La ministra Cristina Rodríguez dóna les explicacions a seu despatx de l'edifici de Clara Rabassa. Foto: ÀLEX LARA

–La reforma de la CASS centra el mandat.

–Més que la reforma de la CASS, jo diria que el que marca el mandat és la reforma del sistema de salut i protecció social. Tot està molt lligat. La reforma de la CASS sí, però reforma al mateix temps del Ministeri, del SAAS i sobretot canvi en les maneres de treballar del conjunt dels professionals del sector. Perquè anem cap a un sistema que doni respostes a les prioritats que queden força ben definides en el que és la nostra referència, el Pla Estratègic de Salut, del qual continuem el seu desplegament. I això és bàsic i essencial perquè estem en un nou context econòmic i social, però les grans línies continuen vigents. És important dir protecció social per dues raons bàsiques: és dir que la seguretat social fa part d'un sistema més ampli, i un dels grans reptes és que el Govern assumeixi la part que li pertoca com a part de benestar i en concepte de protecció social, i que la CASS es recentri en les seves missions. Reforma de la CASS, però molt més important la reforma del sistema en la seva globalitat.

–En general l'objectiu és tendir cap a una major sostenibilitat.

–Sí. D'altres paraules importants són responsabilitat, equitat, accessibilitat. La problemàtica és la mateixa en diferents països, ja siguin governs liberals o socialdemòcrates tots tendim cap als mateixos objectius, que és tot i mantenint un model solidari i equitatiu, garantir aquesta sostenibilitat, que vol dir garantir un bon sistema a les generacions futures i emmarcar-nos en una política de contenció i de justificació de la despesa. Una despesa que pot ser més o menys important però que ha de ser justificada, i saber qui l'assumeix. Què ha de cobrir el Govern, què altres institucions, i també, perquè estem en un model de copagament, quina és la part a càrrec de l'usuari. El que pot assumir una despesa, perquè el que no pot assumir-la, se'n farà càrrec sempre el departament de Benestar. Volem un model més solidari, el més equitatiu, ¿però què signifiquen aquestes paraules avui en dia, en un nou context de desenvolupament econòmic i social?

–És responsabilitat de tots i la salut és molt cara. Trobar la sostenibilitat ha de ser difícil.

–És difícil si no aclarim què vol dir la paraula responsabilitat. El primer nivell de responsabilitat en l'àmbit salut és individual. Que cadascú sigui conscient de com ha d'actuar per respectar un dret, un valor molt important, que és la salut. És a dir, ser molt sensible a hàbits de vida saludables. Això per la part de l'usuari, i per la part del ministeri, no descuidar-se mai d'un apartat indispensable que és la prevenció. No és que sigui molt car...

–Més val prevenir que curar.

–Sí, i fins i tot la CASS té interès en participar molt més en la prevenció, perquè prevenint i amb prioritats de salut, actuar a nivell preventiu i educatiu sempre serà menys despesa per la CASS i per la societat en la seva globalitat. Doncs primer de tot responsabilitat individual i després responsabilitat col·lectiva per justament tots participar en un esforç en aquests tres àmbits: la prevenció, l'atenció i tot el que és rehabilitació i reinserció en funció de les problemàtiques. Això és tan vàlid per les problemàtiques de salut com per les de benestar i socials, on també hi ha aquestes tres dimensions molt importants i sobretot en una situació de crisi.

–S'ha parlat del metge de referència, que també seria una via per controlar la despesa. ¿Com està aquest punt?

–Aquest punt específicament és bàsic perquè tot i que quan parlem de les problemàtiques de salut ens centrem molt en el SAAS i en l'hospital, el model que intenta desplegar és d'atenció primària. I quan diem atenció primària són tots els actors de l'atenció primària. Tot tipus de professional de salut i social, i dins d'aquest projecte ha de jugar un rol particularment important el que en diem el personal referent. Parlem molt més del metge referent, perquè és el que permetrà orientar el pacient de manera molt més àgil, senzilla i curta en un itinerari que és molt sovint complicat. És un projecte que esperem molt ràpidament implementar proves pilots per demostrar que és possible aconseguir per a l'usuari una circulació dins del sistema molt més racional i fàcil. En uns mesos, ens agradaria realment tenir tot el model lligat en aquest nou context. Les línies bàsiques tothom les coneix, però estem en un nou context definit per aquesta situació que es diu de crisi, i que jo sempre insisteixo a dir que és molt més que una crisi. És una mutació, un canvi de model, on hem de canviar les maneres de procedir i treballar, i també pel repte d'obertura econòmica. A més a més hi ha un aspecte fonamental, i és que alguns projectes, si ja tenim més o menys clar com podrien començar a funcionar agafant alguns exemples i prioritats de salut com alguns temes lligats a la cronicitat o problemes com al diabetis o la hipertensió, volem anar el més lluny possible en un sistema de finançament adequat. Molt sovint reorganitzar una manera de funcionar dins el sistema de salut no és únicament identificar un itinerari i garantir una bona coordinació dels diferents actors, és també adequar un sistema de finançament. Estem en un sistema caracteritzat pel pagament per acte i volem, en algunes preses en càrrec, utilitzar d'altres modalitats de finançament que corresponguin molt més a l'atenció global que volem donar.

–¿Un exemple de com funcionarà?

–El projecte del metge referent és intentar potenciar primer que totes les persones disposin d'un metge de capçalera. És també tota una educació a Andorra perquè ens hem acostumat, part de la població, massa sovint a anar directament a l'especialista. Doncs és recanalitzar, sabent que per algunes especialitats sempre tindrem accés directe com pot ser pediatria, ginecologia o oftalmologia. Però conscienciar la població que és molt important adreçar-se en cas de problema al seu metge referent, i aquest té una manera de treballar, atenció global en coordinació amb d'altres actors i en base a una carpeta personal o un mínim dossier de comunicació. Perquè és molt important que un cop se surt del metge de capçalera o quan l'usuari fa un passatge a l'hospital o a una altra entitat sanitària o sociosanitària sempre hi hagi un lligam. És metge referent, és un circuit, és una història clínica bàsica compartida. Ara bé, tot això també necessita que l'usuari estigui educat. Hem d'explicar perquè canviem una mica les regles del joc i s'entengui que és sempre per una millor presa en càrrec, més curta, còmoda i per fer un bon ús dels diferents serveis sanitaris. És un projecte de millor implicació de cada actor dins un sistema de salut, perquè justament sigui el més raonable possible des de tots els punts de vista, no únicament el financer. Evidentment que costa menys car perquè no hi ha duplicitats ni de proves ni de professionals que intervenen per un mateix problema si no es necessita.

–I això va lligat al pagament per procediment i no per acte.

–És per això que dic que quan poses una nova organització no ens hem de descuidar aquest aspecte. Això no vol dir que mantenim per algunes preses en càrrec el pagament per acte, com pot ser la consulta bàsica. Quan diem per processos cal definir quins són, i per fer-ho has de definir un mínim de sistema d'informació lligat a cada procés. Un dels punts febles és el sistema de comunicació i informació. Malauradament les noves tecnologies no sempre s'han implantat i no sempre de manera òptima per al bon funcionament per crear aquest conjunt bàsic mínim de dades. I si no tenim aquest conjunt mínim bàsic de dades, doncs no es pot pretendre treballar correctament i intercanviar i, sobretot, adaptar un bon sistema de finançament. És un tema que estem estudiant amb el suport de la OMS.

–Diu que en els propers mesos es podria començar a implementar.

–Aquest any 2012, un cop tinguem lligat de manera global el nou model d'organització, progressivament i amb la col·laboració dels col·legis i els professionals de la salut i del sector social. No pretenem que tothom s'hi adhereixi i s'entusiasmi, però pretenem fer-ho amb els professionals.

–Ja hi ha professionals que s'han prestat voluntaris.

–Sí. El que passa és que ens volem donar totes les garanties que quan posem en marxa una prova pilot som capaços de seguir i de desplegar més si funciona bé. Hi ha coses que han d'estar contemplades a nivell d'un pressupost perquè necessitarem un mínim d'inversió i incentius per valorar una feina d'atenció més global i integrada.

–2012, ¿serà de cara el quart trimestre, el tercer? Al segon ja no hi arribem.

–Penso que serà cap a final d'any.

–¿A partir del setembre potser?

–Sí, que serà el moment que estarem preparant el pressupost. El 2012 és un any de transició en el que ens hem d'ajustar en diferents aspectes, i penso que el pressupost del 2013 serà ja molt més programàtic. Ja correspondrà molt més a les prioritats que volem desplegar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.