PUBLICITAT

La família Pereiras demana la nul·litat del segon informe forense

  • L'argument principal és que aquest va ser efectuat sense analitzar el cos
E.O. / L.F.M.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Manifestació a Cerdedo per l'assassinat de José Luis Pereiras. Foto: FARA / A.ESTRADA

La família Pereiras, vuit mesos després de la mort de José Luis Pereiras en una baralla en una gasolinera de Santa Coloma, segueix endavant en la seva lluita «de la formiga contra l'elefant» per tal de «demanar responsabilitats; ara que està mort, només ens queda que es faci justícia», va explicar el seu germà, Abel Pereiras, a aquest rotatiu.

Les incongruències en el procés judicial són les que han portat a la indignació de la família Pereiras, sobretot el fet què aparegués un segon informe forense, el mes d'abril passat, contradient el primer i afirmant que la mort havia estat accidental. Aquest informe el «van efectuar sense analitzar el cos» i va ser signat per la mateixa forense del primer, Carmen Moreno Garcia, és a dir, contradient el seu propi informe. És per això que la família considera que «la forense va ser coaccionada» per canviar el document i demana a la Justícia la seva nul·litat.

ELS INFORMES/ La família destaca que en el primer informe qualifica la mort de Pereiras com «assassinat» amb «premeditació», i que en canvi en el segon, «sense haver vist el cadàver», remarcava Abel Pereiras, diu que «es va clavar ell mateix el ganivet, quan resulta que tenia dues punyalades al costat esquerra, talls a les mans de defensar-se i li faltaven peces bocals». A més, un cop mort, «el peruà li va propinar cops amb un cinturó enrotllat i diversos cops de peu».

LES ACCIONS/ La família va explicar que ha dut a terme diverses accions per defensar la causa: «Hem enviat els informes a Madrid, contactat amb la fiscal de Galícia i el ministre d'Assumptes Exteriors espanyol, ja que aquí veiem que no es fa justícia».

Els Pereiras van voler destacar que el cònsol espanyol a Andorra mai es va posar en contacte amb la família i que tan sols «va col·laborar amb una aportació de 600 euros» en un compte bancari que la família va obrir per aquells que volguessin col·laborar.

«Ens preguntem quina és la funció d'aquest cònsol, si no és el de defensar els drets dels espanyols a l'estranger», va afegir Abel.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT