Vila, entrevistat per EL PERIÒDIC al seu despatx, a l'edifici de la Policia Foto: ÀLEX LARA

Va vora un any que encapçala el Ministeri de Justícia i Interior. Reconeix que la contenció afecta el seu dia a dia, però té clares quines són les prioritats que cal desenvolupar sí o sí. Es mostra especialment preocupat per dos temes: com solucionar la falta de feina i com acabar amb la saturació de la Batllia.

–¿Quines són les línies bàsiques del vostre ministeri?

–La prioritat número 1 és, com no pot ser d'altra manera, la gestió i la preocupació per la gran quantitat de gent que ha perdut la feina. Per tant, dins el departament de Treball s'han de millorar les polítiques actives d'ocupació, les no actives, el funcionament del Servei d'Ocupació, i la mediació perquè l'oferta i la demanda funcionin. És a dir, millorar els procediments i entendre el que necessiten els empresaris, per poder fer polítiques adients per la gent que van perdent la feina i que preveiem que l'aniran perdent almenys durant uns mesos més.

–Aquestes són les prioritats de Treball, ¿i pel que fa a les de la resta del ministeri?

–Dins Interior, s'ha de vetllar per mantenir els nivells de seguretat i eficàcia dels cossos especials. Des del punt de vista global estem en una època de pocs recursos i hem de saber gestionar-los bé. Racionalitzant al màxim els torns de feina, els horaris i distribuir bé les càrregues d'esforços per suplir l'escassetat de recursos tant a nivell de bombers, de policia com del centre penitenciari. I dins la Justícia, s'han promoure les quatre reformes que han estat molts anys parades. Tenim la oportunitat de donar-los una empenta, juntament amb el Consell Superior de la Justícia. Han de permetre fer la Justícia més àgil, més eficaç i més ràpida. S'ha d'acabar amb aquesta sensació que és massa lenta i que no acaba de funcionar.

–Abans parlava del Servei d'Ocupació, s'havia parlat de renovar el servei...

–Es treballa en vàries línies. Una, incorporar els avenços tecnològics, cosa que ja ho hem començat a fer. És a dir, tenir una informàtica més puntera per poder dedicar el personal a millorar l'atenció i al coneixement de les necessitats. A més, no s‘ha de ser només reactius, s'ha de començar a ser proactius, és a dir, des del Servei d'Ocupació s'ha d'anar a buscar maneres de millorar els procediments i facilitar les coses. Hi ha una mena d'idea que el Servei d'Ocupació és una trava. El gran repte és que es deixi de veure com una trava burocràtica i es vegi com un facilitador. Però tampoc se li pot demanar que creï llocs de treball, ha de poder identificar els perfils per oferir-los ràpid. Ha d'intentar entendre millor el que està passant fora, i per això s'ha de sortir fora. Com estem fent ara, parlant molt amb els empresaris.

–¿Fins on ha d'arribar la tasca del Servei d'Ocupació?

–Un principi bàsic que ha de ser prioritari és que totes les ofertes de treball han de passar pel Servei d'Ocupació, és l'única manera de saber què és el que està passant al mercat. Així podrem saber quines necessitats hi ha i cap on anirà el funcionament de l'economia. Com més dades tenim sobre el que passa a les empreses, més afinadament podrem treballar. Per això convido permanentment als empresaris perquè registrin les seves ofertes a Ocupació. Si hi ha canvis a nivell de dret laboral, també passaran per aquí.

–¿Es manté la promesa electoral de DA de fer les quotes individualitzades i permanents?

–És un tema que mereix ser reflexionat amb molta prudència. La crisi ens està abocant a una cada vegada més gran dificultat de feina. Fins que no estigui segur que a Andorra no hi ha el perfil de persona que es busca, és difícil que jo pugui obrir indiscriminadament les quotes. Prèviament he de tenir la seguretat que totes les ofertes existents han passat pel Servei d'Ocupació. La meva obligació és que primer trobin feina els que estan aquí. Per tant, són dos temes relacionats, millorar el sistema de quotes només pot venir després d'haver renovat el Servei d'Ocupació. És per tant una reflexió més a llarg termini.

–Passem ara a terreny de Justícia. ¿Què passa amb la nova Seu? ¿La veurem properament?

–L'edifici actual, tots els que hi hem treballat, som coneixedors de les seves limitacions. Ja m'hagués agradat poder estar en una època de vaques grasses per poder impulsar el canvi de seu. Però tot i ser una cosa necessària no és prioritària. Que la Justícia sigui més àgil i més ràpida no dependrà de què les instal·lacions estiguin en millors condicions. No és un tema de caràcter indefinit, però passa perquè tinguem la capacitat financera de tirar-la endavant. I això no serà factible a curt termini. Des del ministeri tenim tots els estudis preparats i possibilitats per quan sigui possible. I mentrestant, dediquem-nos a fer totes les altres coses que amb menys desgast pressupostari es puguin fer en millora de legislació i organització.

–¿Com, per exemple, el tema de la carrera judicial?

–Estem en fase de consultes i de treball en comissió interna. Probablement abans de l'estiu ja podem començar a circular els primers esborranys. La idea és tenir-la enllestida abans de final d'any.

–Amb l'obertura econòmica Justícia ha de renovar la seguretat jurídica per a les empreses, ¿com s'està treballant en aquest àmbit?

–Està tot en estudi. La part que més avançada està és la d'arbitratge. És a dir, s'ha definir una sèrie de temes que es descarreguin de la Justícia i que les dues parts acordin a sotmetre a un àrbitre. S'ha de veure quins casos són, com arbitratge en qüestions familiars, mercantils. Així agilitzes els procediments. No és una cosa, però, que es pugui fer d'un dia per l'altre. Però l'arbitratge està ben vist a nivell internacional perquè dóna seguretat jurídica als inversors estrangers, ja que certes qüestions poden ser resoltes més fàcilment.

–¿I la llei de procediment civil?

–Es tracta d'un canvi en els procediments civils, modificar-los, fer-los més àgils i que alguns puguin ser orals... Són coses tècniques, que amb essència es tracta d'unificar, simplificar i analitzar els tràmits i procediments per fer-ho menys carregós i més ràpid.

–Dins de l'obertura econòmica també hi ha la necessitat de legislar les professions liberals.

–És un dels temes delicats que tinc al ministeri. Però no és només meu, és d'abast general de Govern. Fins que entri en vigor la Llei d'obertura econòmica i posem en marxa tota la llei de col·legis liberals i professions liberals. Ara estem en la fase de com compatibilitzem les feines que han de fer els col·legis professionals i les conseqüències del nou canvi de model d'obertura econòmica. S'han d'analitzar les salvaguardes, en quins sectors i en quins temes s'han de poder incorporar cauteles. És un tema delicat que hem d'encarar sense desnaturalitzar l'obertura, però tampoc que no es posi en perill l'equilibri intern que hem anat tenint.

–En el tema de l'obertura s'havia posat l'excepció dels advocats

–Aquí hi ha una sèrie de qüestions a mirar al detall. A la llei es parla del principi bàsic de reciprocitat i s'ha de veure en cada cas fins a on arriba. Estem a l'inici d'un procediment llarg, s'ha d'anar treballant conjuntament amb el ministeri d'Economia i veure com deixem encarats els col·legis professionals. En el cas dels advocats, tancat tancat, poca cosa hi ha. S'ha de veure en cada sector.

–Seguint amb Treball, també s'ha parlat de modificar el Codi de Relacions Laborals, en quin sentit?

–Serà amb el sentit en què van els aires actuals. Ha d'anar cap a un reconeixement d'uns certs àmbits dels drets laborals i sindicals, que fins ara no estaven prou reconeguts. Anirem cap a l'homologació internacional: dret de vaga, llibertat sindical i vigilància a no ser pertorbat per qüestions sindicals. Hi haurà un augment de garanties en drets laborals i sindicals, però al mateix temps també s'haurà d'anar una mica cap a buscar major seguretat però una mica més de flexibilitat. A causa de la crisi, alguna dosi de flexibilitat caldrà incorporar en paral·lel a l'augment de les garanties i drets. Hem de recuperar molt de la feina ja feta i acabar de veure si es pot arribar al màxim de consens possible entre tots els sindicats.

–¿Es pot dir, per tant, que s'homologarà el codi a les lleis europees?

–Si, exactament.

–I entre els canvis hi figura també el dret de vaga...

–Sí, evidentment, però també el dret de serveis mínims.

–¿Amb qui us inspirareu? ¿Algun país en concret?

–Buscarem aspectes homologables dins dels estàndards europeus. No ens apartarem massa tot i que s'ha de tenir en compte que tot està canviant també a nivell europeu. La crisi està portant major flexibilitat en temes laborals. Les rigideses poden acabar sent perjudicials.

–¿Quan es podrà veure el dret a vaga?

–Podria ser una realitat durant aquest any.

–Molt bé, passem ara a Interior. Fa unes setmanes va anunciar que apostava per fer més controls a les fronteres. ¿És així?

–Sí, cal buscar la manera de ser més efectius. És a dir, posar personal més especialitzat, augmentar el nivell d'especialització i de les hores a la frontera del Pas. És important perquè totes les persones no desitjables que parem a les fronteres i que no entren a dins són problemes que ens estalviem. De fet, ja hem començat a notar que hi ha un cert tipus de persones que venen a Andorra per raons no gaire ufanes. Si aconseguim prèviament localitzar-los i controlar-los, els problemes que ens estalviem a dins. I més en un moment en què a Espanya hi ha tant atur, tanta problemàtica, és important que tinguem especial cura en les fronteres. El que hem fet és millorar la qualificació, millorar els recursos i afegir les persones necessàries per tenir el millor control les 24 hores del dia. Es tracta de discriminar millor on controles i quan controles.

–¿El nombre de controls d'alcoholèmia es mantindrà?

–De moment hem mantingut la mateixa política que hi havia al Govern anterior. Ha donat els seus fruits i ho mantenim d'una manera molt similar. Està donant un resultat bastant bo, tot i que som conscients que no és una qüestió que es pot eradicar del tot. L'altre tema important és el control de la velocitat, que afecta també a Mobilitat. Estem fent especial cura en posar més radars, posar-ne en llocs especialment sensibles i punts negres. Ja n'hi ha hagut un de nou, el de Valira Nova, i properament posarem radars a més punts, per frenar i dissuadir a les persones que posin en risc la seva vida i la dels altres. Cada vegada les carreteres estan millor i els cotxes van més ràpid. Durant la legislatura controlarem amb radars els 4-5 llocs més difícils.

–¿Els equipaments especials a l'hivern, es legislaran?

–És una qüestió que està sobre la Taula de Mobilitat, on també hi ha els cònsols. Se n'ha parlat dues vegades però encara no hi ha consens. Hi ha qui pensa que si, qui pensa que no. Però no hi ha una postura definitiva, sobretot en si s'ha de sancionar i com. Però abans de la propera temporada d'hivern prendrem una decisió.

–Fa uns mesos va realitzar una visita a Castella i Lleó per comprovar el seu sistema integrat d'emergències, ¿és factible fer-ho aquí?

–El que estem fent és estudiar quins llocs propers tenen un sistema més bo. Volem agafar el concepte, model. Volia veure com ho havien fet per crear un centre integrat i com tots els cossos que intervenen en una emergència tinguessin uns protocols i un quadre de comandament unitari. Aquí a Andorra ara mateix és molt difícil d'implantar a la pràctica. Tot i que no el concepte. Ens posem un horitzó a llarg plaç de quin seria el model òptim i anem utilitzant els recursos per anar cap allà, per fer el nostre propi centre d'emergències. Però no es vol fer cap centre nou, de cap manera.

–Per acabar, ¿com està la Llei del Joc?

–És un tema transversal, el meu ministeri està dins la comissió transversal, en què també hi són Sanitat, Economia i sobretot presidència. Una de les potes important serà la manera de controlar i d'evitar al màxim les males pràctiques i els mals efectes d'una mala gestió del joc, tal i com s'han trobat en d'altres països. El ministeri d'Interior hi té bastant a dir. Ho hem de tenir previst i preparat per quan hi hagi un pas endavant. Estarem molt a sobre d'això. S'està començant a treballar en la llei del joc.

Per a més informació consulti l'edició en paper.