Foto: WWW.FOTER.COM

«Una mentida repetida mil vegades es transforma en veritat». Aquesta és una de les frases que tristament va fer famosa Paul Joseph Goebbels, ministre de propaganda de l'Alemanya nazi. Desgraciadament en l'època de la comunicació de masses van ser molts els polítics que van explotar al màxim aquest recurs i, a dia d'avui, encara resten massa engrunes d'actuació en base a aquest pensament.

Però, ¿per què utilitzem aquesta frase? Fa uns dies ens referíem a les deu consideracions que ha de tenir molt en compte qualsevol polític que vulgui fer el salt al món digital i començàvem intentant fer entendre que s'ha de vèncer la por a tot allò desconegut (internet) per convertir les noves tecnologies en un company de viatge. Avui buscarem fer caure el mur que utilitzen molts polítics per evitar entrar a la xarxa. A molts d'ells quan se'ls pregunta perquè no aposten per internet responen el següent: «Perquè només hi són els joves». Greu error. En el cas que l'afirmació fos certa, el polític s'estaria equivocant perquè estaria renunciant als votants del futur i faria bona la frase que «els polítics només es preocupen per les pròximes eleccions i s'obliden de les noves generacions». A més, cada vegada hi ha més proves que la citada afirmació s'ha convertit en un mite fals. Fa uns anys potser podia tenir la seva lògica, però actualment l'accés a la xarxa es produeix en tots els segments de la població. Ho diu la història i ho diuen les dades.

En primer lloc, fem una mica de memòria. Tal i com explica molt bé Tom Chatfield en el llibre 50 cosas que hay que saber sobre el mundo digital, la història d'Internet data de la Guerra Freda i de la xarxa de comunicacions desenvolupada pels Estats Units després del llançament del satèl·lit Sputnik per part de la Unió Soviètica el 1957. Davant dels èxits del seu rival, els nord-americans van dedicar grans esforços a desenvolupar noves tecnologies de la comunicació i al 1969 naixia ARPANET, la xarxa informàtica que posava les bases de l'Internet que avui coneixem. El concepte en si mateix naixia uns anys més tard, al desembre de 1974, quan es va utilitzar per primera vegada la paraula Internet en un article de Vinton Cerf, Yogen Dalal i Carl Sunshine, com abreviatura de la paraula internetworking (alguna cosa semblant a treballar interconnectats). Es referien a allò que s'estava convertint en una idea revolucionària: una metaxarxa global de comunicacions, la «xarxa de xarxes», la idea central que hi ha darrere del modern Internet. Per tant, els orígens d'internet ben poc tenen a veure amb els joves.

Facebook a Andorra

En segon lloc, anem a un exemple pràctic. En aquest cas, i per fer-ho fàcil, ens fixarem en la xarxa social d'internet que està en boca de quasi tots: Facebook. ¿Diríeu que a Andorra hi ha més usuaris del grup de 13 a 17 anys o del grup de 45 a 54 anys? Doncs malgrat sembli sorprenent, el nombre d'usuaris de 45 a 54 anys supera clarament el de 13 a 17 anys. De fet, i sense voluntat de marejar-vos amb xifres, s'ha de remarcar que mentre la franja d'edat de 13 a 24 anys representa un 28% dels usuaris de Facebook, el grup de 25 a 54 anys significa ni més ni menys que un 65%. La diferència és més que evident.

I és que malgrat que en èpoques passades els postulats de Goebbels podien tenir molts seguidors, en l'actualitat qui vulgui mentir no tindrà l'opció de repetir perquè Internet el delatarà a l'instant. La veritat és l'únic camí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.