• Lorena Tortosa hi dissecciona la campanya de les eleccions del 2010

L'autora d'Andorra, de l'Edat Mitjana al 2.0, rep la felicitació del Síndic General, Vicenç Mateu. Foto: TONY LARA

Feia mig any llarg que Lorena Tortosa, l'autora d'Andorra, de l'Edat Mitjana al 2.0, hi treballava conjuntament amb els serveis del Consell General: havia superat diverses correccions, el comunicòleg Pere-Oriol Costa Badia, catedràtic de Comunicació a l'Autònoma de Barcelona, n'havia entregat el pròleg, i era imminent la convocatòria del concurs per contractar-ne l'edició. Però a l'últim moment, la Comissió d'Educació va decidir aturar-ne la publicació al·legant que l'estudi estava «ple d'inexactituds» i que no compartia algunes de les «valoracions» de l'autora sobre el funcionament del sistema electoral.

El cas és que Andorra, de l'Edat Mitjana al 2.0, va rebre l'octubre passat i en el marc de la Nit Literària l'accèssit a l'últim premi Principat d'Andorra d'investigació històrica que convoca el Consell General –amb la corresponent bossa de 10.000 euros–, i que el mateix jurat en va recomanar la publicació. De fet, el mateix Consell va fer seva la recomanació i així li ho va transmetre a Tortosa, que ha polit els últims mesos el patracol amb la vista posada a l'edició impresa. D'altra banda, i tot i que les bases del premi només obliguen a la publicació del premi i deixen al criteri de la institució la de les altres obres presentades a concurs, el cert és que la pràctica habitual havia sigut fins ara publicar també l'accèssit: l'últim cas és De la Solana d'Andorra, amb què Martí Salvans va obtenir el del 2010, i que va veure la llum ara fa un any.

Pel que sembla, Andorra, de l'Edat Mitjana al 2.0 havia superat tots els filtres tècnics –compta amb l'aval acadèmic d'un expert en comunicació política com ho és Costa Badia, a banda del mateix jurat– però no ha aprovat l'examen polític davant de la Comissió d'Educació del Consell, que com ja s'ha dit tampoc va considerar necessari argumentar l'insòlit vet més enllà d'unes suposades i inconcretes «inexactituds» i del desacord amb les «valoracions» de l'autora –criada a Andorra, màster en Comunicació Política i periodista en exercici als serveix informatius de Cuatro a València– sobre el sistema polític andorrà.

Tortosa, que s'ha ofert a corregir les «inexactituds» i a incloure al text les conclusions de la Comissió, es mostra perplexa davant de la situació: el llibre és un estudi de camp sobre les campanyes dels quatre partits que concorrien a les eleccions al Consell General de l'abril del 2010 –guanyades per cert per Demòcrates per Andorra. Una investigació absolutament inèdita en aquest racó de món per a la qual Tortosa va entrevistar els caps de campanya i de comunicació de tots els partits, que només incidentalment es fixa en el sistema electoral, i que de fet els mateixos partits li van sol·licitar per preparar les últimes comunals. ¿Què és el que se li va entrevessar a la Comissió d'Educació? L'autora sospita d'una de les seves conclusions: «Descric un sistema en què els petits partits queden exclosos i ho argumento amb el context legal, l'experiència dels responsables de campanya i les conclusions de l'ODIHR, [l'Oficina pes a les Institucions Democràtiques de l'OSCE]». D'això se'n diu tenir la pell fina.

Per a més informació consulti l'edició en paper.