• Rodríguez insisteix en millorar la comunicació entre professionals i Ministeri per un major control de les xifres

Recepció de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on uns professionals parlen amb alguns pacients Foto: TONY LARA

La ministra de Salut i Benestar, Crisitna Rodríguez, es va mostrar confiada que el dèficit de la branca general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es situï, finalment, per sota dels 40 milions previstos inicialment. Serà al juny quan es tinguin projeccions més acurades i es pugui ajustar la xifra, però per la ministra l'important no és tant el dèficit en ell mateix com la seva justificació.

Reduir el dèficit previst de 40 milions d'euros de la branca general de la CASS és urgent, doncs aquesta xifra fan que el sistema sigui «en part insostenible». De la reducció n'està convençuda la ministra de Salut i Benestar, tot i que no va voler quantificar ni el nou dèficit previst ni la reducció que suposaria. Però per ella, tant o més urgent que la retallada de les xifres negatives és poder-les justificar. «El problema no és el dèficit com a dèficit, sinó que el puguem explicar, assumir i cobrir», va manifestar a EL PERIÒDIC, alhora que assegurava que és en això en el que s'estan centrant.

«És una responsabilitat que agafem», va explicar. En la reforma del sistema s'inclou el canvi en les maneres de treballar i aquest passa per seguir millor i controlar les xifres. «Ser capaços de dir i avaluar». Això és «indispensable» per poder fer uns pressupostos «els més ajustat possibles», i això és «transparència i responsabilitat».

De fet, aquesta manca de control, si se'n pot dir així, és en part causant del dèficit, en el que «tothom té una part de responsabilitat». «Sóc conscient que tenim un sistema d'informació i comunicació que és deficient. Per això no m'agrada abusar de les paraules excés i abús», va manifestar Rodríguez. «El nostre sistema de salut i benestar, per definició, no està regulat. Manquen criteris de regulació, aclarir les regles del joc, un sistema contractual de compromís que se segueixi», va explicar. Això passa per arribar a un conveni amb els professionals de la salut i reactivar les comissions de seguiment. Aquí, la ministra entén que el conveni «a part de ser un document de compromís en un moment donat amb diferents parts, és tot un procés, ha de ser tot un procés de diàleg i negociació». I el conveni «ha de deixar ben clar quins són els compromisos», que no han de passar únicament de tarifes i facturació. «Hi ha d'haver un contingut molt més interessant sobre el que entenem per l'activitat que es fa, els actes que es realitzen, en quines condicions i l'intercanvi d'informació entre les diferents parts», complementa Rodríguez.

La titular de la cartera de Salut i Benestar és conscient que els criteris i les regles del joc que s'acabin establint «no seran agradables ni fàcils de fer passar», però de tota manera «tot el que sigui possible ho consensuarem».

«HAURIEN DE SER MÉS ACCESSIBLES» / Una de les coses que es demanen amb la reforma és «ser molt proactius, anar cap al terreny», va explicar Rodríguez. D'aquesta manera es podrà «prevenir, anticipar el màxim possible i anar allí on la gent pateix, on es planteja el problema». Es tracta de «seguir l'usuari», fer el seu circuit i «veure què es podria millorar», va argumentar la ministra, que considera que estant en un país petit com Andorra s'ha de «vetllar per simplificar tots els tràmits i gestions administratives, que molt sovint són molt feixugues i complicades». «Estic espantada de com hem pogut complicar coses que haurien de ser molt més accessibles i sensibles», va sentenciar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.