David Palmitjavila davant el Comú de Canillo. Foto: TONY LARA

David Palmitjavila és un jove format a l'École Nationale d'Ingénieurs i amb un excel·lent curículum tant al sector privat com al públic. En acabar els estudis va treballar a França, a la multinacional farmacèutica Roche. Després va dirigir Mobilitat fins que el desembre passat, l'actual cònsol de Canillo, Josep Mandicó, va demanar-li d'integrar el seu equip comunal, una petició que la personalitat valenta i altruista de Palmitjavila no va refusar. Ara és el cònsol menor.

–¿Com es governa a dos?

–La veritat és que amb el cònsol major ens complementem molt bé. Ell porta la part que és més institucional i jo la part més tècnica. I sempre intentem comunicar i informar-nos del que està passant a la parròquia.

–¿El seu és un equip compenetrat?

–Si, intentem repartir-nos la feina. Formem un tàndem dins d'un equip consolidat. Provem de delegar perquè en ser un únic equip comunal, sense oposició, no només estem vigilats per l'oposició sinó també per tota la població canillenca. A partir d'aquí també hem demanat un compromís i una implicació més importants als consellers de comú.

–¿Com han trobat el comú?

–Ens hem trobat amb una realitat que supera el que et podies imaginar des de fora, tot i que t'avisessin. La situació, malauradament, no només d'aquest Comú, sinó també de tot el país, és molt complicada des del punt de vista dels ingressos. Podríem dir que són més a la baixa del que ens pensàvem, tot i que en l'exercici anterior ja van ser menors i que el pressupost es va ajustar i es va tancar amb superàvit. Però, aquest any encara haurem d'ajustar més.

–¿Els primers mesos de mandat han estat complicats?

–El què ha marcat els primers mesos de mandat ha estat fer el diagnòstic de la situació pressupostària del Comú. Hem fet un gran esforç, cosa que es veu poc a fora, per planificar, organitzar i saber quin és el nostre punt de partida i quines eines tenim per no començar a tirar projectes endavant i després no poder complir-los o no poder-los acabar.

–¿O sigui que caldrà estalviar?

–Ens trobem en una situació complicada, no diria dramàtica, però si més complicada del que ens esperàvem. El que no podem fer és gastar-ne 100 quan només n'entren 80. Ho vam començar a explicar durant la campanya electoral, i ja aleshores ja vam demanar un esforç de contenció a l'equip comunal, no només a l'equip de govern sinó també a tot el personal, la idea no és de reduir ni de minvar capacitats, però si que demanem a la gent de fer més. I també vam demanar un esforç a la població, perquè sols no ens sortirem.

–¿Això que diu és gaire popular?

–Necessitem una certa comprensió per part de tothom i que no se'ns demani impossibles perquè els temps han canviat. Potser abans teníem una sèrie de possibilitats i podíem ser més o menys flexibles a l'hora d'arranjar el poble, en termes d'urbanisme o d'ajudes i ara estem més acotats. Ens hem d'arremangar les mànigues tots.

–¿Quin és el pressupost comunal?

–El que és la gestió pressupostària al voltant d'11 milions d'euros. L'equip comunal anterior va portar una gestió acurada però les previsions que es van fer no són realistes. Es va poder eixugar deute però encara puja al voltant dels 14 milions d'euros.

–¿Continuaran eixugant deute?

–La Llei de finances comunals ens hi obliga i de moment no podem invertir més perquè no compliríem amb la legalitat. Canillo tenia una situació complicada perquè s'havien fet moltes inversions i com passa a les parròquies que tenen pistes d'esquí, ens computen les despeses però no ens computen els ingressos. Hem fet un esforç de contenció i puc dir amb els números a la vista que no és fàcil però que complirem.

–¿Subscriuen la idea de mancomunar serveis amb altres comuns?

–Hem mancomunat la deixalleria amb el Comú d'Encamp, però a Canillo és difícil mancomunar serveis per un tema de proximitat geogràfica. És la parròquia amb més extensió d'Andorra i això vol dir que la realitat dels nuclis urbans és molt separada i hi hem de donar el mateix servei amb la mateixa qualitat a tots. Per això no només estem a favor de mancomunar serveis amb altres parròquies, sinó que també intentem optimitzar els recursos propis.

–¿Hi ha altres receptes per estalviar diners?

–Estem fent un exercici per buscar la millor oferta. Tots els comuns treballem per treure concursos en els quals es pugui obtenir un preu més competitiu. No és el mateix fer-ho junts que per separat. També mantenim reunions amb els comuns més pròxims que són Ordino i Encamp. Amb Ordino intentem buscar sinergies, no per proximitat però si per realitat: un comú petit, una parròquia amb poca població però amb molt territori...

–¿I què opina d'unir el territori per estalviar més?

–Les parròquies són l'Estat en aquest moment. Les parròquies són territori públic i si l'Estat necessita un terreny per fer un equipament, els comuns el posen a la seva disposició. Crec que els mecanismes funcionen sobretot per la bona entesa que hi ha amb Govern. Els personalismes i el caciquisme ja no tenen cabuda perquè els comuns tenen el territori però viuen de les transferències de Govern. Ara que es posarà en funcionament l'IGI, tot estarà recaptat a través d'un sol sistema. Si el sistema impositiu és un i el territori també passés al Govern, la figura del comú no tindria cap raó de ser.

Per a més informació consulti l'edició en paper.