• La galeria recupera l'obra gràfica de tres dels autors cabdals del segle XX

Mitjó, de Tàpies (aiguafort, 1971); a sota, Personatge i estels, de Miró (aiguafort, 1979), i Bikoiztasun, de Chillida (aiguafort, 1996) Foto: TONY LARA I ÀLEX LARA

Ho recordàvem aquí mateix tres mesos enrere, amb motiu de la desaparició d'Antoni Tàpies: en època de crisi, l'art –com l'or– es converteix en un valor refugi, una inversió segura que minimitza el risc en espera de temps millors i que, arribat el cas, és fàcilment convertible. I això val sobretot per a les patums, els grans noms de la pintura universal, els clàssics del segle XX que, tot i que sembli mentida, encara són a l'abast de butxaques relativament acomodades. I és en aquestes butxaques a les quals es dirigeix Confluències gràfiques, la penúltima mostra de la temporada a la Riberaygua. La veterena galeria de la capital ha rebuscat en el fons d'armari reunit amb perspicàcia per la fundadora, Pilar Riberaygua, i el resultat és una col·lecció de gravats –aiguaforts, serigrafies i litografies– probablement sense parangó al Principat, amb obres majúscules de Miró, Chillida i el mateix Tàpies. ¿El preu? Entre els 1.600 euros dels Tàpies més assequibles fins als 14.000 de les peces de Miró: quantitats ajustadíssimes, diu nla galerista Carme Tinturé, que en cap cas superen els del mercat internacional i amb la certesa que l'obra «no només no perdrà valor, sinó que es revaloritzarà amb el temps».

Obra gràfica, sí, però selecta, amb peces de caça major com ho són és Personatge i estels, aiguafort de Miró que forma part d'una de les sèries emblemàtiques del mallorquí –la tenen aquí al costat–, i dos exemplars de la sèrie Gran rupestre, datats el 1977 i que Miró va concebre dos decennis després de visitar la cova d'Altamira. Una oportunitat «excepcional» –diu Tinturé– que es completa amb Majorette, litografia que concentra l'univers simbòlic del pintor. Un cas similar al de Tàpies, que és amb diferència l'autor millor representat als fons de la galeria: fins a una vintena de gravats datats als anys 70 i 80 –l'època de plenitud del pintor català– amb pinzellades dels temes més recurrents de la seva iconografia, des del compromís catalanista de la sèrie La Clau de Foc –el «Visca» celebèrrim–, fins a la dèria per l'anatomia humana plasmada en l'aiguafort Orella i la litografia Empreinte de pied, o –atenció– l'aiguafort Mitjó, aquí a l'esquerra, que prefigura la monumental i polèmica escultura projectada inicialment per a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïch, a Barcelona, finalment reconvertida en la capitidisminuïda peça que avui resideix a la Fundació Tàpies.

Confluències gràfiques es completa amb una dosi final del Chillida gravador. Una altra vegada trobem a la Riberaygua exemples del Chillida més canònic, amb la seva peculiar dèria volumètrica (Saludo a Parménides, Encrucijada, Bikoiztasun, aquí al costat), i també –sorpresa– una raresa com ho és Mundial Bilbao, serigrafia datada el 1982 –l'any del Mundial disputat a Espanya, en què la capital biscaïna va ser seu de la primera fase del campionat– i en què Chillida conserva encara una certa tirada figurativa que va anar desapareixent progressivament de la seva obra posterior. Però entre vostès i jo: encara que ni tinguin intenció de comprar, es facin el favor de visitar la Riberaygua. No sé vostès, però no cada dia es pot passar la tarda envoltat de Mirós, Tàpies i Chillidas. I mirar encara és gratis.

Per a més informació consulti l'edició en paper.