Reguant, a la seva consulta al Centre Esportiu dels Serradells Foto: TONY LARA

Alba Reguant és des de fa poques setmanes la presidenta del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes. La seva joventut és reflex també de la joventut de la professió. Malgrat això, lluiten, es reivindiquen, perquè consideren que la nutrició i dietètica és tan important com un tractament mèdic.

–¿Quins són els objectius prioritaris que es fixa el Col·legi?

–Som un Col·legi molt jove, vam néixer al 2007. Fins llavors la nostra professió no estava gens regularitzada. L'objectiu ha estat el de donar-nos a conèixer. Per això sempre hem estat actius, hem fet accions pel Dia mundial de l'alimentació, activitats pels infants, hem col·laborat amb el Ministeri de Salut en l'ENNES (Estratègia nacional per la nutrició, l'esport i la salut), i des de fa un parell d'anys també ens demanen col·laboració pel Dia de l'Esport.

–Vosaltres sempre heu defensat entrar dins de la CASS.

–Sí. Des que vam formar el Col·legi ja vam iniciar contactes amb el Ministeri i amb la CASS. Vam entregar diferent documentació, similar a la que s'ha entregat a d'altres països, com a Espanya. Entenem que tal i com està la situació no és el millor moment per demanar-ho. Però recentment, en unes declaracions al vostre mitjà de la ministra, Cristina Rodríguez, va destacar la importància de la prevenció com a mesura d'estalvi per la CASS. Fins ara la CASS el tema de la prevenció l'ha tingut oblidat. El problema és que és un tema que funciona a llarg plaç, i ara es necessiten accions a curt i mitjà termini. Nosaltres sempre diem, però, que en una persona obesa, és igual d'important el tractament mèdic que el tractament nutricional. I a més a més, ara que volen fer una xarxa de professionals sanitaris per treballar conjuntament, nosaltres quedarem una mica apartats.

–¿En quin sentit?

–Per exemple, si tens una anorèxia, necessites anar al psicòleg i al dietista, si tens una diabetis, necessites que hi hagi diàleg entre tots els professionals sanitaris implicats. Per això és important que formem part d'aquesta xarxa, sinó sempre serà un tema de recursos de la gent. Si tens diners hi vas, i si no ho pots assumir, doncs no.

–Però en canvi, seguiu treballant colze a colze amb el Ministeri.

–Sí, a partir de l'estratègia ENNES, per promoure uns hàbits de vida saludables. Hem fet diverses activitats, com xerrades, guies d'alimentació. En breu sortiran les dels nens. El que ens han deixat clar és que ells compten amb nosaltres.

–¿Quines són les problemàtiques principals que pateix la població?

–Nosaltres no som dietistes de capçalera, per tant no ens ve tothom. Ens venen persones que volen perdre uns quilos, però també persones que tenen patologies, obesitat infantil, anorèxia, esportistes. Els problemes que pensem que són més greus és tot el que està relacionat amb patologies, les quals no estan tractades des del punt de vista dietètic. I naturalment, com més joves més greu, perquè la cosa empitjorarà al créixer.

–¿A quines es refereix?

–Des d'intoleràncies alimentàries a obesitat, diabetis, anorèxia i bulímia...

–Les intoleràncies alimentàries són cada vegada més tractades.

–Sí, tot i que la gent va molt perduda. També és cert que la societat està cada vegada més conscienciada.

–¿N'hi ha més que abans?

–Hi ha teories que diuen que els nens, com que de petits estan sobreprotegits, desenvolupen més intoleràncies. I també se li ha de sumar que si ara tens mal de panxa, et fan una analítica i es detecten més les intoleràncies.

–¿Es pot fer vida normal tenint una intolerància, sent celíac?

–Totalment, i més en l'actualitat. Una vegada agafes els hàbits, ja està.

–Pel que fa a l'obesitat, ¿anem a més?

–Hauria de semblar que la gent està més conscienciada, però no és la situació real. Cada vegada hi ha més obesos i més colesterol elevat. També ens trobem molts casos d'obesitat infantil. Aquestes persones el que necessiten per sobre de tot és fer dieta. I fer dieta, però en mans de professional.

–¿Totes les persones obeses es poden aprimar?

–I tant, hi ha casos puntuals –metabòlics, hormonals–, però en general, fent dieta i exercici es perden quilos.

–¿I quan parlem de dietes, n'hi ha de miraculoses?

–Primer s'ha de definir dieta. Dieta vol dir estil de vida, i això és el que hem de tenir clar en la nostra alimentació. Dins les dietes hi ha les hipocalòriques, i dins, les dietes miracle, que són molt hipocalòriques. Se segueixen sobretot en aquestes èpoques de l'any. Però el problema és que ens estan fent mal perquè no són adequades. Perdem quilos molt ràpidament però no canviem l'estil de vida. Per tant, quan la deixem, tornem a guanyar els quilos. A més n'hi ha que poden portar problemes per la salut.

–¿Quins problemes?

–Em vaig trobar una pacient que em va dir: estic fent la dieta del xarop de no sé què i vaig començar a perdre el cabell. T'arriben animalades, però és que aquestes persones reben estímuls dels mitjans que els diuen que les dietes funcionen.

–Un cop s'han perdut tants quilos amb aquestes dietes miraculoses, ¿què s'ha de fer per mantenir-los?

–Portar una dieta adequada i equilibrada. No té secrets. S'ha de portar uns hàbits saludables.

–¿Ens hem de preocupar per l'obesitat infantil?

–Ens preocupa perquè cada vegada n'hi ha més, per culpa dels hàbits poc saludables. Són els pares que han de portar el nen i si no es tracta quan sigui adult tindrà problemes de salut paral·lels a l'obesitat. De fet, ens hem trobat casos de diabetis tipus dos en infants. Aquesta és la diabetis adulta, de quan tens moltes patologies.

–¿A què es deu aquesta obesitat infantil, a una mala dieta o a poc exercici?

–Les dues coses. Un nen que menja massa, si fa molt esport es quedarà més o menys igual. Hi ha nens que l'únic exercici físic que fan és jugar a la Wii el cap de setmana. Si no eduques aquest nen des de petit, quan sigui adolescent seguirà sense fer res.

–¿L'anorèxia i la bulímia, estan remetent?

–A nosaltres quan ens arriba un cas és avançat, no sabem si ni ha molts d'inicials o no. Fa uns anys se'n va parlar molt, era un boom. Ara mateix, però, continua havent-hi incidència. Potser no interessa tant, però la malaltia hi és.

–¿Els homes també van a les vostres consultes?

–Cada vegada tenim més homes. Es cuiden, van al gimnàs, fan curses, i volen cuidar el que mengen. Està bé que no només siguem les dones les que ens preocupem pel nostre pes.

–Aquest fet està relacionat també amb la moda del gimnàs, dels batuts, els complements...

–És un problema. És com les dietes miracle, que les fas perquè les veus anunciades. Ens comprem coses que no sabem ni el que porten, només perquè volem guanyar massa muscular. Molts d'ells tenen assessorament zero, i hi ha productes no regulats que fins i tot estan contaminats amb anabolitzants. Tot s'ha de controlar, perquè també hi ha suplements per esportistes que estan molt bé, que serveixen quan la demanda energètica no és suficient. Però darrere sempre ha d'haver-hi un professional que t'assessori.

Per a més informació consulti l'edició en paper.