• Càritas alerta de l'empitjorament de les problemàtiques dels beneficiaris i no veu, de moment, llum al final del túnel

El banc d'aliments de Càritas Foto: TONY LARA

El resum de la tasca que realitza solidàriament Càritas Andorrana és un fidel reflex de la situació per la que passa la societat. Més feina fan, més alerta de problemàtiques. I és en aquest punt on es troba actualment l'ONG. L'any passat va atendre 1.232 persones, el 5% més que l'any anterior i ja són quatre anys consecutius d'increment. A més, la radiografia de l'estat de la població durant el 2011 mostra que els usuaris atesos perden cada vegada més edat. El sector de la població jove ja representa el 35% del total. Paral·lelament, el perfil de persona sola, sense vincles familiars i socials, també ha augmentat de manera important. Són aquestes dues problemàtiques les que més preocupen a Càritas.

Retornant al segment de joves, ja no es tracta únicament de preocupació per la curta edat, sinó també pel fet que acostumen a tenir «poca formació i poca experiència, només en feines molt precàries», fet que dificulta el treball de Càritas per a la seva reinserció, va manifestar Txiqui Bruna, la Coordinadora de l'ONG. A paraules de Mossèn Ramon Sàrries, conciliari de Càritas, és conseqüència «del fracàs escolar que hem anat arrossegant els darrers anys», que provoca que una part dels joves tinguin «poca cultura».

Pel que fa a l'altra problemàtica, la de les persones que viuen completament soles i que no tenen establerts lligams amb el seu entorn, representen el 41% del total atès per l'organisme. Són persones «sense xarxes socials ni familiars», va alertar Bruna, i que malgrat aquesta situació, «acostumen a portar molt temps al país». És a dir, no marxen, com ho han fet gran part dels que s'han quedat sense feina els darrers anys, però tampoc tenen eines per reinserir-se al món laboral.

MÉS TEMPS DESEMPARAT / És la complicació per entrar al món laboral un cop t'hi han expulsat el que fa més gran aquesta roda d'exclusió social que pateixen més de 1.200 persones del país. Càritas considera que quan no hi ha recursos econòmics ni integració social, és la feina el que aplana el camí cap a la recuperació, ja que fa sentir a la persona «tremendament útil, tremendament autònoma», va exposar Bruna. Però a dia d'avui, «la situació no arranca» i «no trobem el punt de partida per reinserir-los», ja que el mercat està tancat i no absorbeix, va opinar el president de Càritas, Agustí Font. Fins que no es mobilitzi el mercat laboral, alerta l'ONG, tampoc es poden mobilitzar els afectats.

Conseqüència d'aquest fet és que les problemàtiques econòmiques, socials i fins i tot de salut s'allarguen en el temps, algunes de forma indefinida, un fet que fins ara no passava.

Més multiproblemàtiques / Finalment, hi ha un altre aspecte dins aquesta cara més fosca de la societat que preocupa a Càritas. L'augment del 5% de beneficiaris no és significatiu per l'ONG, però sí que és significatiu «l'estat en què arriben». Presenten el que van anomenar «multiproblemàtiques», és a dir, se sumen complicacions econòmiques, laborals, d'habitatge i sanitàries, entre d'altres, en un mateix cas.

Això es tradueix, evidentment, en més feina per a l'organisme. Aquesta feina, però, no s'ha vist incrementada d'una forma espectacular ja que, en contrapartida, hi ha molta gent a la que ajudaven que ha marxat del país cansada de buscar, va explicar Font. Les xifres ho demostren: del total de persones ateses, el 67% venien per primera vegada.

Hi ha una altra dada significativa, relacionada amb aquesta marxa d'extreballadors del país. El percentatge de famílies andorranes que va atendre Càritas l'any passat va créixer, i va situar-se en el 13% del total. Malgrat tot, les nacionalitats espanyola i portuguesa segueixen sent majoritàries, amb un 35% i un 28% respectivament.

Mossèn Sàrries va alertar que aquestes persones desemparades que no han nascut a Andorra i que no troben feina pateixen, paral·lelament, els efectes de la «manca d'integració dels immigrants, que es troben marginats i fora de la societat», un fet que ha augmentat a causa de la falta, en molts casos, de recursos econòmics, va assegurar.

La seva conclusió és que el risc de precarietat que alertava l'informe de Càritas ara fa un any, i en el qual s'assegurava que el 20% de la població es trobava en el llindar de la pobresa, no ha disminuït. «Estarem igual o pitjor, a causa del nombre d'empreses i institucions que actualment estan en alt risc de tancar».

SENSE LLUM A LA FI DEL TÚNEL / Font va definir aquest 2011 com un any «dolent», i no sembla que el 2012 hagi de canviar en tendència. «Cada dia la crisi és més profunda, no hi ha una solució, estem en un moment molt difícil», va manifestar. De les 1.232 persones ateses l'any passat, 338 van fer-ho al programa Rober, 298 a Atenció Primària, 220 a les campanyes de Nadal, 152 famílies al Banc d'Aliments, 86 persones al projecte Voluntariat, 83 al Transeünts, 51 al de Suport i 4 al Mou-te.

Per a més informació consulti l'edició en paper.