• Pugnen per una estratègia defensiva i augmenten recursos, a més de millorar la solvència i la morositat

Els directius de Morabanc, en la presentació oficial del nom actual de l'entitat. Foto: TONY LARA

Si bé les noticies relacionades amb el sector financer internacional mai han sigut gaire bones als últims temps –només fa falta veure les debilitats que pateix el país veí del sud–, des de molts actors econòmics es va considerar el mercat andorrà com un oasi on era més fàcil vorejar la tempestat. Tot i així, les entitats locals han pugnat per canviar la seva estratègia i posar en marxa mesures defensives. Fins i tot sacrificant els seus beneficis per augmentar en seguretat de cara a possibles noves inclemències.

La passada setmana, la banca més gran del país, va presentar uns resultats del darrer any que semblen ser la tònica del moment actual. Crèdit Andorrà explicava que el seu benefici es retallava fins als 70,6 milions d'euros. Un descens del 9% en comparació amb l'exercici previ, que sembla serà la tònica habitual al sector. Morabanc, altre entitat financera de pes significatiu, també va anunciar una davallada en el seu compte de beneficis. Fins al 7,8%, acabant amb 46,6 milions.

La nota positiva en beneficis l'any passat la protagonitza BancSabadell, que a contracorrent va créixer un 5,17%. Tot i així, la presència de la divisió andorrana del banc d'origen català encara és petita al Principat –porta poc més d'una dècada en funcionament–, amb un percentatge de menys d'entre un 3% i un 4%. No en va, el seu benefici és d'un digit només, amb 6,45 milions.

Les necessàries provisions / Aquestes xifres podrien mostrar un escenari de dificultats, i encara a falta dels tancaments oficials de BPA i Andbank, des del sector ja es vaticina que el descens general del sector podria estar al voltant d'aquest 9% que es va contraure Crèdit. Les tres entitats que han presentat resultats sumen ja al voltant d'un 60% del mercat financer andorrà.

Encara aquestes xifres, el sector celebra els resultats. ¿On es troba la clau? En que part d'aquest benefici limitat es deu a una estratègia de defensa plantejada per fer front a la crisi. Part dels beneficis dels grups bancaris s'han desviat a les provisions. Aquestes són les reserves dels bancs, destinades a suportar els possibles vaivens de l'economia.

«Hem obtingut aquests resultats després d'haver aplicat una prudent i conservadora política de dotacions a provisions per a insolvències, en el marc d'un context econòmic europeu que ha mostrat una clara desacceleració», va informar Crèdit en relació amb els seus resultats.

La prova és clara. Tant Morabanc com Crèdit Andorrà van augmentar recursos de clients i millorar el ràtio de solvència. La segona va anunciar la passada setmana que incrementava el volum de negoci un 7,5% respecte de l'any anterior i que va assolir la xifra de 13.199 milions d'euros. També ha augmentat el total de recursos gestionats de clients, que van arribar als 10.087 milions d'euros, un 10% més que el 2010.

Morabanc, que va dir que els seus resultats eren «satisfactoris» si bé els beneficis van empitjorar, va poder millorar la seva ràtio de solvència, «consolidant el banc com un referent de solidesa i confiança al sector». Aquesta al 2011 va estar del 29,7%, quatre dècimes superior al 2010.

D'altra banda, la bona feina es nota també a que el passat any, segons va anunciar el director general de BPA, Joan Pau Miquel, els recursos gestionats pels bancs van arribar a una xifra rècord. 30.000 milions d'euros. En un moment de davallades i fort crisi econòmica, es tracta d'una dada important. Els recursos mesuren els diners que tenen els usuaris als bancs. Aquests havien caigut dràsticament des de l'inici de la crisi al 2008. Amb un augment d'un 14%, mostra el canvi de tendència, de passar dels beneficis com principal indicador a aquests, més defensius.

El que falta veure, però, és quan cauran els beneficis totals del sector. L'any anterior, es va aconseguir mantenir les dades de 2009, amb 200 milions en total. Però, amb les dades actuals, ja es veu que aquesta xifra no es repetirà per 2011.

Per a més informació consulti l'edició en paper.