El president de l'APRA, Xavier Coma prop de la seu social de l'Associació, a Andorra la Vella. Foto: ÀLEX LARA

–Què opina de la signatura del Conveni sobre la preservació del paisatge del CoE, i del fet que obligui a Govern a salvaguardar l'agricultura?

--Els agricultors no necessitem cap llei ni cap conveni per protegir el paisatge, perquè a l'hora de protegir sempre hem protegit la terra, així de fàcil.

–¿Es refereix a les feines de desbrossament de boscos, manteniment de pastures i de camps, inherents a la seva activitat?

--Les imatges que surten a les campanyes de turisme, les bordes, els cavalls, les vaques, la muntanya verda... Tots aquests paisatges bucòlics que es venen d'Andorra són gràcies als pagesos. Els models d'aquests anuncis els posem nosaltres i el fons també.

–¿Creu que la gent és prou sensible a la feina de preservació que fan els pagesos i els ramaders?

--No la gent, no en té ni idea. Som els jardiners d'Andorra. Jardiners molt mal tractats, sovint per persones que, fins i tot, abanderen tenir sensibilitat per a l'ecologia, el paisatge o el patrimoni natural i que no respecten gens la nostra feina. A més de cultivar tabac, trumfes o altres cultius, els pagesos també cultivem farratge. Els prats de dall, per molt que puguin semblar terrenys d'esbarjo, no deixen de ser un cultiu i el producte dels prats que serveix per alimentar el bestiar també és el resultat de l'esforç del pagès. I això no s'està respectant.

–¿I de quina manera no es repecta aquesta feina?

–Aquests abanderats de l'ecologia sovint són els primers que entren als camps amb els gossos per jugar-hi amb pedretes i palets, i deixen que els animals defequin enmig de l'herba. Després quan el pagès va a tallar-la, fa malbé les màquines de segar que ensopeguen amb les pedres i els pals, i els animals que vol alimentar rebutgen menjar-se l'herba o el farratge.

–¿Les vaques i els vedells són savis?

--L'herba amb caca de gos no és bona. És un tema que ens té molt preocupats i no hi ha cap llei ni reglament que ens protegeixi d'aquestes intrusions que fan malbé el fruit de la nostra feina. Ja no és qüestió que entrin en una propietat privada o no, això és el de menys.

–¿Poden posar tanques als camps per impedir que la gent hi entri?

--No tenim cap obligació de fer-ho. De fet la majoria estan delimitats per petits murs que els encerclen. És fàcil entrar-hi però si hem de convertir els camps en presons per a nosaltres, a veure on arribarem?

A ningú li diran res perquè entri en un lloc, ara si hi entres per portar-hi un prejudici, és molt diferent. La gent no té consciència d'aquestes coses.

–¿Potser la gent ignora el prejudici que està causant?

–Si i no. És un tema d'ignorància però també és un tema de passotisme. Rebem moltes queixes dels pagesos i tenen tota la raó del món. Hi ha gent que se l'ha avisada més d'una vegada i és reincident. Si per mala sort al costat del prat de dall hi ha un bloc de pisos, la cosa acaba malament i sovint és el pagès que abandona el prat de dall per no arriscar-se a fer malbé les màquines, ni a recollir herba que el bestiar no vol. I després s'ha de barallar amb algú i encara l'engeguen.

–¿Caldrà una campanya de sensibilització per a la pagesia?

–La gent ha d'entendre que és el mateix entrar en un camp de tabac i arrencar-ne les fulles que entrar en un camp de dall i fer-lo malbé. S'està abandonant molts prats per culpa d'actituds poc cíviques. Els Comuns han fet una reglamentació per treure els gossos dels carrers i els espais públics...

–¿I ara estan a casa del pagès?

--Ja hi eren! Però ara n'hi a més i no hi ha cap reglament ni norma que el protegeixi. Ningú té un prat arreglat perquè si. I si el destí final de l'herba que recollim és cremar-la, no fa cap gràcia. A més, pensem que el problema pot derivar en un problema sanitari, si el bestiar menja una herba que, al cap i a la fi, pot estar contaminada no per culpa del pagès, sinó per la deixadesa de la gent que no respecta el seu treball.

–Alguna estació d'esquí com Ordino-Arcalís es converteix en un gran espai de pastura a l'estiu. ¿Temen que aquesta relació canviï?

--No. Hi ha molt bona col·laboració tant amb les pistes com amb les societats explotadores de les estacions. Cuiden molt les pistes i la muntanya, tant a l'hivern com a l'estiu.

–¿I precisament a l'estiu no se solapa l'activitat de lleure amb l'activitat ramadera?

–De cap manera. A la Rabassa, on hi ha les instal·lacions de Naturlàndia, no hi ha pastures concentrades. A GrandValira, al sector de Soldeu, les activitats les fan en zones molt concretes. ¿Què poden fer una passejada amb quad pel camí? No és una activitat agressiva. A Pal tot es concentra a la Caubella... No tenim cap problema.

–¿Aleshores l'activitat ramadera i l'activitat de les pistes són complementàries?

--I tant! A més és bo que hi hagi bestiar a l'estiu. Les pastures van bé per preparar el terreny. L'herba llarga no va gaire bé per a la neu. I de cara al turisme veure bestiar pasturant a la muntanya és un atractiu més. No és el mateix passejar per un camí que no hi veus res, com passejar i que tan aviat et trobis una vaca o un vedell. I si la gent no molesta els animals, no passa res.

–¿Tornant a l'agriculura, el tabac és un cultiu substituïble?

–El sector s'ha autoregulat dins les seves possibilitats però no podem fer invents del tebeo. Amb la regulació hem aconseguit una rebaixa dels costos, la millora de la qualitat i hem alliberat terreny per a altres cultius. El tabac no són únicament 441 productors sinó que són molts més treballadors. Una mitjana de 900 persones treballen cada any en el sector, sense comptar els treballadors que contractem puntualment quan hem de fer la collita.

–¿Però no es podria substituir per la trumfa? Fa uns anys, la trumfa d'Andorra era coneguda i s'exportava, no s'hi pot tornar?

--No hi havia la globalització que hi ha ara. La llavor de la trumfa d'Andorra era molt apreciada. Actualment, hem fet un pla de recerca que presentarem a finals de maig. Hem provat diferents varietats per arribar a una sèrie de conclusions. També hem creat la societat anònima Sabors i Aromes que s'encarregarà de comercialitzar la producció.

–¿Com funciona aquesta societat?

--Per entendre'ns funciona com una cooperativa però com que la legislació actual no ens permet aquesta figura jurídica de moment, l'hem constituït com una societat anònima. Sabors i Aromes comercialitzarà tant les trumfes com les herbes remeieres que produeixen els pagesos d'Andorra. I si hi ha un pagès que produeix alguna altra cosa, també pot acudir a la societat.

–¿Ha estat fàcil muntar la cooperativa i arribar fins aquí?

--A Andorra, com a tots els llocs de muntanya, l'esperit cooperativista no és evident. La duresa del clima i l'isolament, les cases estaven allunyades les unes de les altres, potser ho explica i costa una mica.

–¿Quin gust té la trumfa d'Andorra?

–És un producte del pla de recerca. Es tracta d'una barreja de diferents varietats. La trumfa que s'ha aconseguit és la que dóna més productivitat i més qualitat. Des del punt de vista gastronòmic, s'adapta molt bé a totes les coccions, tant bullida com fregida és excel·lent, és polivalent.

¿I les plantes aromàtiques?

--De planta aromàtica sempre n'hi ha hagut a l'estat salvatge, però el cultiu és complicat perquè el grau de concentració dels principis actius de les plantes depèn també d'allà on es cultiven.

¿Aleshores el lloc és determinant per al seu cultiu?

--No tampoc. Perquè pots fer més producció per obtenir la concentració que vols. Després hi ha altres aplicacions més domèstiques. Estem preparant una infusió, que comportarà una barreja característica de diferents plantes per convertir-se en la infusió d'Andorra.

¿Els cultius d'Andorra tenen algun enemic més?

--Un tema que ens preocupa i que manifestem sovint al ministeri de Medi Ambient i Agricultura són els danys que provoquen a les pastures els senglars. Tot i que s'organitzin batudes regularment, en zones properes a les reserves de caça, el problema és més acusat. Sobretot quest any que no hi hagut gaire menjar a la muntanya, han baixat més. Però sabem que hem de prendre aquest mal amb paciència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.