• Cinca assegura que la societat va tenir gairebé un milió d'euros de beneficis entre el 2009 i el 2010

El grup socialdemòcrata qüestiona actuacions al Govern, ahir en la sessió de control del Consell General Foto: ÀLEX LARA

El canvi d'un criteri comptable va portar la societat Centre de Tractament de Residus SA (Ctrasa) a la fallida el 2009. Ara, aquest criteri, que els socis privats –l'espanyol Cespa i el francès Novergie– «no compartien» i per això van presentar una demanda judicial contra el Govern i que l'Executiu actual considera «que no és justificat», es modificarà i fa que la societat ja no s'hagi de recapitalitzar. És més, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va assegurar que Ctrasa «dóna beneficis»: uns 550.000 euros el 2009 i altres 350.000 l'any següent.

El Govern, de mutu acord amb els socis privats, va aturar els litigis oberts amb Ctrasa. La voluntat és arribar a un acord, a una solució «no gravosa» per ningú, i menys per l'Estat, i tornar la societat a la «normalitat». Així responia el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, a la pregunta formulada pel conseller general socialdemòcrata Gerard Barcia, assegurant que un dels litigis ja no prosperarà. El que fa saltar el conflicte, «la prèvia». Aquest és el relatiu als comptes de la societat corresponents al 2009. En aquests, el Govern de l'època va imposar un canvi de criteri comptable pel qual el sobrecost que va tenir l'obra deixava de ser capital immobilitzat per passar a ser despesa. Això va fer que els fons propis de l'empresa caiguessin en negatiu i s'imposava la necessitat de recapitalitzar.

Però el canvi comptable no tenia el vist-i-plau dels auditors, i els comptes del 2009 no van seguir els passos necessaris per ser aprovats degudament, segons va apuntar Cinca. I l'actual Govern tampoc el creu justificat. A partir d'aquí, ara es vol revisar la resta de litigis i conflictes per trobar-hi una solució «pactada» i «no gravosa per a l'Estat», doncs Ctrasa és una «societat estratègica». Si la solució suposés un perjudici per a Andorra, «no l'acceptaríem», va assegurar el ministre. I s'acceptaria dins els límits establerts en el propi contracte de concessió. «Hem de contemplar totes les solucions i veure la menys costosa i la que permetrà una millor gestió», va exposar Cinca, que va reconèixer que tampoc es tanca la porta al rescat de la concessió. «En tres o quatre mesos» s'espera que s'hagi resolt la suspensió dels litigis, és a dir, o bé que s'hagi trobat una solució, o bé es reprengui la via judicial.

PRESTACIÓ DE SERVEIS FICTÍCIA / Barcia va valorar, en la rèplica, que Cinca «esquiva la realitat», i li va recordar el litigi iniciat pel Govern socialdemòcrata, pels «contractes de serveis simulats». Barcia va preguntar si es renunciava al «rescabalament» dels diners que al seu parer s'haurien apropiat els privats de manera més o menys indeguda. La resposta va ser que «ara per ara [...] no hi ha proves d'espoliació», i si s'obtenen, «se serà conseqüent», i si no se'n tenen, també i es tornarà la societat «a la normalitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.