Emili Puig, al despatx del FC Andorra a Andorra la Vella Foto: ÀLEX LARA

Emili Puig (Escaldes-Engordany, 1976) ha estat el cap visible del FC Andorra durant els últims quatre anys. El desgast de la gestió ha deixat la junta amb només quatre persones, i amb unes eleccions incertes a la vista (12 de juliol). Aquest «professional del club», com es defineix, parla clar.

–¿Quan arriba el punt que la junta actual perd la il·lusió per seguir?

–No crec que sigui perdre la il·lusió. Vam entrar al club amb un projecte de quatre anys i els dos primers esportivament i econòmicament es van aconseguir els objectius. El tercer any la planificació, sobretot en la part econòmica, es veu trencada per un import que pensàvem que ens pertocava i que el Govern decideix no atorgar-nos. La planificació esportiva es va veure afectada i l'econòmica també, no només durant l'any sinó per al futur de l'entitat, perquè hem passat de no tenir deute, que era el primer objectiu de la junta, i que no hem assolit no per culpa nostra, per molt que hi hagi gent que pensi que sí, a no poder complir amb això i tenir un deute de 62.000 euros.

–¿Com valora la gestió del club?

–El club ningú no el volia agafar, econòmicament la junta anterior el va sanejar, en la secció de futbol ni els jugadors volien anar a jugar, en futbol sala venien d'un ascens i s'havien d'acoblar, i crec que tot i cometre errors, com tots, els dos primers anys van anar bé. El salt esportiu del tercer any no es va fer pels entrebancs que vam tenir. Sí que és veritat que sumat a les dificultats econòmiques, el desgast de la junta directiva els últims anys ha sigut important.

–¿Hi ha alguna possibilitat que l'actual junta eixugui el deute abans que entri gent nova?

–Trobant una font de finançament amb un patrocini. Estem treballant, però no hem d'oblidar que el FC Andorra ha de tenir continuïtat més enllà del 30 de juny.

–¿L'entitat està ferida?

–Una entitat de 70 anys no pot ni deu desaparèixer per un contratemps econòmic que no és el primer ni l'últim que patirà. Crec que el FC Andorra continuarà d'una manera o d'una altra.

–¿Hi ha contactes amb gent interessada per agafar el club?

–No, nosaltres hem de fer la feina de gestió fins el dia 12, i ja es veurà si hi ha candidat. Penso que hi haurà com a mínim una junta directiva que es presentarà, però penso que analitzant el país en general no som la primera entitat que té un deute econòmic, ni l'última ni l'única. No hem d'oblidar que l'esport del país subsisteix de les subvencions públiques i que aquestes s'estan reduint.

–¿Creu que el FC Andorra interessa a la societat andorrana?

–Crec que l'esport andorrà en general no interessa a la nostra societat, només si fos un de professional d'una màxima categoria i si el pogués veure gratis. Fins que no canviem aquesta mentalitat i fins que no fem que la legislació esportiva canviï, difícilment l'esport podrà tirar endavant. Parlo de la llei de l'Esport i d'eines legislatives que facilitin captar capital d'empreses i no només públic. Aquí a tothom li agrada i segueix l'esport, però sobretot si és forà, però a l'hora de donar suport és molt complicat i has d'anar fins i tot a buscar a la gent a casa seva, i sobretot que sigui gratis, i gratis l'esport professional no existeix. Nosaltres hem tingut molta gent en el play-off al pavelló, però ho hem fet amb invitacions, i els altres clubs també en tenen, de gent, però m'agradaria veure quanta passa per taquilla.

–¿Firmaria no rebre res del Govern perquè s'obrís la llei de l'Esport?

–L'esport professional hauria de tenir la facilitat de ser societat anònima esportiva, i poder tenir avantatges a l'hora de captar capital privat, i en aquest punt, si s'arribés, la Secretaria d'Esports no hauria de subvencionar, a no ser que tingués categories de base. Però sí d'Andorra Turisme, que és ara el mecanisme que tenim de promoció de país mitjançant la marca Andorra. L'informe d'aquesta temporada que tenim del retorn mediàtic de l'Hotels Plaza Andorra en televisió i premsa, a 30 de juny estarà prop dels 400.000 euros, i el retorn mediàtic és la primera exigència que va posar el ministre Camp per poder rebre subvencions.

–De la junta actual, ¿ningú no vol continuar?

–Fins el 12 de juny que no es fa la convocatòria oficial no t'ho sabré dir, però crec que com a mínim hi haurà una candidatura.

–¿I Emili Puig quins plans té?

–Ara mateix tinc un contracte que em vincula professionalment al club. Quan hi hagi una nova junta, aquesta decidirà. Jo de un dia per l'altre no puc marxar perquè la dinàmica del club no s'atura i quan més feina hi ha és al juny, juliol i agost.

–Quan diu que hi haurà una candidatura és perquè ja saben que hi ha alguna opció.

–Jo crec que alguna opció hi ha. També hi va haver fa quatre anys.

–¿Vostè s'ha sentit qüestionat com a gerent de l'entitat?

–Sí, però penso que va amb el càrrec, perquè quan ets a un lloc visible on la teva feina té repercussió sobre persones i també els mitjans de comunicació donen visibilitat al que fas, és fàcil que hi pugui haver gent que pensi que es podria fer millor o pitjor. Personalment no m'afecta. Tinc molt clar com han anat aquests anys, ens hem equivocat i hem fet coses bé. Criticar i parlar mal de la gent és molt fàcil perquè no té un cost econòmic. Ja ho dic: si hi ha algú que pensa que podria fer-ho millor, nosaltres estem oberts a marxar quan sigui.

–¿Veu alguna mà negra dins del Govern per la qual no van rebre els famosos 50.000 euros?

–Al 2008 sabem el que vam parlar amb els polítics que hi havia, sabem l'acord que hi va haver per l'ascens que vam aconseguir, i creiem que aquest acord no s'ha respectat. Els canvis polítics han estat, però no rebre els 50.000 euros per la temporada 2010-2011 ens va afectar econòmicament i esportivament. Vam haver de fer restriccions en pagaments, és cert que no vam respectar les quantitats pactades en els contractes, però no es van respectar només una temporada per un motiu molt clar, no per què nosaltres tinguéssim ganes. Les dos primeres no va passar, els clubs estem indefensos quan les nostres previsions no es compleixen, i si els jugadors volen cobrar ho tenen tot a la mà per aconseguir que potser cobrin, però quan nosaltres marquem uns objectius esportius i ells no els compleixen, difícilment no assumeixen responsabilitats. D'aquí que si nosaltres continuem, per la nostra política de retribucions que anirà a la baixa per les previsions d'ingressos, marcarem molt més els objectius, i si no s'assoleixen els primers que ho notaran seran els jugadors.

–Ha parlat del canvi polític com a causa. ¿Apunta a Jordi Cerqueda, secretari d'Estat d'Esports?

–Amb el canvi polític quedaven pendents els 50.000 euros, i amb la maquinària de l'administració i amb els informes dels seus tècnics, ens van dir que no ens pertocaven. Políticament s'hauria d'haver estat més valent si per l'any 2011 s'hagués respectat aquesta quantitat. La retallada del 2012 l'entenc, i se'ns avisa, però la del 2011 ens la trobem.

–Valori, esportivament, les quatre temporades.

–La configuració de la planificació esportiva ha estat positiva. La nostra idea era que en la tercera temporada s'hagués assolit algun ascens de categoria, cosa que no va ser tot i lluitar fins al final. El futbol sala va estar marcat per un mal inici amb un entrenador que no vull recordar ni el nom i del qual assumeixo la responsabilitat del seu fitxatge, i el Xavi De la Rosa va haver de recuperar un grup trinxat i es va notar a la llarga. En futbol, crec que el Richard Imbernón va fer una gran feina de retornar la il·lusió, però penso que no assolir l'ascens a Primera Catalana va ser un fracàs.

–Aquest any es lluita per l'ascens.

–Hem de pensar que pujarem. Els hi dic als jugadors: creia i crec que la plantilla del FC Andorra és la millor del nostre grup. Penso que hauríem de ser primers, cosa que no podrem assolir perquè serà el Cervera, però tindrem, espero, l'opció de jugar el play-off i assolir l'ascens.

–I si no, ¿serà un fracàs?

–Sí, perquè estic convençut que tenim una plantilla probablement per jugar a una categoria superior.

–¿Els convenis amb la Federació de Futbol per compartir Justo Ruiz i De la Rosa han estat positius?

–Sí, les nostres relacions són molt bones, podríem fer més, però les que fem són en benefici del futbol i futbol sala nacional. Crec que en un país tan petit, on les enveges són l'esport nacional, i no l'esquí, no podem progressar més en tots els àmbits.

–Si aquesta directiva continués, ¿es mantindrien a les banquetes Ruiz i De la Rosa?

–Jo crec que sí. La feina del Xavi i del Davide Marfella ha estat molt important durant tota la temporada i haurien de continuar, i en futbol, el mateix.

–Abans parlava d'enveges. ¿Creu que hi ha problemes entre les entitats pel repartiment de les subvencions?

–Nosaltres l'enveja no la tenim, portem quatre anys consecutius a la Segona Divisió del futbol sala espanyol, cosa que no és fàcil, i si hi ha èxits esportius d'altres entitats, ens hem d'alegrar. Ara hi ha un equip que està a la màxima categorzia, que és el CV Andorra a la Superlliga, que desgraciàdament per a l'esport nacional a data d'avui encara no saben si podran ser a aquesta categoria, n'hi ha dos a la Segona Divisió, el nostre de futbol sala i el BC Andorra, i crec que les sinèrgies han de ser positives. Pot haver lluita entre les entitats per les subvencions, perquè Toni Martí té un sac i ha d'haver per tots, i l'alegria d'una entitat anirà en perjudici d'una altra, perquè les quantitats són les que són.

Per a més informació consulti l'edició en paper.