• Un primer canvi vol garantir la sostenibilitat a curt termini, i en una segona fase s'aniran ajustant paràmetres

Unes padrines fan ganxet a una llar de jubilats. Foto: TONY LARA

La reforma de la branca de jubilació es farà en dos temps, un primer amb la modificació de l'actual Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que ha de permetre assegurar la sostenibilitat del sistema a curt i mig termini, i en una segona fase anar fent ajustaments en funció de les necessitats per anar-se adaptant als nous contextos i en el marc de planificació pressupostària corresponent. Així ho va explicar la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, a EL PERIÒDIC.

«La reforma de la branca jubilació probablement es farà en dos temps», va manifestar Rodríguez. D'entrada per assegurar «a curt i mig termini un millor nivell de sostenibilitat», i després, «de cara el 2015, anar seguint i ajustant el que cal». Val a dir que la titular de Salut i Benestar entén per sostenibilitat «que puguem garantir a totes les generacions el que els pertoca». D'aquesta manera va respondre sobre les manifestacions del president del Consell d'Administració de la CASS, Josep Delgado, que apuntaven que les persones al voltant la cinquantena d'anys no podrien cobrar la jubilació.

D'entrada, Rodríguez va exposar que l'estudi actuarial de la branca jubilació està en marxa, i que es disposarà d'un informe previ «a finals de juny». Amb aquest es disposarà «d'una bona indicació de què hem de fer i a què ens hem de comprometre». Amb això es perfilarà la reforma que s'inclourà amb la modificació de la llei de la CASS, que es vol entrar a tràmit parlamentari durant el mes de setembre vinent, i que haurà de «garantir una sostenibilitat a 10 o 15 anys vista».

I amb l'estudi actuarial, «de manera regular s'hauran d'ajustar els diferents paràmetres per, en cada moment, en cada context, poder ajustar les decisions». És a dir, que l'estudi s'haurà d'anar actualitzant any rere any amb els nous paràmetres, com són població, esperança de vida, etcètera. I amb aquests poder ajustar el pressupost, que per Rodríguez «és bo fer-lo en un marc de planificació de tres, quatre o cinc anys». És adir, que cada any cal plantejar-se si el cicle de planificació és vàlid, reajustar els estudis necessaris, fer noves projeccions i prendre les mesures adients «sigui ja en quant a l'esperança de vida, al valor del punt, als topalls, etcètera».

PODER PLANIFICAR-SE LA VIDA / Això no vol dir que cada any pugui canviar l'edat de jubilació i el valor dels punts. «Alguns paràmetres s'han de revisar cada any, ens hem d'assegurar que són els bons de referència, i d'altres que condicionen», però «hi ha un mínim de coses que la gent ha de saber per poder planificar la seva vida», va reconèixer Rodríguez.

Seran els estudis actuarials els que marcaran quins són els paràmetres a anar variant any rere any i quins no. L'important és que hi hagi una monitorització i una sistematització dels paràmetres i així actuar amb més rapidesa.

PRESTACIONS FAMILIARS FORA / La reforma de la CASS no es limita a la branca jubilació. La modificació de l'actual llei, del 2008, vol actuar a nivell de funcionament i gestió interns i en totes les branques. Així, la branca de prestacions familiars és possible que surti de la CASS i passi a «la part de Benestar i Atenció Social», va exposar la ministra. Ara bé, això ho acabaran de determinar els treballs que es realitzen en coordinació amb els del redactat de la futura Llei d'Atenció Social.

Aquesta modificació, però, no tindria afectacions a l'usuari. La que sí afectarà més immediatament i directa és la reforma a la branca general. En aquesta es tocaran diversos punts, i «en particular totes les prestacions de reemborsament, com estan evolucionant aquestes prestacions econòmiques, i dins d'aquesta la problemàtica de la invalidesa, l'orfenesa i viduïtat». Primer de tot es vol «potenciar l'atenció ambulatòria», i fer que les estades a l'hospital siguin el més curtes possible i racionalitzar tots els processos que acompanyen una presa en càrrec. Per això, la CASS, «en funció d'una realitat d'activitat d'un professional, ha de fer un seguiment» i vetllar perquè no hi hagi «increments injustificats dels actes» ni multiplicitat de proves.

Aquest darrer extrem també s'ha de treballar a nivell de cooperació sanitària internacional, doncs cal veure els protocols d'actuació establerts als centres de referència fora el Principat. «Moltes vegades es fan proves a Andorra, però si el centre de referència de fora es tornen a fer proves perquè el sistema està organitzat de tal manera que en el protocol s'exigeix, doncs aquí també hi ha un desgavell», va manifestar Rodríguez.

Per a més informació consulti l'edició en paper.