PUBLICITAT

Betim Budzaku: «En tres mesos no ho solucionarem, però en tres anys segur que estem molt millor»

CLARA GARNICA
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Budzaku, al seu despatx, durant l'entrevista concedida a EL PERIÒDIC. Foto: ÀLEX LARA

Betim Budzaku no fa ni un any que encapçala la gerència d'Andorra Turisme. Però els canvis introduïts fins ara han estat notables. Més campanyes de promoció, més presència als mitjans i una vessant més marquetiniana de la manera d'entendre i vendre el turisme. Els resultats, poc a poc, sembla que donen els seus fruits, tot i que la crisi està massa arrelada per poder parlar d'èxits.

–¿Com valora la Campanya Alguna cosa es mou a Andorra?

–Estem molt contents, sobretot internament per l'efecte que ha tingut, amb més de 650 establiments participants. Finalment hem arribat a una campanya en la que podem dir que la majoria del sector, sobretot del comerç, està d'acord, van en la mateixa direcció. Encara és aviat, però, per fer una valoració global sobre l'objectiu real: que vingui més gent i que gasti més. A més, no sortim d'una campanya que ja en comencem una altra. Encara no hem analitzat aquesta i ja presentem la de rebaixes i després la de l'estiu. I quan acabem, tornem a la d'hivern.

–¿La idea és anar de campanya en campanya?

–Sí. Nosaltres tenim dos bases de comunicació. Per una banda la comunicació massiva, amb Espanya i França, on l'objectiu és fer acció contínua tot l'any. L'objectiu és comunicar bé, però també és indispensable la freqüència. És important que ens tinguin dins de la seva ment i ens prenguin com una referència. Per altra banda, parlem d'altres campanyes, no tan genèriques, d'uns productes més exclusius. Finalment, una tercera part és arribar a països on per pressupost no hi podem arribar de manera convencional. S'han de fer, en aquest cas, campanyes conjuntes amb la touroperació. Com és el cas de la que estem fent a Rússia o la que farem properament al Benelux.

–Pel que fa a la campanya d'hivern, malgrat haver aconseguit un increment de visitants, ha tingut menys de 300 reserves a través del motor web.

–Des d'un principi ja vam dir que no era una campanya exclusivament dirigida a la venda a través del nostre portal. Volíem generar més estada, més hotel, i a la vegada donar a conèixer que aquesta opció no és massa cara, és assumible per un client de classe mitja. Amb això no vull dir que estiguem parlant d'un client de low cost. L'objectiu era tenir el producte, posar un preu orientatiu i tenir la possibilitat de compra per la web. S'ha de tenir en compte que hi ha molts canals diferents a Andorra que proposen el mateix producte. El nostre objectiu no és fer venda a través nostre perquè no és el nostre negoci. Nosaltres no som una agència de viatges. La intenció era comunicar un missatge concret i simple i aconseguir un increment de persones que pernocten.

–Per tant, el concepte de webs creades per Andorra Turisme on es puguin comprar paquets i reservar, ¿segueix en vigor?

–Sí, i tant. És dins la línia de comunicació de la nostra oferta de turisme. Nosaltres tenim una avantatge que no hem aprofitat fins ara: Podem concentrar tota l'oferta d'un país sencer en un lloc concret. Aquesta línia la seguirem, mai tindrem l'objectiu directe de venda, però tenir la possibilitat de comercialitzar productes, posar un preu i vendre-ho, ho farem. És una estratègia de producte que seguirem fent, malgrat que algú pugui pensar que és low cost. Pensem que aquesta oferta que tenim és bona, accessible, i tenim la possibilitat de fer-ho nosaltres. Això sí, s'ha comunicar cada producte en el moment adequat. El producte d'estiu no té res a veure amb el d'hivern.

–¿Ens pot donar més detalls sobre com serà aquesta pàgina web?

–És complicat. La intenció és estar en contacte amb el client 365 dies de l'any. Es tracta d'una estratègia online orientada al contacte continu amb el client. Disposarem de tota l'oferta hotelera i turística, les xarxes socials tindran un pes important i també potenciarem el concepte de look and field. Intentarem simplificar la pàgina, perquè si ara entres a Andorra.ad hi ha massa informació, i està desordenada. L'objectiu és que el client passi molta estona a la pàgina web perquè li interessi. Finalment, canviarem el contingut en funció del país des d'on es visita la pàgina. S'ha de partir del fet que un client de Rússia no té el mateix objectiu que un client de Lleida per venir a Andorra.

–¿El canal online és el futur per portar més clients a Andorra, o ha d'haver-hi un equilibri amb el tradicional?

–No sé si és el futur, però sí que sé que és el present. Parlem d'una eina interactiva que facilita les coses. Una pàgina Andorra.com pot tenir presència a tot el món. Aquesta opció fa 20 anys no era possible. De moment és el present, si és el futur ja ens adaptarem. Hem de tenir en compte que el client està en la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial. Hem de tenir clar que la idea principal és què vol el client, i no què volem nosaltres. Ens hem d'adaptar a ell, i trobar el punt que el client mana.

–Suposo que és difícil de respondre, però...¿quins pilars s'han de seguir per frenar la davallada de turistes?

–És complicat. Tens factor externs que són incontrolables, com l'atur d'Espanya, el canvi polític de França o el canvi climàtic. Però el que depèn de nosaltres és que hem de comunicar de la millor manera possible l'oferta que tenim. S'ha de segmentar molt més el client i adaptar l'oferta, veure què li interessa a cada perfil de client, i per això estem fent treball de focus group. S'ha de comunicar d'una manera més directa segons l'especificitat de cada client. Després ens hem d'obrir a nous mercats, que és una manera de tallar la davallada. S'ha de treballar molt a Rússia, perquè té un potencial que ha quedat demostrat. S'ha de trobar el client rus que està a la costa catalana durant l'estiu i potenciar Andorra com un dia de compres per aquesta època de l'any. Finalment, s'ha de trobar punts que poden ser d'interès que fins ara no s'han ofert. S'ha parlat de casinos, de parcs d'atraccions, etc, per aquests 7-8 mesos que no tenim tanta afluència. I sobretot, paciència. Estem canviant l'estratègia de comunicació. En dos mesos no ho solucionarem, però en tres anys segur que estarem molt millor.

–¿Què és més important per incrementar turistes, obrir-se a nous mercats o mimar el client de proximitat?

–Això és com dir-li a una mare que digui quin fill estima més. Les dues coses. No ens podem permetre el luxe de perdre volum, això és l'important. Un país que ha tingut la capacitat de rebre fins a 12 milions de clients a l'any és un país consolidat. Tot i que créixer en aquesta línia és impossible. És a dir, créixer en nombre és impossible.

–És a dir, ¿tornar a arribar als 12 milions és missió impossible?

–Dependrà del comportament del client de proximitat. Nosaltres, tot el que no puguem assolir en volum, ho assolirem amb un client de més qualitat, o en un client que trobi a Andorra un destí més vacacional. Pensa que actualment només el 25% dels visitants es queden a dormir. Si aconseguim que la meitat es quedi a dormir una nit, ja tens una part important de creixement que s'aproxima als 12 milions pel que fa a despesa. ¿I què podem fer perquè es quedi un dia més? Oferir-li més opcions, més atractiu. I per fer això s'ha de canviar l'oferta, em refereixo a la part lúdica. Després de Caldea i Naturlàndia, no hem creat cap producte nou d'entreteniment.

–¿Comentava la importància del mercat rus, quins nous mercats us proposeu per l'any vinent?

–Sobretot estem concentrats a curt termini al nou mercat europeu: Rússia; Polònia, amb 40 milions de persones i una situació econòmica que creix; la República Txeca durant l'hivern; i Israel ens interessa perquè van per modes i estem intentant créixer per aquí tenint en compte el seu poder adquisitiu mig alt. Això és pel 2013, pel 2014 ho decidiríem en 2-3 mesos. Parlarem molt amb el sector: la Unió hotelera i l'Associació d'Agències de Viatge. En qualsevol cas, ho haurem d'analitzar bé.

–¿El mercat britànic és recuperable?

–Andorra ni molt menys té culpa de la caiguda del mercat britànic. Ens va perjudicar la presència de les companyies low cost cap a Europa. Depeníem de la touroperació, i com que aquesta va perdre pes, vam perdre clients nosaltres. Tornar als números d'abans és impossible, però tampoc ens interessa. Pensa que parlem d'un turisme molt massiu, orientat a l'oci nocturn. Treballarem per millorar una mica les xifres, a part de amb la touroperació clàssica, trobant canals alternatius. Per això hem de tenir una oferta concentrada. El britànic està clar que ha de venir en avió perquè hi ha necessitat d'aeroport i de transport fins Andorra. Necessitem adaptar aquest transport als vols britànics, perquè no hi ha una central de reserves i per tant no es pot contractar el vol i el transfer conjuntament. No pot ser que no hi hagi concordança entre els vols i el transport. Per això és important crear un contact center que doni tota aquesta informació als turistes.

–¿Per tant, creu més en l'aeroport de Tolosa i Barcelona que en el de Lleida-Alguaire?

–Jo no puc opinar d'un aeroport de Catalunya, però personalment no hi puc comptar. Parlem d'una competència forta amb Barcelona i Tolosa, que són aeroports internacionals i importants. El de Lleida pot treballar únicament amb la touroperació, i honestament no podem fer massa cosa amb això. Si hem d'apostar per un aeroport, apostaria per Barcelona i Tolosa per aquest ordre. Està clar que Alguaire és una iniciativa bona, però en aquest moment no hi podem comptar perquè la diferència entre BCN i Lleida són només 15-20 minuts. A més, hem de començar a negociar directament amb les companyies aèries per poder arribar a països on no hi ha touroperació.

–¿Comentava que s'havien de crear noves ofertes d'entreteniment com un casino, teniu alguna preferència?

–La preferència la marcarà el client, no nosaltres. No val el nostre desig. Per això estem identificant què és el que li agradaria al client tenir a Andorra, i quan ho tinguem decidirem. Però s'ha de tenir en compte el territori i la inversió, perquè en aquest cas parlem d'una inversió privada. Honestament, sempre es parla de la mateixa oferta. El que s'ha de fer és un centre d'oci, sigui el que sigui. No és necessari que sigui un parc temàtic, o un casino. Encara no ho hem decidit.

–¿Ho esteu preguntant al turista?

–Estem fent Focus Group per determinar-ho. També estem preparant enquestes a França, Espanya, Rússia i el Regne Unit per determinar què és el que volen, entre d'altres preguntes sobre la seva estada a Andorra.

–Per finalitzar, ¿s'ha iniciat ja el procés per escollir els delegats comercials que substituiran les oficines de turisme?

–Ara estem mirant el tema de Madrid, perquè volem tenir un delegat comercial a part d'una persona fent tasques diplomàtiques. Al juny ho tindrem tot clar i parlarem amb les persones afectades. Intentarem adaptar-nos per si podem reestructurar el personal de les oficines.

–¿El treball dels delegats comercials quan començarà?

–Aquí s'ha parlat molt de la comercialització. La diferència és que perdem algunes oficines que estadísticament només tenien vuit visites diàries. I teníem cinc persones per això. No podíem permetre's les despeses tan elevades que això suposava. L'oficina de turisme de París costava 550.000 euros l'any.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT