Iris Leroyer treballa en un dels estands de la fira d'Andorflora. Foto: TONY LARA

Nascuda al Québec, Iris Leroyer torna a la terra dels seus orígens per cursar estudis d'art dramàtic al Conservatori Nacional d'Estrasburg. Actriu i directora de teatre, actualment concentra el seu talent en el disseny de creacions i joies efímeres per subliminar l'instant present.

–¿La passió per les flors ve de família?

–En part. Tot i que ho he sabut després de començar a treballar amb les flors i les plantes, el meu besavi matern va ser cap de jardiners a les Tuileries. I sempre m'ha agradat passejar pel bosc. De petita tornava a casa amb tot el que hi arreplegava i en feia coses.

–¿Va estudiar art floral?

–La meva carrera com a florista no és gens convencional. He estudiat art dramàtic i direcció teatral i la dèria de treballar amb flors i plantes per dissenyar creacions efímeres ve després, però també és molt important.

–Com va descobrir la inspiració de les plantes?

–Vaig entrar en el món de la creació vegetal de la mà d'una escultora canadenca que treballava amb les molses salvatges i també en cultivava. Després vaig tenir la sort de treballar amb una florista a Estrasburg que decorava el Parlament Europeu, de l'infinitament gran a l'infinitament petit, la meva vida transcorre entre els escenaris i els jardins.

–¿Però ara sembla que el jardí ha pres més importància?

-He creat la meva pròpia botiga i dissenyo joies per a desfilades de moda. També faig vestits i fins i tot, he fet un cosset per una gran festa. Els meus clients són persones que volen sortir de la rutina, que busquen alguna cosa diferent i original per subliminar l'instant.

–¿I comprar a la seva botiga està a l'abast de tothom?

–I tant! Sempre m'he adaptat als clients i al seu pressupost. És veritat que hi ha esdeveniments que són més preciosos, però cada dia faig petites joies, creacions i rams per a tots els públics i butxaques.

Per a més informació consulti l'edició en paper.