• El Grup Demòcrata fa nou esmenes a la inversió estrangera per simplificar alguns tràmits

Sílvia Calvó i Olga Adellach expliquen, ahir, les esmenes fetes pels demòcrates a la llei d'inversió estrangera Foto: ÀLEX LARA

El Grup Parlamentari Demòcrata ja ha entrat les seves esmenes al projecte de llei d'inversió estrangera. En són nou, segons va indicar ahir en roda de premsa la consellera que presideix la comissió legislativa d'Economia, Sílvia Calvó. Entre aquestes, destaca la que busca «accentuar el control» sobre l'adquisició sense autorització de participacions o accions d'una societat per part d'un inversor estranger. Els demòcrates volen evitar la «compra en cascada» i que un inversor estranger es pugui fer amb més del 10% de la societat sense l'autorització del Govern. Per això l'esmena del grup demòcrata en aquest sentit fa referència al resultat final, a la suma, i no a una compra.

Calvó, acompanyada de la consellera Olga Adellach, va explicar que tal com estava redactat el projecte de llei quedava un buit i el límit per invertir sense necessitat de l'autorització prèvia del Govern es situava al 10% de les participacions o accions d'una societat. Així, un inversor podia acabar adquirint més d'aquest 10% en diferents operacions. Aquest fet és el que ha motivat l'esmena en qüestió, que permetrà a l'Administració reclamar l'autorització quan per diferents operacions un inversor estranger es faci amb més del 10% d'una societat andorrana.

D'altres esmenes tenen per objectiu facilitar els tràmits a la inversió estrangera. Així per exemple, en cas que una societat canviï de mans per mortis causa o per pèrdua de la residència o la nacionalitat esdevingui inversió estrangera no caldrà fer el procés per rebre l'autorització de l'Executiu. S'entendrà que la inversió és vàlida i n'hi haurà prou de fer una declaració al registre.

També busca simplificar els tràmits l'esmena que elimina la necessitat de presentar una memòria d'activitats anual a les societats amb capital majoritàriament estranger. Els consellers demòcrates consideren que a l'estar ubicades a Andorra, aquestes hauran de complir les normes que ja afecten les societats andorranes, com és la llei de societats i el dipòsit de la comptabilitat. En aquest punt, Adellach va justificar que «no cal ser més exigents».

Per altra banda, el grup parlamentari demòcrata tampoc veu la necessitat d'obligar que tots els pagaments i cobraments es facin mitjançant una entitat bancària andorrana, doncs entén que aquests moviments són només «liquidacions» i que el capital igualment ha d'estar al país. Això sí, les entitats mitjanceres hauran de ser de «països cooperatius» en matèria de lluita contra el blanqueig de capital i lluita contra el terrorisme, i per tant no figuri a la llista de països no cooperatius del GAFI (Grup d'Acció Financera contra el Blanqueig).

MÉS SEGURETAT A LA SALVAGUARDA / Un dels articles esmenats pel grup que dóna suport al Govern és el relatiu a les salvaguardes. «L'hem retocat lleugerament», va indicar Calvó, «per donar més coherència al redactat» i també per seguretat jurídica. «S'ha aclarit el redactat», va manifestar Adellach, doncs alguns juristes externs havien valorat que algun punt podria portar a confusió i s'ha solucionat. Així, van assegurar que l'esmena era més de forma que de fons i que «no s'ha canviat gens el sentit del principi». Calvó va puntualitzar que s'havien afegit algunes paraules com «sempre o únicament».

Aquest article ha estat llargament criticat per l'oposició parlamentària, del Partit Socialdemòcrata, i també per les patronals, considerant que deixa massa marge a la discrecionalitat del Govern, fet que genera inseguretat jurídica. Per contra, els demòcrates defensen que «s'ha trobat l'equilibri» entre l'autorització automàtica i un sistema arbitrari, i que les clàusules de salvaguarda «són molt concretes». Així, la presidenta de la comissió legislativa d'Economia va assegurar que el model escollit per Andorra és homologable i és similar al d'altres països, com pot ser Canadà.

Calvó va justificar que el sistema no és arbitrari, doncs l'autorització «ha de ser motivada», seguint els criteris que estableix la llei. Un d'aquests és que no es malmeti la lliure competència, i aquesta tardor es vol entrar a tràmit un projecte de llei per justament regular la lliure competència, va recordar Calvó. Igualment, el procediment d'autorització és un dels aspectes que s'haurà d'acabar de definir per via reglamentària, i encara s'acotaran més els criteris. I va afegir que en cas que un inversor consideri que s'ha estat arbitrari, els tribunals podran dirimir-ho. És per això també que no s'ha acceptat que la patronal hagi d'emetre un informe previ a l'autorització. En aquest punt, Adellach va afegir que el Govern té prou mitjans i que les patronals també tenen interessos particulars.

La voluntat és que la llei d'inversió estrangera es voti durant aquest període de sessions, és a dir, com a molt tard al juny.

Per a més informació consulti l'edició en paper.