Martí s'explica durant l'entrevista amb EL PERIÒDIC Foto: TONY LARA

-¿Quin balanç feu d'aquest primer any de mandat?

–Positiu. Hi ha hagut dos moments. Ara estem immersos en el començament de les grans reformes, que tindrem ocasió de parlar-ne, però al començament del mandat penso que es van acomplir cada una de les promeses electorals. Vam parlar que modificaríem els horaris comercials i ho vam fer. Vam dir que multiplicaríem per dos la partida per turisme, i vam passar de 8 a 14 milions. I després vam fer mesures que cal recordar. S'ha donat cobertura per a la CASS als estudiants i desocupats, i s'ha rebaixat la cotització als autònoms. Va haver-hi moltes reformes que es van fer d'immediat, i es va habilitar l'estiu per poder-les fer, cosa que no havia passat mai amb aquesta intensitat des de la Constitució. Després es va fer una cosa importantíssima per a les grans reformes: es va desvincular, és important tornar-ho a dir, l'aplicació dels impostos sobre les activitats econòmiques i sobre societats de l'IVA, i per tant ja van ser efectius el primer de gener del 2012. Es va fer un pressupost que per primera vegada també es va posar en aplicació el primer de gener del 2012. Tornant a les reformes fiscals, es va dir, i penso que s'ha aconseguit, que hi havia en paral·lel el desplegament del sistema fiscal i començar a negociar el conveni de doble imposició amb França, la qual cosa també s'ha aconseguit. I també vam dir, i no vam tardar ni un dia més per fer-ho, que el primer dia de sessió parlamentària del 2012 entraríem a tràmit la llei d'obertura econòmica. Per a mi és obertura econòmica però també obertura de la mentalitat andorrana, que no pot continuar amb un proteccionisme exagerat. Més enllà, també és la democratització de l'economia. Tot això s'ha fet i estem preparant d'altres reformes de molt calat. Estem davant, no d'un canvi petit del nostre model econòmic, sinó d'una transformació importantíssima. Els resultats estic convençut que es veuran però és impossible que es vegin d'immediat. Tot està pensat perquè quan sortim d'aquesta crisi Andorra estigui molt més ben situada per afrontar tots els reptes que ens vénen i poder créixer i generar llocs de treball.

–Comencem per les primeres. Una és la dels horaris comercials, ¿s'està satisfet del resultat? Sembla que hi ha una mica de desgavell...

–S'havia de fer i no estem fent cap cosa que un país turístic no faci arreu. És dins la normalitat més absoluta. Estic satisfet. Ho tornaria a fer. Però les economies veïnes no passen pel seu millor moment i, ho vam dir, el nostre neguit, durant un temps, és de no perdre més visitants. N'hem perdut tres milions els últims anys i és evident que el resultat d'una liberalització dels horaris comercials tindria molta més importància i molt més efecte si veritablement estiguéssim amb xifres més elevades de visitants, que no és el cas. En aquests moments ens estem esforçant, per això vam passar de 8 a 14 milions d'euros, a fer una promoció turística d'Andorra, penso, molt més agressiva, molt més moderna. Però no ens podem enganyar, aquest any ja seria una gran xifra que poguéssim conservar els mateixos visitants del 2011.

–Les promocions estan sent fortament criticades. Es destinen dos milions en la campanya ‘Just married' i al web només es fan 300 reserves.

–A veure, aquí hem d'entendre una cosa. Si el Govern no estigués fent aquests esforços a nivell de promoció turística, segurament la situació d'arribada de turistes seria molt menor. Els nostres veïns no estan passant pels seus millors moments. Mirem-ho des d'un punt de vista positiu. Si no s'haguessin fet esforços, segurament hauríem perdut molts més visitants. Estem en un moment de transició. Hi ha campanyes que funcionen millor que les altres, però en tot cas per primera vegada, penso jo, hi ha una gran coordinació amb tots els actors implicats. Si se'm demana si a mi m'agradaria que tinguessin més èxit, doncs evidentment que sí. Però mirem-ho així, si no haguéssim fet això i haguéssim continuat invertint tan sols 8 milions i no els 14, com invertirem el 2012, segurament la situació seria molt més complicada que la que estem vivint.

–Això eren les mesures fàcils per dir-ho així, i ara hi ha les reformes...

–No tan fàcils, perquè de la mateixa manera que se'ns deia que nosaltres no volíem una reforma fiscal, que no volíem desplegar el nostre model fiscal, aquest govern desvincula l'aplicació dels impostos de la TVA. Això es fa, cal recordar-ho, en sis mesos.

–¿Es dirà TVA?

–Es dirà TVA o es dirà IVA. L'important és que el que hi ha és una alta voluntat que ha d'estar en aplicació a primer de gener del 2013. De la mateixa manera que ja hem calendaritzat que farem un IRPF al llarg del 2013. Hi havia gent que es pensava que llençaríem l'IRPF, que és una qüestió d'equitat i de justícia, al final de la legislatura. No. L'IRPF ha d'estar operacional de tal manera que, quan acabem el nostre mandat, el Govern que escullin els andorrans ja tingui tot el desplegament fiscal operatiu. Dit passant, és el primer govern que diu públicament, quan té la responsabilitat de governar, que farà un IRPF. Altra cosa són aquells que ho han dit, han tingut ocasió d'aplicar-ho i després no s'han compromès com ho ha fet aquest govern i es farà el 2013.

–Tot el desplegament dels impostos va en paral·lel a la signatura dels convenis de no doble imposició (CDI). Un està al caure. ¿I els altres?

–La primera cosa que s'ha de dir és que és un tema que hem portat amb la màxima transparència però també amb la màxima celeritat, i és un gran conveni. Vam dir que començaríem amb França, però entenem-se, França és un dels grans estats europeus. Per tant, que ja tinguem rubricat un CDI amb França demostra la credibilitat que té aquest govern a nivell internacional. I a més demostra una altra cosa, els que dubtaven de les nostres reformes, perquè hem reformat l'impost sobre activitats i se'ns va criticar molt, doncs malauradament per ells i en benefici d'Andorra, hem aconseguit, amb una fiscalitat baixa, un gran CDI. I d'això ens n'hem de congratular tots plegats. Doncs acte seguit ja hem demanat oficialment l'obertura de negociacions amb el Regne d'Espanya.

–¿Satisfà el conveni amb França?

–Sí. És que els ciutadans han de pensar que quan nosaltres ens posem amb una fiscalitat al tomb del 10%, el que sembla avui dia una cosa normal, és un èxit importantíssim. Fa set o vuit mesos encara es discutia si veritablement amb la fiscalitat que teníem podíem anar a negociar un CDI. No hi havia cap classe de seguretat que amb aquesta imposició tan baixa es poguessin signar aquests convenis. I ara ja no es discuteix, és que hi ha la prova fefaent que han acceptat l'homologació dels nostres impostos a nivell internacional, i en tot cas amb França. Quan les coses es fan dins un procés d'una certa normalitat i dins una certa lògica, tenen els seus fruits. Quan Andorra es dissipa de la seva política, no hi ha continuació de la seva política exterior i no hi ha un full de ruta marcat, és quan normalment tenim fracassos. Penso que en aquests moments hi ha un full de ruta i aquest és molt creïble a nivell internacional.

–Aquest full de ruta passa per l'obertura de negociacions amb Espanya.

–Aquest full de ruta passa perquè a nivell de l'OCDE estem molt ben considerats i també a nivell del Moneyval i del GRECO, i no havia passat mai que tinguéssim solament informes positius. Per tant passa perquè pots sortir a fora quan ets creïble a casa.

–Un dels eixos principals del full de ruta és la negociació dels CDI.

–Vam dir-ho, no estem enganyant ningú. Hem començat amb França i acte seguit negociarem al llarg del 2012 un conveni amb Espanya i també amb Portugal, dins la lògica del trilateral.

–I amb Portugal, ¿quan es demanarà formalment l'obertura de negociacions?

–Ja s'ha demanat tant amb Portugal com amb Espanya. Insisteixo, vam dir primer França. Hi va haver eleccions a Espanya i no hi havia temps i ara ens centrarem molt, no cal que ens enganyem, en poder aconseguir un conveni de les mateixes característiques o similar al rubricat amb França.

–¿S'espera tenir-lo aquest any?

–Vaig dir, no sé si és mol temerari, però almenys és un desig, que a mi m'agradaria que poder-lo tenir al llarg del 2012.

–¿Igual que amb Portugal?

–S'ha de ser ambiciós. Això és el nostre desig. En tot cas hi esmerçarem tots els esforços.

–I després, ¿quins vindran?

–Bé. En paral·lel a això no ens hem d'oblidar que és obertura, convenis, acabar el nostre model fiscal, votar al Consell General, que estic convençut, a hores d'ara pel que sé i això és molt important per la nostra credibilitat, tindrem un vot unànime al tomb de la TVA, com estic convençut que podem rebre també el suport de tot l'arc parlamentari en una cosa que és de justícia com implantar l'IRPF. Però mentrestant la societat andorrana està patint, estan patint molts sectors, i el que em preocupa més en aquests moments és el de la construcció. És veritat que en poc temps es va construir massa, però sóc una persona que vull mirar endavant i per tant estem preparant una nova bateria de mesures per veure si podem apaivagar la caiguda important del sector. I dins el sector de la construcció, no és això el més important, és que darrera la construcció hi ha moltes persones que estan perdent la feina.

–Es presenta l'obertura econòmica com la gran solució. ¿Ho és?

–Tots els països que han optat per l'obertura econòmica han tingut un creixement. No veig perquè Andorra seria diferent. Abans en parlava com de la democratització de l'economia. Més enllà de l'obertura econòmica hi ha un fet important, que veritablement ha estat el nostre govern el qui ho ha fet, és donar el dret de tenir negoci des del primer dia de residència. I jo catalogo això de revolució. En tot cas, és una mesura que hauria d'estar extremament recolzada pels partits que es diuen progressistes.

–El procés ha generat interès, hi ha empreses que tenen intenció de d'instal·lar-se aquí.

–Hi ha molts contactes, s'ha de ser molt prudent. Una cosa són les cartes d'intencions, sempre ho he dit, i una altra és que s'instal·lin. També és veritat que el Govern vol i està treballant perquè hi hagi èxits immediats. Després hi ha totes aquelles empreses que es volen instal·lar i que porten un alt valor afegit i que sobretot generaran llocs de treball. Això no es fa del dia a l'endemà, i en tot cas això ha de ser un projecte, no del Govern sinó de país. Aquí hem mirat d'associar-hi tothom, també s'ha de parlar amb els comuns. Ja ho hem fet però hem d'anar encara més lluny, perquè aquesta obertura també se la facin seva, perquè la veritat és que qui té la potestat a nivell urbanístic són els comuns, per tant penso que també hi haurà d'haver-hi un canvi de xip per poder acollir aquestes empreses. No inventem cap cosa, és el que hauria de passar aquí i el que passa a qualsevol país que vol que vingui inversió estrangera. I perquè aquesta vingui hi ha d'haver la llei, els convenis de doble imposició, aquesta fiscalitat homologable, però també hi ha d'haver facilitats que s'han de donar des del Govern però també hi han participar els comuns. L'objectiu és molt clar: crear llocs de treball.

–Una altra cosa que ha de contribuir a recuperar l'economia és el casino. S'ha creat l'oficina del joc i hi ha diversos interessats.

–Una de les coses que vull que sàpiga la ciutadania és que això no és un mercat de Calaf. Aquí no vindran tot d'empreses. No va així. Primer hi ha tot una anàlisi interna, no tenim perquè copiar els models d'altres països, això ho volem com un complement. El que puc assegurar és que en aquest despatx no m'ha vingut a veure ningú per parlar del joc. I em sembla que no estem al moment ni per acollir aquesta gent. En tot cas estem en un procés de reflexió. I el aquest sempre s'ha de fer sense cap classe de pressió externa.

–Doncs sonen moltes ubicacions.

–Però de moment no hi ha una llei del joc que ho permeti. Per tant, anem per parts.

–Això li diuen alguns per l'obertura econòmica, que encara no hi ha la llei i ja tenim empreses que...

–No, però a veure. De la mateixa manera que es treballa en el desplegament fiscal ja es diu que encara no està acabat i es comencen les negociacions, i al final tot això acaba amb el desplegament fiscal votat, amb un conveni de doble imposició rubricat. De la mateixa manera tenim una llei d'obertura econòmica, diem les coses com són, que seria realment una sorpresa que no fos votada pel Consell General. Per tant, en paral·lel també podem treballar, sabedors que aquesta llei anirà a bon port, no perdre temps. En aquest govern també se li critica molt que vagi lent, quan mirem d'organitzar-ho tot des d'un punt de vista racional també. Les critiques s'han de saber assumir i ja està. No canviarem el nostre plantejament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.