• Crear una marca per a la vall i unificar-ne la senyalització, primeres propostes de la directora, Susana Simón

La directora de la Comissió, Susana Simón, amb el ministre de Cultura, Albert Esteve, i els cònsols d'Escaldes, Trini Marín, i d'Encamp, Jordi Mas. Foto: ÀLEX LARA

Com que ha costat tant arribar fins aquí, però tant, hi havia certes expectatives que la primera reunió de la directora de la Comissió de gestió de la Vall del Madriu, Susana Simón, amb els quatre cònsols que en formen part aportés indicis que l'obra de la Seu en què s'ha acabat convertint l'afer Madriu s'agilitzaria d'ara en endavant. Vagi per endavant que Simón va assumir el càrrec a principis de mes i que per tant amb prou feines haurà tingut temps d'aterrar en tan espinós dossier . Però el cert és que les conclusions de la reunió d'ahir no conviden precisament a l'optimisme: segons va avançar el Jordi Mas –el cònsol d'Encamp exercia ahir com a amfitrió i com a portavei de la Comissió– la trobada va servir perquè la directora els expliqués les «línies mestres» del mandat.

Unes línies de les quals tan sols es van avançar ahir dos detalls: la creació d'una imatge corporativa, una «imatge de marca» per a la Vall del Madriu –aquestes van ser les paraules del cònsol– així com la unificació de la senyalització, avui a l'arbitri de cadascun dels quatre comuns amb vistes a la Vall. No direm que no sigui un avenç, però el cert és que es tracta d'aspectes purament cosmètics, que tenen a veure amb el més elemental sentit comú, per als quals tampoc es va donar ahir termini, i que –la veritat– tampoc s'acaba d'entendre que hagi calgut esperar vuit anys, vuit, ni a la constitució d'una Comissió de Gestió ni al nomenament d'una directora executiva per tirar endavant. ¿De veritat que a ningú no se li havia ocorregut, fins ara, dotar el Madriu d'una imatge de marca? ¿Ni unificar la senyalètica? ¿Ni això? ¿Què han fet, doncs, aquests vuit anys?

Doncs fins aquí arriba el capítol de novetats concretes després de mesos de marejar amb la Comissió de gestió. El ministre de Cultura, Albert Esteve, que hi assistia ahir a títol de convidat –només en són membres naturals els cònsols d'Encamp, Escaldes, la capital i Sant Julià– i que va aprofitar per entregar a la directora la documentació i els estudis fins ara en mans del ministeri, va assegurar que la proposta de resolució sobre el pla de gestió elaborada pel comitè tècnic de la Unesco que l'ha examinat és positiva: «Els tècnics ens han felicitat, i ara només falta que el validi el comitè». Una revàlida que tindrà lloc a la 36a sessió del Comitè del patrimoni mundial, que tindrà lloc entre el 24 de juny i el 6 de juliol a Sant Pertersburg (Rússia) i que comptarà amb la presència de l'ambaixadora d'Andorra davant de la Unesco, Maria Ubach, i del director de Patrimoni cultural, Olivier Codina, així com amb el suport puntual de Simón i del mateix ministre.

els accessos de la discòrdia / Serà aleshores, si les coses no es torcen inesperadament, quan la Unesco donarà el definitiu aval a la Vall del Madriu com a patrimoni mundial en la categoria de paisatge cultural. L'únic del país, inscrit originàriament el juliol del 2004 però que davant la passivitat de les institucions implicades –Govern i comuns– la mateixa Unesco va acabar posant a la llista del patrimoni en perill. A banda de les felicitacions que diu el ministre Esteve, el comitè tècnic de la Unesco va instar la Comissió a desenvolupar el pla de gestió –aprovat in extremis el desembre del 2011, just abans que expirés el termini, per no dir-ne ultimàtum, imposat per la Unesco– i, atenció, a definir una «estratègia global d'accés a la vall». Ras i curt: que es determini d'una vegada com es podrà accedir al Madriu, Les opcions no són gaires: a peu, com fins ara –i cal suposar que perseguint les incursions en motocicleta–, en vehicle elèctric o en trenet: «Hem posat els estudis que tenim a disposició de la directora, i caldrà també comprovar com han resolt aquest extrem altres espais que són patrimoni mundial. Però està clar que aquí hi tindrà molt a dir el Consell Assessor».

En aquesta delicada qüestió dels accessos al Madriu –probablement, la font de la discòrdia que explica la dilació del pla de gestió– Esteve es va mostrar disposat a sol·licitar assessorament tècnic a la Unesco. Una hàbil forma de treure's la responsabilitat del damunt per elevació: a veure qui és el valent que li planta cara al dictamen –sigui quin sigui– de tan alt organisme internacional. En qualsevol cas, i recorrent com és habitual al seu tarannà conciliador, el ministre va fer una professió de fe en el futur del Madriu i en la feina dels seus col·legues de taula: «Totes les administracions implicades treballem conjuntament i en bona sintonia per portar a bon port un pla que hauria d'estar en funcionament des de fa vuit anys. Ha costat molt arribar fins aquí, i hi ha un pacte entre cavallers perquè aquesta sigui la bona». Està bé que sigui així, però després de vuit anys potser s'ha acabat el temps de fiar-ho tot a la bona voluntat i convé per variar una dosi de fermesa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.