PUBLICITAT

La gestió d'Arcalís arrossega el deute d'Ordino més enllà del límit

  • El Comú presenta unes dades amb un superàvit de 1,4 milions, però l'endeutament es queda en 21,3
LUIS GARRIDO
ANDORRA LA VELLA

Periodic
El responsable de finances, Jordi Ordóñez, amb la consol menor Naudi. Foto: COMÚ D?ORDINO

El Comú d'Ordino va acabar l'any passat en superàvit. Els seus comptes van finalitzar amb 1,4 milions d'euros en positiu, però no va ser suficient. I és que l'equip dirigit per Ventura Espot no va poder impedir que la parròquia acabés superant el límit permès d'endeutament, malgrat la manca d'inversió i la retallada en despeses.

La parròquia va acabar el 2011 amb un total de préstec de 21,3 milions d'euros. Per sobre del 200% dels ingressos –que es van quedar en una desena de milions– que fixen la legalitat de l'endeutament. Si bé el Comú va potenciar l'estalvi durant tot l'exercici passat, definitivament Ordino va superar en un 9% el límit d'endeutament.

L'equip de Ventura Espot ha reconegut fer esforços per arribar en aquest nivell, però també té en compte que la situació no era gaire favorable. Fins i tot l'oposició va reconèixer que «és el que hi ha», i si bé no li van agradar aquests pressupostos, en votació van optar per l'abstenció, ja que no eren durant tot l'any en què es van succeir. Uns resultats que es van aprovar ahir amb la majoria dirigida per Espot.

La neu, culpable / La situació de l'endeutament d'Ordino va portar al Comú a una contenció de despeses que va minimitzar la inversió al màxim i que podria acabar repercutint en el funcionament de la parròquia. Però Espot no nega que la funció d'Arcalís ha arrossegat els comptes públics enrera. Segons va estimar el conseller de l'oposició Enric Dolsa, es podrien haver perdut fins a uns 1,3 milions d'euros només per la gestió de l'estació d'esquí. Capital que es va per a reposar les pèrdues de Vallnord i que no es pot utilitzar per invertir en la parròquia.

«He de pensar que la gestió –dels comptes del Comú– ha sigut bona», va manifestar Dolsa, que va assenyalar que ell «no hi era» quan es van aprovar els pressupostos. Però sí va dir que ell no creu que s'hagi de pensar tant en la gestió de la parròquia, sinó «precisar la gestió d'Arcalís» i va estimar que els números «canviaran quan ja no tinguem això».

Segons el conseller de l'oposició, demanarà a Espot «que tornin les negociacions per privatitzar Arcalís», ja que des de l'estació es diu que «ha sigut un any bo, però es perd més d'un milió d'euros». I després va reclamar que es troben a Ordino amb el problema de la despesa mínima. «Estem entre dues barreres, una inversió pràcticament a zero i l'estació; La discussió de fons ha de ser Arcalís», va dir. A més de refermar que aquesta serà una recomanació amb intenció d'ajudar. «No estem per barallar-nos, sinó per donar solucions», va concloure.

De la seva banda, Espot va dir que a ell li semblaria «perfecte» que qualsevol inversor privat «vulgui parlar d'Arcalís». Segons ell, es fan notables esforços des del Comú perquè la situació a l'estació millori, i va demanar «professionalitat» als gestors de Vallnord. Va explicar que ell vol reclamar un canvi de política comercial a l'estació. «És una bona notícia que 4.000 persones vagin a les pistes, però no ho és que 1.500 no paguin», va exemplificar en la seva oposició a les promocions de dos per un.

I és que, amb les despeses que genera Arcalís, la contenció del Comú als pressupostos de l'any passat no va ser suficient. Tal i com va detallar el responsable de finances del Comú, es va disminuir la despesa corrent, també es va poder estalviar costos en locals que tenia Ordino contractats, es van fer reduccions en el capital destinat a vehicles, retallades notables als anuncis publicats a la premsa i fins i tot una contenció en les compres menors. Precisament, aquest serà un dels temes que es continuaran retallant, va confirmar Ordóñez.

El que no s'esperaven a l'equip de Espot era que s'augmentessin els costos energètics «de forma que no podem compensar», i sobretot els impostos, va confirmar el responsable de finances del Comú. Els ingressos, estancats en deu milions d'euros, es van veure afectats per la forta davallada del que es va obtenir en taxes. No només els derivats del que aporten els ciutadans, sinó també la caiguda del 9% en impostos de la construcció i molt notablement el 40% menys de transmissions patrimonials realitzades.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT