• El Govern surt al pas de les crítiques i defensa que el CDI és positiu i dota de competitivitat el país

Jordi Cinca i Gilbert Saboya, ahir, després del Consell de Ministres Foto: SFG

L'hipotètic futur impost francès sobre els súbdits d'aquests estat residents a l'estranger –també a Andorra–, s'haurà de regular d'acord amb el Principat. Així ho va defensar ahir el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, argumentant que aquesta és una clàusula anomenada de «rendez-vous», és a dir, que s'estableix la «bona voluntat» de les dues parts d'anar resolent les evolucions que hi pugui haver en els marcs fiscals

El Govern va voler sortir ahir al pas de les crítiques rebudes pel Conveni per evitar la doble imposició (CDI) rubricat amb França. Per això va comparèixer el titular d'Afers Exteriors després de la sessió del Consell de Ministres per defensar l'acord. Saboya va insistir que la decisió o no d'aplicar un nou impost sobre els nacionals francesos és «sobirana» de França i que Andorra no hi pot dir res. Igual que és sobirana la decisió d'Andorra de crear o no un Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Són «potestats sobiranes», i res s'hi pot dir, i ara per ara tampoc existeixen tals impostos. Però la polèmica clàusula que permet França establir tal gravamen als seus nacionals residents a Andorra és alhora una garantia, doncs per aplicar-la caldrà que els representants dels dos estats s'asseguin i en consensuïn l'aplicació. És una clàusula de «rendez-vous», va explicar Saboya, que interpreta que és una mostra de «bona voluntat», igual que el fet que França reconegui d'entrada el futur IRPF andorrà. A més, el fet que sigui sobre les persones físiques «no fa perdre atractiu» per a les societats».

D'altra banda, el ministre va exposar que «al llarg» de l'articulat del conveni s'estableixen clàusules «antiabús», com és la que permet denegar el benefici de reduccions o exoneracions d'impost que decideixi l'altre estat si es considera que és «beneficiar-se dels avantatges previstos en el Conveni». Saboya va explicar que el que tracta aquest punt és que un fet imposable sigui gravat, bé a un lloc a un altre, i que no s'exoneri. És a dir, evitar el frau. En relació a aquestes clàusules, el titular d'Afers Exteriors va defensar que es vol és «atreure activitat amb substància». En paraules del ministre de Finances i portaveu, Jordi Cinca, el que s'ha «prioritzat» és «els interessos d'Andorra», que passen per consolidar l'obertura econòmica. «No estem promovent un model opac on la gent busqui refugi fiscal. Volem que la gent vingui a invertir».

En relació als «entrebancs» per a considerar una empresa francesa com a domiciliada a Andorra, Saboya va assegurar que les condicions són les que s'estableixen en el model de l'OCDE. De fet, el contingut de l'article en qüestió és ·»íntegre» del model de l'OCDE.

En definitiva, el CDI segueix sent un «element de potenciació» de l'obertura econòmica, «útil i imprescindible». Saboya va recordar que s'homologuen els impostos, i permet Andorra ser competitiva a l'hora de rebre inversió estrangera, alhora que permet competitivitat a les seves empreses per sortir fora, doncs les retencions a l'origen «són competitives» i es manté el marc d'intercanvi d'informació fiscal «a demanda». Així, Saboya considera que el conveni és «equilibrat» entre els dos estats, característica necessària per tenir conveni.

QÜESTIÓ D'ESTAT / Cinca va expressar el malestar del Govern pels comentaris «que estan generant molta confusió» i «en negatiu» i «sobre els interessos d'Andorra». El portaveu va expressar que aquesta és «una qüestió d'Estat –«pedra angular de l'obertura econòmica»–, que hauria d'estar al marge de la baralla política», i entén el Govern que els comentaris han vingut «incentivats des de l'àmbit polític».

Per a més informació consulti l'edició en paper.