• Ferran Gómez, Pere Marquina i Tommy Castellet compleixen amb els 3.800+180+42 de la cursa canària, una de les més dures pel vent i el terreny

Gómez, Castellet i Marquina, amb el mite Eneko Llanos a Lanzarote. Foto: EL PERIÒDIC

És que això no és una broma, perquè si Pere Marquina, un toro andorrà de 37 anys, casta brava i bona planta, diu que ha d'estar «tres mesos» preparant una competició, és que és mentida, perquè en realitat ens enganya: per fer un Ironman, calen aquests tres mesos i una vida en què l'esport hagi estat l'eix central de l'existència. Perquè 3.800 metres nedant, 180 quilòmetres de ciclisme i 42 de carrera a peu, obliguen a estar en forma gairebé des que es té consciència del que es patir i suar.

La distància més llarga de triatló té diverses proves al calendari anual, però la marca pròpia d'Ironman en té d'algunes puntuals, i de les mítiques, de les dures i exigents per les condicions en què es fa, Lanzarote és la créme de la créme. A les Illes Canàries es combinen situacions que a d'altres proves no es viuen, i això ho fa excepcional: Una mar gens amiga i molt moguda (l'Atlàntic, ja se sap), una carrera de ciclisme per terreny ondulat (2.500 metres de desnivell) i un maleït vent que ¡sempre! pega de cara, i una marató a la que arribes amb les cames tremolant perquè la bicicleta, que se suposa que és on no s'ha de forçar –entenent aquest verb com no exigir-se més que els 180km de rigor, a ritme– et deixa mort i al davant amb 42km i una calor que prepara't.

«Encara vam tenir sort perquè els dies anteriors feia 37 graus i el dia de la cursa el vent es va comportar», assegura un Marquina que debutava en la distància. Tot i els problemes per entrenar en aquest hivern fred andorrà durant l'hivern juntament amb Tommy Castellet, «sobretot el ciclisme, que és on més vam patir en cursa», al final van arribar a la meta ells dos i Ferran Gómez, l'altre membre del Club Triatló Serradells, que va ser el més ràpid dels tres amb 10h 33min 03s de carrera. ¡Zas! ¿S'ha llegit ràpid aquesta xifra?

Doncs compte, perquè Marquina va utilitzar hora i mitja més que Gómez, i Castellet dues hores més. Ara bé, tots dos van punxar una roda, tot i que «ja no ve de perdre 10 minuts o un quart», segons Castellet, que va estar mitja hora parat sense poder arreglar el problema. Aquí es tracta d'acabar, perquè les 8h 44min i 39s del guanyador, Víctor del Corral, o les 9h 58min 06s de la vencedora, Michelle Weterby, són temps d'herois, de éssers humans privilegiats i únics. «L'ambient que hi ha a Lanzarote és especial, perquè hi són els millors del món, i els paisatges de l'illa són espectaculars», analitza Castellet. Pura adrenalina repartida en mig dia de competició. I no pensin que tot s'acaba aquí, perquè dels tres, qui no pensa en una marató té en ment el Campionat d'Espanya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.