• El capità Dani Marín anuncia la primera sortida del nou River Andorra de LEB Or però diu que continuarà jugant

Marín abraça el president Aixàs, ahir en la roda de premsa en què va confirmar el seu adéu a una primera plantilla de la que ha format part 15 anys Foto: ÀLEX LARA

Era gairebé una evidència que Dani Marín, el gran capità, el ‘13' del BC River Andorra a la LEB Plata, de 33 anys, marxaria d'un equip que, si finalment és a Or la temporada vinent, haurà de ser extremadament competitiu i professional. Ahir ho va anunciar en una roda de premsa en què va quedar clar que aquesta primera sortida d'un jugador de la passada plantilla no era «la marxa de qualsevol», segons el president Gorla Aixàs, sinó la d'un jugador «que ha viscut el creixement del club en els últims anys». Marín, per la seva part, va afirmar estar feliç «per formar part de la història del club».

Gairebé 15 anys d'ofici amb la samarreta de l'entitat el contemplen, però compte, que l'andorrà no té intenció de deixar-ho córrer tot: «Vull fer esport, no em quedaré a casa. Tinc l'estiu per pensar-m'ho». I ja va avançar pistes ahir mateix. Una, sobre el futur... a casa: «Jugar a Copa Catalana amb el sènior B gràcia sí que em fa, perquè és amb gent de casa, gent que conec perfectament». I una idea per no sortir del país: «Jugar a la Seu no és el que m'agradaria, perquè he estat tota la vida en aquest club i vull acabar aquí». Més clar, aigua. Amb tot, la seva sortida s'emmarca en un procés de reflexió que bé des de meitat de temporada: «Has de fer molts sacrificis i compaginar-ho amb la feina és molt difícil», va dir el jugador, que també va ser sincer: «I no ens enganyem: tampoc no tenia massa minuts».

Marín, que ha jugat una mitjana de dos minuts per partit a l'última temporada a LEB Plata, feia una funció fosca a l'equip, de les que no es veuen de portes en fora. Feina de vestidor, de mantenir l'ambient, de ser l'aglutinador d'un bon rotllo que ha fet que el River actual, com el de passades temporades, tingués el seu «èxit» en «el grup humà», segons el ja excapità del primer equip.

Als seus 33 anys, l'andorrà ha viscut totes les fases del club: des del descens a l'infern en Tercera Catalana «jugant en camps descoberts i amb una manta en la banqueta junt amb el Gorka», als ascensos a Segona i després Primera Catalana, Copa Catalunya més tard on l'equip hi va ser quatre anys, per donar el salt a EBA i mantenir-se altres quatre anys, i l'ascens a LEB Plata, on després de tres temporades es va assolir l'ascens a Or aquesta passada campanya. «Mai hagués pensat que acabaria jugant a una categoria professional, al principi érem un grup d'amics d'Andorra, i a mesura que anàvem pujant l'equip es reforçava amb gent de fora», va reflexionar el capi.

MISSATGE ALS JOVES DE LA CASA / «Veig que la gent està implicada, he vist que hi ha una disponibilitat increïble per intentar consolidar-se», va dir un Marín que reconeix que «cada vegada és més difícil que pugui algú de la casa al primer equip perquè el nivell és major», però considera que és important «que la base pugui mirar al primer equip i es vegi reflectit», com per exemple amb la perla anomenada «Albert Farfán».

En aquesta línia es manifestava el president: «Dani seria l'exemple del que la gent de casa pot arribar a fer. No forçosament que el club creixi és incompatible amb què hi hagi jugadors de la base». Aixó sí, la realitat diu que ara per ara només Farfán té aquesta opció, sent encara una consolidació llunyana. Tot sigui que aquesta promesa es fixi en el ja excapità del primer equip.

Per a més informació consulti l'edició en paper.