• L'acord amb França es tradueix en menors impactes fiscals, que pels andorrans es redueixen a la meitat

L'ambaixador francès Zaïr Kedadouche i el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, en una reunió recent. Foto: SFG

Un informe elaborat pel Ministeri d'Afers Exteriors mostra, amb exemples de diferents supòsits, els beneficis del conveni signat amb França per evitar la doble imposició (CDI). Hi consten sis exemples d'aplicació –de retribucions internacionals–, amb i sense CDI i amb diferents marcs fiscals. En tots els casos, l'aplicació del CDI resulta beneficiosa, com a mínim neutra, i l'eliminació de les exempcions previstes en l'actual legislació tributària andorrana també tindria un resultat neutre o beneficiós amb l'aplicació del CDI. Així mateix, el futur impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) tampoc tindria repercussions negatives.

L'exercici parteix de la base que el CDI fa que els dividends se sotmetin a tributació d'acord a una regla compartida, per la qual l'estat des del que es distribueixen dividends pot aplicar una retenció màxima del 15%, i del 5% quan el beneficiari sigui una societat que tingui al seu poder una participació mínima del 10% de l'entitat distribuïdora. També es té en compte que el tipus de gravamen general a Andorra se situa al 10%, per tant quan es pugui aplicar una retenció màxima del 15%, aquest país l'aplicarà del 10%.

Abans de començar els exercicis matemàtics, també es posa damunt la taula que, hi hagi o no CDI, les lleis andorranes preveuen que es pugui eliminar la doble imposició internacional. Tant en l'impost de societats com en el d'activitats econòmiques, «quan en la base de tributació de l'obligat tributari s'integrin rendes obtingudes i gravades a l'estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dues quantitats», sigui l'import efectiu satisfet a l'estranger per raó de gravamen de característiques similars a l'impost que s'estigui aplicant a Andorra, sigui l'import de la quota de tributació que correspondria pagar al Principat per les rendes esmentades obtingudes en territori andorrà. La darrera de les consideracions prèvies és que l'estat de residència de qui percep els dividends els grava, però ha de corregir la doble imposició internacional, i tal com s'estableix al CDI amb França, «la deducció que ha d'aplicar Andorra no pot excedir de la fracció de l'impost andorrà, calculat abans de la deducció, corresponent a les rendes obtingudes a França».

Dit això, comencen els exercicis matemàtics.

RESIDENT A FRANÇA / El primer dels exemples és d'una persona física anomenada Céline, «de nacionalitat francesa i resident a Toulouse», que té el 30% d'una societat patrimonial andorrana «que va heretar d'un parent d'Andorra». Anualment cobra uns 50.000 euros en concepte de dividends. Els quadres expressen que d'acord amb la legislació vigent, tant amb CDI com sense l'impacte fiscal és del 30%, i la quota de liquidació seria de 15.000 euros. En aquest exemple, l'informe apunta que «en el supòsit que no existís l'exempció» de l'impost sobre la renda dels no residents, l'impacte fiscal sense CDI seria del 40% i la quota de liquidació igualment de 15.000, però amb el CDI aquesta quota seria de 10.000 euros i l'impacte fiscal es quedaria al 30%.

El resultat varia quan es tracta de la societat francesa Pamiers, SA, «que és propietària del 15% de les accions de la societat andorrana Montmalús, SA», exposa l'exemple. L'andorrana reparteix dividends i a Pamiers, SA li pertoquen 100.000 euros. Igual que en l'anterior cas, tant amb CDI com sense el resultat és el mateix i l'impacte fiscal en aquest exemple és del 33,33% d'acord amb la legislació vigent. Però quan s'elimina l'exempció de l'impost sobre la renda dels no residents, amb CDI l'impacte fiscal es manté mentre que sense CDI puja fins al 43,33%, segons les xifres de l'exercici exposat en l'informe. Les quotes de liquidació serien sempre de 33.330 euros, menys quan no es compta l'exempció i es disposa de CDI, que aquesta baixa a 28.330 euros.

PELS ANDORRANS / En els casos de residents fiscals a Andorra, els avantatges del CDI són més palesos. El tercer exercici exposat a l'informe del Ministeri d'Afers Exteriors és el del Joan, l'únic accionista de la societat francesa Cannes, SARL. Aquesta societat reparteix anualment 10.000 euros en concepte de dividends. L'impacte fiscal que ha de suportar el Joan sense CDI és del 30%, i amb l'entrada en vigor d'aquest, l'impacte es rebaixarà al 15%, mantenint la legislació vigent. Els mateixos percentatges es mantenen «en el supòsit que existís un impost sobre la renda de les persones físiques a Andorra», amb un tipus del 10%.

Si en comptes d'una persona física es tracta d'una societat, els percentatges de l'impacte fiscal poc varien. L'exemple és el de la societat andorrana Padern, SL, única accionista de la societat francesa Poitiers, SARL. Aquesta darrera reparteix dividends a l'andorrana per un import de 30.000 euros. Amb la legislació vigent, comptant amb l'exempció prevista de l'impost de societats, l'impacte fiscal a suportar sense CDI és del 30%, mentre que amb el CDI serà del 15%. Sense l'exempció de l'impost de societats i amb el CDI en vigor, l'impacte fiscal baixaria al 10%, mentre que en el mateix supòsit però sense CDI, aquest continuaria sent del 30%.

Quan la participació a la societat estrangera és menor al 10%, l'impacte fiscal sobre els dividends continua sent del 30% sense CDI i del 15% amb aquest. És l'exemple de la societat andorrana Carroi, SL, que disposa del 4% de la francesa Lyon, SARL, exemplifica l'informe.

El darrer dels exercicis correspon al cas del Josep, de nacionalitat andorrana i resident fiscal a Andorra, que «ha invertit part dels seus estalvis en una empresa francesa que cotitza a la Borsa de París. Cada any aquesta empresa reparteix dividends i en Josep ha cobrat 1.000 euros». Segons la legislació vigent, amb el CDI l'impacte fiscal serà del 15%, i sense el conveni l'impacte és del 30%. Si per contra, existís un impost sobre la renda de les persones físiques a Andorra –amb un tipus del 10%–, l'impacte fiscal seria del 15% amb la vigència del CDI, mentre que sense aquest acord, l'impacte continuaria sent del 30%.

Per a més informació consulti l'edició en paper.