• Asseguren estar «al límit» i proposen mesures com abaratir els acomiadaments i augmentar la volumetria

Els constructors fa temps que alerten que es troben en una situació extrema i que més que millorar, cada any que passa van a pitjor. El gerent de l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda), Víctor Filloy, va assegurar que ja es troben «al límit» i que difícilment poden anar més enllà. La situació ha obligat a elaborar un informe sobre l'estat del sector, que ve acompanyat d'un conjunt de mesures, algunes més agosarades que d'altres, les quals s'haurien d'aplicar sense recança, en un període màxim de «sis mesos» i entrant en caràcter d'urgència al Consell General. L'Acoda ho va definir ahir com una «llei òmnibus», indispensable si es vol ressuscitar el sector.

D'entre les mesures legislatives, els contractistes demanen la revisió de la Llei del patrimoni cultural per permetre rehabilitacions en els entorns de protecció; noves revisions a la Llei del sòl per tal que, entre d'altres, es pugui augmentar la volumetria de construcció i els percentatges de cessió; o la possibilitat d'introduir incentius fiscals en la normativa de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i en la de l'impost sobre les plusvàlues. Una altra demanda legislativa de l'Acoda és la revisió del Codi de relacions laborals, per tal que es rebaixi «l'elevat cost» dels acomiadaments.

D'entre les mesures no legislatives, l'associació demana l'obligació de passar una inspecció tècnica d'edificis –necessari per la seguretat, segons Filloy–, desbloquejar i facilitar l'accés al crèdit o garantir un mínim d'obra pública anual que representi entre el 2 i el 3% del PIB del país. El gerent va posar l'exemple espanyol, que malgrat la crisi supera aquestes xifres, mentre que actualment Andorra es troba en un percentatge del 0,2%.

Totes aquestes mesures ja han estat presentades tant al Govern com al grup parlamentari demòcrata, i properament es farà el mateix amb el grup socialdemòcrata. El president de l'Acoda, Antoni Baena, va reconèixer que malgrat tots «comparteixen la nostra preocupació», no han vist amb bons ulls la totalitat les propostes, especialment la d'augmentar la volumetria ja que encara queden entre «7.000 i 8.000 unitats immobiliàries per vendre», va explicar Baena.

LA SITUACIÓ DEL SECTOR / El conjunt de propostes té un rerefons clar. La construcció està tocada, i a prop de ser enfonsada. A paraules de Baena, l'activitat ha baixat a nivells de 20 anys enrere abans de l'esclat del boom immobiliari. És a dir, ara es construeix com als anys 70.

L'Acoda també va posar sobre la taula d'altres dades preocupants, com el fet que els acomiadaments no només representen un elevat cost econòmic per les empreses que els duen a terme, sinó per les pròpies administracions. El sector privat s'ha gastat des de l'inici de la crisi entre 63 i 78 milions d'euros en acomiadaments, però la CASS deixarà d'ingressar aquest 2012 cinc milions d'euros en cotitzacions de treballadors del sector, dels quals 2,5 corresponen a la branca malaltia.

La bola es fa més gran si es té en compte que les persones que són acomiadades aquest 2012 ja no són residents temporals, com ho eren els acomiadats fins ara. És a dir, seguiran al país i seran assegurats indirectes de la CASS, i per tant seguiran sent beneficiaris del sistema sanitari sense aportar-hi capital. A més, s'ha de sumar els 5,3 milions d'euros que l'Acoda ha calculat que el Govern haurà de pagar aquest any als treballadors en concepte de prestació per desocupació involuntària. Veient tot això, «surt més a compte que es prenguin mesures al sector». I més tenint en compte que cada dia, «estem aportant entre 2 i 3 persones al Servei d'Ocupació», va assegurar Filloy.

Pitjor que a Espanya / L'Acoda no només mostra dades evolutives sobre el sector, sinó comparatives respecte a Espanya, paradigma d'aquesta bombolla immobiliària. El sector ha passat de tenir un pes del 13% dins el Valor Afegit Brut l'any 2006, a un pes del 9,7% el 2010, xifra que en l'actualitat hauria baixat més, va assegurar Filloy. El descens, per tant, seria de 4 punts aproximadament, quan a Espanya ha estat de 2 tot i la penúria viscuda. Aquesta situació «trenca totes les resistències del sector», segons Baena.

Una part de culpa d'aquest estat la tenen les administracions, diu l'Acoda, ja que han anat rebaixant any rere any la partida destinada a obra pública. Del 2009 al 2010 va caure un 36%, i l'any següent la caiguda va ser encara més pronunciada, del 66,2%. Una davallada «estrepitosa que no es preveu mitigar aquest 2012», va lamentar l'associació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.