• No s'han assolit els objectius del Pla 2007-2011, que establien un percentatge de separació del 43%

Un contenidor de runes, amb una porta de lavabo a punt per ser reciclada. Foto: TONY LARA

Andorra va generar l'any passat 74.657 tones de residus, una xifra significativament més alta que la de l'any anterior, en què van no es va arribar a les 70.000. Aquest augment, malgrat tot, no ha repercutit en un augment també de les dades de reciclatge, ja que el percentatge es va situar en el 40,5% de separació respecte al total de residus, més de dos punts per sota de fa un any. La xifra, per tant, indica que no s'ha aconseguit assolir l'objectiu del Pla Nacional de Residus 2007-2011, que situava per aquest darrer any el percentatge de reciclatge en el 43%.

Veient aquest ‘petit fracàs', el nou Pla Nacional de Residus 2012-2016 mostra uns objectius menys agosarats, i estableix que per al 2015 el percentatge de reciclatge ha de ser igual o superior al 45%. De moment, el Principat està a 4,5 punts de l'objectiu, i en la comparativa amb països europeus, està per sota d'Alemanya, que sobrepassa el 45%, però també per sobre d'Espanya, que pràcticament no supera el 15%.

A favor d'Andorra, i segons consta al balanç de la gestió dels residus de l'any 2011 efectuat pel Ministeri de Medi Ambient, la quantitat de tones destinades al reciclatge s'ha incrementat un 18,2% des de l'any 2005, de la mateixa manera que s'han reduït un 95,7% la quantitat de residus destinats a eliminació gràcies a l'entrada en funcionament del Centre de Tractament de Residus de la Comella.

Per aquest motiu, sí que s'han assolit els objectius de valorització energètica –els residus incinerats i d'altres que també poden ser cremats– i els d'eliminació, que no podien ser superiors al 10% del total.

UN SUSPÈS EN RECICLATGE D'ENVASOS / Durant l'any 2011, les dades de reciclatge van variar molt en funció del tipus de residu. En el cas del vidre –contenidor verd–, el percentatge de reciclatge és molt elevat, del 70%, i també ho és el de paper i cartró –contenidor blau–, del 65%. La pitjor xifra és la de reciclatge d'envasos –el contenidor groc–, que només és del 13%, i és en aquest punt on Andorra té més a millorar. L'objectiu del PNR pel 2015 és arribar al 75% en el cas dels vidre, al 25% en el cas dels envasos i al 80% en el cas del paper i del cartró.

Analitzant únicament el que arriba al contenidor verd de vidre, i fent una comparativa dels darrers sis anys, es constata unes xifres de recollida a la baixa, justificada «per una disminució de l'ús d'envasos de vidre a favor dels envasos lleugers», exposa l'informe de balanç. No obstant, i després de l'increment de 9 dècimes en un any, s'ha aconseguit l'objectiu fixat al PNR 2006-2011.

També s'han assolit els objectius en el cas del paper i cartró, que ara té un percentatge de reciclatge del 65%. L'augment any rere any és força espectacular, fet que demostra que la població està cada vegada més conscienciada en el reciclatge d'aquest tipus de residu.

No obstant, l'informe del ministeri constata que encara es llança un 14,6% del paper i cartró al rebuig, i per tant, «caldrà incrementar els esforços» en aquest sentit.

L'assignatura pendent són els envasos. La seva recollida es va iniciar el 2003 i aquest 2011 se'n van recuperar 684 tones. Andorra no arriba als seus propis objectius ni tampoc als dictats per Europa, que situen el percentatge en mínim del 22,5%, gairebé el doble del que es recicla a Andorra. L'objectiu del nou PNR és agosarat: es vol arribar al 25%.

ALTRES RECOLLIDES / Però aquests tres materials no són els únics que es poden separar a Andorra. L'informe del ministeri també deixa constància d'altres recollides, com les piles, un reciclatge que disminueix amb els anys ja que el seu ús també va a la baixa. La recollida de telèfons mòbils també decau, malgrat que s'han assolit les 600 unitats.

Finalment, una gran quantitat de residus es recullen a les deixalleries, tant al CTR com a les comunals. Les 2.685 tones acumulades corresponen a detergents, medicaments caducats, bombetes o pneumàtics, entre d'altres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.