• El sector moderat de l'església el veu com candidat ideal per la seva funció com a copríncep del país

El bisbe Joan-Enric Vives, a l'esquerra, en una imatge d'arxiu. Foto: ORIOL LLAURADÓ

L'actual copríncep del país i arquebisbe de la Seu d'Urgell, Joan-Enric Vives, es postula com a cardenal de Barcelona. Un càrrec de més responsabilitat –ocuparia el lloc amb més reputació de Catalunya– que en comportaria, però, de la seva sortida com a cap d'Estat andorrà.

La decisió, en un principi, no hauria de ser a la seva mà. I és que tot es derivaria de la decisió de l'actual cardenal de la capital catalana, Lluís Martínez Sistach, que avui presentarà la seva renuncia al Papa al haver-hi complit l'edat reglamentària de 75 anys.

Si bé Vives no és l'únic candidat, sembla tenir molts números perquè acabi a Barcelona, precisament per la seva bona feina diplomàtica com a cap d'Estat d'Andorra i la sintonia que ha anat madurant amb els sacerdots.

La via del diàleg / Els primers dos noms que van sonar amb més força com a substituts de Sistach van ser el bisbe de Terrassa, José Antonio Saiz Meneses, i l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.

Però els sectors més moderats de l'Església catalana veuen a Meneses i a Pujol amb recel i prefereixen que siguin nomenats altres bisbes que consideren més dialogants, oberts i en sintonia amb la realitat catalana. Com el bisbe d'Urgell, que a més va néixer a Barcelona i també va ser bisbe auxiliar d'aquesta arxidiòcesi, informa Efe.

De Vives el que més es destaca, però, és l'ofici diplomàtic que ha après com copríncep d'Andorra. A més, la seva diplomàcia amb els diversos representants de l'església li fa sumar punts. D'altra banda, en les travesses de substituts que s'han obert amb la renúncia reglamentària de Sistach també apareix el nom de l'abat de Montserrat, el benedictí Josep Maria Soler, el millor considerat pel sector més nacionalista.

El que podria acabar amb Vives fora del nou càrrec és el caire polític del bisbe de la Seu. I és que segons fonts properes a la negociació, l'elecció del bisbe de Terrassa agrada més a tots els grups ultracatòlics i més conservadors –moviments que no congreguen amb el moderat Sistach–, i que aquesta elecció esbossaria un somriure en plataformes mediàtiques de la dreta espanyola.

L'elecció de Vives, en canvi, s'interpretaria com una picada d'ullet al nacionalisme català, sensible com és l'arquebisbe d'Urgell a les inquietuds polítiques del país, confirmen les mateixes fonts.

En un article publicat al diari Avui, Vives va protagonitzar diversa polèmica que «si el poble català vol la independència», s'haria de fer «allò que vulgui el poble català, si ho vol democràticament». També va estar Vives implicat en la defensa de l'Estatut català durant tot el procés de negociacions, i que si bé ha d'haver-hi sintonia amb Espanya, l'església catalana ha de posar-se al costat del poble català.

També s'hauria de veure si des d'Andorra es pot dir alguna cosa en les negociacions, ja sigui en relació a una possible sortida de Vives o, en un altre cas, de cara al nomenament d'un nou bisbe a Urgell. Això seria possible ja que, des de fa quatre anys, es va aprovar un acord on a l'Executiu andorrà se li envia una prenotificació oficiosa en relació a un nou nomenament al càrrec. Tot i així, a la Constitució s'explica clarament que «el nomenament del Bisbe d'Urgell és competència exclusiva de la Santa Seu». Això tancaria la porta a una negociació, però no al diàleg.

Influirà també, s'apunta des de diverses fonts, que el caire més conservador de l'actual papat al Vaticà optarà per algú d'aquesta via, sense saber com afectaria això a Vives.

Per a més informació consulti l'edició en paper.