• El nombre d'assalariats va caure un 3,2%, però les pernoctacions a hotels van augmentar un 7,7%

Joan Pau Miquel, director general de la BPA, a la dreta, i Lluís Pérez, del servei d'estudis de la BPA que ha elaborat la síntesi. Foto: TONY LARA

Després de cinc anys de davallades a l'activitat econòmica andorrana, el sector financer vol trobar fórmules o directrius positives per mirar d'encarrilar la situació. O, com a mínim, de no alimentar el pessimisme. Aquesta va ser la crida ahir del director general de BPA, Joan Pau Miquel, que va presentar ahir la Síntesi d'indicadors socioeconòmics 2012, on exposa la situació del país segons l'entitat, i que es repartirà demà amb aquesta capçalera.

Però el director de l'entitat andorrana no va poder obviar que «l'evolució internacional de l'economia i la forta influència de França i Espanya» condicionaran la recuperació del Principat. I que al 2012 continuarà el decreixement del país del sud, i que després només creixerà en taxes al voltant del 0,3%. Indicadors negatius pel nostre país, que segons l'estudi de BPA ha patit un any dur amb davallades del nombre d'assalariats del 3,2% i de la venda de vehicles nous, que van contraure's un 12,5%.

Retallada a la població / Si bé l'entitat estima que «l'economia andorrana podria haver tocat fons» al darrer exercici –n'hi han xifres bones com un augment de les pernoctacions als hotels–, les xifres no oculten que no va ser un any bo. La població, primer indicador social, va caure un 8,1% durant el 2011, fins a situar-se a les 78.115 persones. La desaparició de població més gran va ser la dels espanyols residents. Al voltant d'uns 4.000 van desaparèixer de les llistes del Principat.

La xifra més representativa de l'estudi de l'entitat és el nombre d'assalariats, que continua en retrocés. Un total de 1.248 persones menys figuren com treballadors, al Principat, amb caiguda del 3,2%, amb un total de persones en actiu de 37.301 persones.

El sector més afectat, de lluny, va ser el de la construcció. Va perdre 637 persones, un 14,7% del total. Una xifra que es correspon a la caiguda de l'activitat, ja que segons la Cambra de Comerç, és al voltant d'un 19% el que es va contraure la facturació a la feina relacionada amb el formigó. De la seva banda, el comerç, principal sector del país, ha perdut un 3,6%. L'únic sector on es va augmentar el nombre de treballadors va ser al financer, malgrat que també és el que te menys pes a l'economia del país, amb menys de dos milers de persones ocupades.

Si bé el salari mitjà va pujar un 1% i va trencar la barrera dels dos milers –es va fixar en 2.015 euros–, aquest no es va poder correspondre amb l'augment de l'Index de Preus de Consum, que es va disparar fins el 2,5%, similar al dels països veïns.

Altres indicadors que visualitzen la deteriorada salut de l'economia local van ser el tràfic telefònic, que es va reduir un 46% des del 2004, les matriculacions de vehicles, que amb 2.252 en total es van situar a menys de la meitat que fa una dècada, i el 4,6% de la reducció del consum elèctric.

Però, ¿es poden trobar dades positives? Tot i que ja no es parla de brots verds, Miquel va destacar que, tot i la disminució d'un 2,2% en el nombre de visitants al país –propiciada per la davallada d'excursionistes–, les pernoctacions a hotels del país han augmentat un 7,7%. Un motiu, segons ell, per estimar que l'economia andorrana podria haver patit el pitjor i encarar decreixements més suaus. No obstant, aquesta xifra d'augment no parla de la facturació, que podria haver-hi estat afectada per les excessives promocions hoteleres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.