• Sol·liciten fer possible el doble passaport i critiquen que només pugui votar un 39% de la població

El ministre de finances, Jordi Cinca, i el cap de Govern, Toni Martí, quan van tombar la nacionalitat als 15 anys Foto: ÀLEX LARA

El Consell d'Europa té a Andorra en observació. Si no fa ni una setmana que el Moneyval, l'agència per combatre el frau fiscal i el blanqueig al continent, va criticar la situació dels bancs andorrans en relació a l'evasió i va demanar que es millori aquesta situació, ara és la Comissió Antiracisme la que demana canvis al Principat. I aquesta divisió europea ha tornat a destapar una de les disputes clàssiques de les que els polítics menys volen sentir a parlar, el tema de la nacionalització.

L'organisme comunitari força a les autoritats, en un extens informe, a fets com que els residents tinguin dret de vot o a agilitzar les negociacions perquè la nacionalització arribi, ja no als 15 anys, sinó als deu. Fins i tot es parla de la doble nacionalitat. Precisament qüestions com les que el PS va portar al Consell General i que els demòcrates van tombar en el moment de la presa en consideració.

Deu anys pel passaport / La Comissió Antiracisme (Ecri) va recomanar a les autoritats andorranes «d'agilitar més la legislació sobre la nacionalitat en el sentit de facilitar-ne l'accés reduint el requisit d'anys de residència per obtenir-la a deu anys, tal com estableix el Conveni europeu sobre la nacionalitat». També va estimar que la legislació del Principat permetés la possibilitat de mantenir la doble nacionalitat.

Però tot i així, l'organisme europeu constata en un extens informe que «malauradament no s'han produït avenços en el sentit de reduir els requisits necessaris per obtenir la nacionalitat andorrana ni pel que fa a la possibilitat de mantenir la doble nacionalitat». L'Ecri recorda que «per obtenir la nacionalitat per naturalització segueix sent necessari demostrar que s'ha residit de forma permanent a Andorra durant els vint anys anteriors a la sol·licitud, o bé durant els deu anys anteriors a la sol·licitud i haver completat tota l'escolaritat obligatòria a Andorra». Un fet amb el que no està d'acord, ja que conforme a la Llei de la nacionalitat esmenada pel Decret legislatiu del 21 de febrer de 2007, «l'adquisició i la retenció d'una nacionalitat diferent de l'andorrana comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana».

L'organisme europeu no perd l'oportunitat de recordar que són els mateixos que hi són al Govern els que impedeixen que molts residents puguin accedir a la nacionalitat. I arriba a estimar que això es fa per afavorir que els que puguin accedir a les eleccions mostrin un percentatge petit de la població. «Els residents legals consideren que aquesta esmena [afirma l'Ecri en relació a un estudi fet als residents]facilitaria molt la seva integració en la societat andorrana i garantiria que no només el 39% de la població gaudeixi de drets polítics, com s'esdevé actualment». No en va, es recomana al Govern que permeti els no andorrans participar en eleccions.

En relació a poder mantenir l'identitat prèvia per aquells que accedeixen a un passaport andorrà, l'Ecri lamenta que s'intentin mantenir qüestions ideològiques antigues. «Pel que fa a la doble nacionalitat, la Constitució andorrana la prohibeix. Segons les autoritats, això s'explica per la necessitat, vivament sentida quan es va redactar la Constitució, de protegir la identitat andorrana per tal com hi havia més estrangers que andorrans al país». I a més, l'informe explica que «d'altra banda, segons les autoritats, la doble nacionalitat conduiria a una situació paradoxal en què la majoria dels ciutadans andorrans serien alhora ciutadans d'altres països europeus». Segons el text, és una necessitat de «drets humans» poder mantenir la nacionalitat original després d'obtenir la nova.

D'altra banda, també es recomana la creació d'un òrgan amb competències específiques per lluitar contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, l'antisemitisme i la intolerància a escala nacional. També recomana que es creï un òrgan independent per investigar les denúncies contra agents de policia en matèria de discriminació racial i conductes de caràcter racista.

Per a més informació consulti l'edició en paper.