• El seu germà Marc acaba 36è, i Valls i Sanvicente abandonen en una marató que guanya Kilian Jornet

Kilian Jornet saluda al públic un segon abans de creuar la línia d'arribada de la marató de Zegama puntuable per l'Skyrunner World Series, ahir. Foto: IRUNFAR.COM

La mítica cursa de Zegama-Aizkorri (el País Basc), una de les més exigents de la Copa del Món o Skyrunner World Series, va donar ahir el tret de sortida a la temporada 2012. Ho va fer de la millor manera per afavorir l'espectacle o el que és el mateix, de la pitjor per als corredors. Va ploure durant tot el matí, feia fred i en cotes altes es van arribar a fregar els zero graus. Molts ingredients per dificultar la prova que no van poder amb un Òscar Casal impressionant. 500 corredors són molts per una cursa però era la primera de l'Skyrunner i fins i tot hi van córrer americans. El nivell, per tant, era més que alt; hi havien els millors. El gran dels Casal entre ells, perquè va aconseguir un fantàstic 18è lloc.

La prova era una marató amb 5.500 metres de desnivell acumulat –més de 2.000 positius– amb quatre pujades duríssimes i uns quants ingredients que la van fer encara pitjor: molt fang i per tot arreu que carregava les cames, i molta caiguda per relliscades en els trams d'herba i en la zona calcària de les cotes altes, amb terreny pedregós. Òscar va sortir com un tir i no va trigar en assentar-se en el top-ten. «Ha fet un carreron», va lloar el seleccionador, Carles Font. A mitja carrera anava vuitÈ però va arribar la part més tècnica i la més difícil per a ell i va anar perdent llocs fins acabar 18è, amb una marca de 4h 26min 17s. «És un dels millors resultats que hem fet mai; abans de la prova, vist el nivell que hi havia, era impensable tenir algú al top-20 però ell ens ha sorprés a tots», va reconèixer Font.

El seu germà Marc també va fer una cursa excel·lent i va finalitzar el 36è, tot i que sembli poc si comparem resultats. El seleccionador, a més, va recordar que cap dels dos està acostumat a córrer maratons. «Quan fan alguna cursa que supera els 30 km sempre pateixen. La marató no és una distància en la qual es trobin còmodes, per això el 36è lloc també té un regust dolç». El seu temps va ser de 4h 26min 15s.

L'ESQUENA NO AGUANTA MÉS / Joan Valls i Lluís Sanvicente van ser l'altra cara de la moneda. Arrossegaven molèsties físiques i amb l'afegit de la climatologia els va rematar fins el punt que van abandonar en un punt de control que senyalitzava el quilòmetre 20. «Quedava encara mitja cursa i van veure que no anaven bé. El millor que podien fer era parar...», va explicar Font.

Tots dos van anar junts des de l'inici de la carrera, intentant tirar l'un de l'altre, el problema és que les lesions que tenen són relativament serioses. Sanvicente té una contractura forta en l'esquena que l'afecta també en una cama si exedeix en l'esforç. Aquesta temporada ha disputat tres curses abans de la de Zegama i ja tenia problemes tot i que les va acabar però la neu i el fred d'ahir, la duresa de la marató i la seva esquena el van obligar a aturar-se.

Valls, de la seva banda, va córrer amb una hèrnia discal. Així seria impossible córrer per a qualsevol persona però ell va decidir provar de sortir; igual que a Sanvicente tots els ingredients que van acompanyar la climatologia el van fer acabar rendint-se a l'evidència.

JORNET, INTRaCTABLE / Dèiem al principi de la crònica que el nivell d'aquesta carrera era més alt de l'habitual per ser la primera de la Copa del Món 2012 i perquè havien vingut alguns dels corredors nord-americans. Però ja pot anar qui vulgui a una cursa en la qual estigui Kilian Jornet, que si no hi ha un contratemps guanyarà el català. Ahir no va ser una excepció i de fet va ser l'únic en baixar de les quatre hores, aturant el crono en 3h 56min 4s.

Jornet va dominar la carrera des del primer moment, va marcar el seu ritme i es va quedar sol al capdavant. 42 quilòmetres més tard l'avantatge respecte del segon, el seu compatriota Luis Alberto Hernando, va ser de4min 36s. El tercer calaix del caríssim podi de Zegama va correspondre a l'escocès Tom Owens, amb una marca de 4h 6min 5s. Òscar Casal es va quedar, per tant, a poc més de vint minuts del podi.

En la categoria femenina es va imposar amb claredat la corredora local Oihana Kortazar. Segona va ser la catalana Núria Picas i tercera la sueca Emilie Forsberg.

Per a més informació consulti l'edició en paper.