tot i que cap parròquia vol assumir el cost polític que repercutiria d'aquesta acció.

«Hi han 180 milions d'endeutament i a més no existeixen inversions productives; primer, s'ha d'acabar amb la sangria en despeses i començar a fer superàvits per reduir el deute», va explicar ahir l'economista Fernando Álvarez, un dels dos autors de l'estudi.

Retallar despesa salarial / El primer punt que des del Cercle s'apunta per sanejar els comptes comunals passa per una millor «eficiència» en els costos de personal. «No pot ser que el 60% de la despesa comunal es vagi en el cost de personal», va declarar González. El Cercle no vol parlar directament d'acomiadaments, però veu com molt ineficient el model actual.

Per disminuir aquest cost, es plantegen fórmules menys dràstiques, però no per això sagnants, com serien reduccions de jornada o retallades salarials. «I sobretot millorar la seva eficiència», que s'hauria de començar a fer «mentalitzant els funcionaris» de la situació actual.

Altra gran acció hauria de ser, va explicar González, evitar serveis no imprescindibles que han assumit els comuns. I que podrien arreplegar-se en l'Administració central. «Tenim set empreses de neteja per a un país de 70.000 habitants, set poliesportius... no es pot mantenir», va sentenciar l'economista, procedent de Barcelona, però amb cinc anys d'experiència al Principat.

El gran problema, segons va manifestar González juntament amb l'economista Dolors Plana, l'altre artífex de l'estudi, es el cost polític que tindrà posar aquests plans en marxa. Ambdós tenen ben present que són decisions complicades per uns comuns que porten molt poc temps al poder i que podrien acabar pagant-lo a les urnes.

Però pitjor seria l'inacció, declaren des del Cercle. Donen uns sis mesos per revertir la situació, amb un pressupost per 2013 que contempli aquestes accions. Si no es realitzés, «probablement s'haurien d'intervindre administracions i ja en parlaríem de reestructuració territorial».

Una conseqüència no estimada, en un primer moment, pels economistes del Cercle. I és que promulguen que les parròquies funcionin amb comuns, però dins d'un nivell més «racionalitzat».

Ahir van presentar l'estudi oficialment als representants comunals, amb l'esperança de que es prenguin mesures immediates per solucionar aquesta «sangria» financera. Altra de les conseqüències seria que els bancs «marquessin el camí dels comuns», ja que amb motiu dels deutes contrets amb les entitats, les parròquies perdessin la seva autonomia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.