• Els clubs demanen civisme i educació als que més nerviosos es posen durant als partits: les famílies

Un dels partits jugats ahir. Foto: ÀLEX LARA

Quan el meu fill no juga el partit i l'equip perd, tot és culpa de l'entrenador, que «no té noció de futbol», «és un incompetent» i «no sé per què no fa canvis». I no només és culpa de l'entrenador, també de la resta de jugadors, que són «uns totxos», són «lents i no tenen cintura», i del propi àrbitre. Però en cap cas és culpa del meu fill. Al contrari, quan ell juga però l'equip perd, és perquè «no li donen la pilota en condicions», «tot el joc va per l'altra banda» o fins i tot «la pilota li ha botat malament».

Es tracta d'una simulació viscuda durant un partit de futbol entre nens. Però no és tanta simulació ja que situacions com aquestes passen sovint, malauradament, a molts camps de futbol. La simulació forma part d'un pamflet que es pot trobar aquests dies als camps on s'està celebrant el MIC Football7, torneig que acull a vora 750 jugadors de grans equips espanyols i també d'Andorra. Sí, potser algun d'ells, pocs, algun dia debutaran a primera divisió. I hi ha alguna remota possibilitat que dominin el futbol igual que ho fan jugadors de la talla de Leo Messi o Xavi Hernàndez. Però desenganyem-nos, gairebé la totalitat d'ells no tindran aquestes oportunitats. Gairebé la totalitat juguen senzillament per passar-s'ho bé i per aprendre els valors del joc en equip.

I per tant, les famílies han de tenir clar que es tracta d'això, d'un joc. «No cridaré mai als jugadors, no increparé mai l'àrbitre, no demanaré mai explicacions a l'entrenador si el meu fill no juga», recomana el pamflet que es pot trobar als estadis.

És un tòpic, però sovint els pares obliden que el més important no és guanyar, sinó que els nens «ajudin al company», «aprenguin a respectar l'adversari», «l'esperit de sacrifici» o, el més important de tot, que no perdin «l'estimació per l'esport».

Per a més informació consulti l'edició en paper.