Foto:

Avui volia començar la tribuna fent-vos una pregunta: ¿Creieu que Internet transformarà la política? La meva resposta és clarament afirmativa. En aquest i d'altres articles intentaré aportar els arguments per als quals entenc que avui ja podem eliminar el signe d'interrogació i el temps verbal: Internet està transformant la política.

En primer lloc, animo a fer un petit exercici pràctic a aquells que avui sou pares i teniu un fill adolescent. Observeu durant uns dies quantes hores passeu vosaltres davant de la televisió. Acte seguit mireu l'estona que es passen els vostres fills davant de la coneguda caixa tonta. Després feu el mateix exercici però en aquest cas es tractarà d'observar les hores que passeu uns i altres a la xarxa (ja sigui davant un ordinador o un altre dispositiu mòbil). Ben aviat us adonareu que els pares consumiu el doble de televisió que els vostres fills i, aquests, com a mínim, passen cinc vegades més estona que els seus pares a internet.

Aquest simple exemple ens descriu una pauta d'actuació i de consum de la informació que variarà dràsticament tota la comunicació que fins ara havíem conegut, amb unes implicacions molt clares i indefugibles en el món de la informació i la política.

La tecnologia ha portat al terreny polític transformacions importantíssimes tant en l'esfera de la comunicació com en l'organització dels partits polítics. Els simpatitzants d'un partit polític cada vegada son més insubmisos i més inconformistes: els que abans esperaven rebre una línea de conducta i d'acció política per seguir, obeir i callar, ara volen ser part d'un diàleg respectuós on se sentin escoltats i tinguts en compte. Volen participar en la construcció del missatge polític. Ja no en tenen prou en ser simples corretges transmissores de missatges ideats per altres. En resum, volen ser part del qui, el què, el on, el quan, el com i el per què.

Un nou model de partit

El gràfic tradicional de la comunicació, en vertical, d'un cap a molts, s'està modificant cap a un gràfic molt més semblant a una xarxa, que tendeix a l'horitzontal: de molts emissors a moltíssims receptors. El control estricte del missatge és cada vegada més difícil. Si bé els esforços per fer-se amb el missatge i propagar-lo entre els partidaris ha de continuar sent l'adn dels partits polítics, ara els polítics s'hauran d'acostumar a destinar més energies a convèncer i menys a imposar.

Evidentment que la política 2.0 no ho és tot, però cada vegada forma part més del tot. Internet afavoreix l'organització política fora dels partits polítics, per això els partits perden el monopoli de la participació, i aquesta és una situació a la qual no s'acostumen els partits polítics i la majoria dels seus líders. Hi ha un clixé predominant que afirma que a la gent cada vegada li interessa menys la política. En posteriors articles intentaré demostrar que no només és fals sinó que és justament al contrari ja que l'interés per part de la ciutadania per la política és cada vegada major però amb una diferència: es vol participar més de la política però fora dels partits polítics. El polítics han de comprendre que el futur passa per anar de la mà del ciutadà sense la necessitat d'una afiliació. La política està al carrer, a la xarxa i cada vegada menys a les seus d'uns partits que ni trepitgen carrer ni tenen identitat a la xarxa.

Òbviament que l'aposta per la política 2.0 no ho soluciona tot. Ni molt menys. Ara bé, sense ella els polítics tampoc podran mobilitzar una societat canviant que reclama a crits noves estructures de representació política. És qüestió d'evolucionar, és a dir, adaptar-se o morir.

a seguir...

@patxilopez
La llista de polítics que han entés l’ecosistema digital és força petita i majoritàriament la integren polítics locals o de segona línea. No obstant això, hi ha algunes excepcions com és el cas del Lehendakari del Govern Basc, el socialista Patxi López. No només és un dels polítics més veterans a la xarxa sinó que la seva actuació sempre s’ha diferenciat d’altres primeres espases. Enlloc de les eternes consignes aposta per les reflexions compartides. Té compte a Twitter i a Facebook i destaca el seu blog personal www.patxilopez. Com que actualitza regularment. Mereix molt la pena consultar el seu perfil.

Per a més informació consulti l'edició en paper.