• El conjunt de Marqués venç el seu primer campionat regular en derrotar 2-1 el Matecosa; a Alàs, empat a zero

A l'esquerra, llàgrimes d'alegria dels jugadors del Lusitans a Aixovall, en conquerir la primera Lliga de la seva història. A la dreta Juli Sánchez es lamenta per un cop rebut a Alàs. Foto: ÀLEX LARA

El Construccions La Posa Lusitans es va proclamar ahir campió de la Lliga andorrana de futbol, després de vèncer el Matecosa Sant Julià per 2-1, en un duel en què els homes de Vicenç Marqués depenien d'ells mateixos. La victòria del Lusitans es va concretar en un joc més voluntariós davant d'un Matecosa que fins que no va anar 2-0 perdent no va semblar anar a pel partit. En l'altre enfrontament on també estava en joc el títol, l'empat de l'Escale Santa Coloma i el Pidasa Santa Coloma ho va deixar tot igual.

L'afició del Lusitans, molt nombrosa ahir omplint gran part de les graderies d'Aixovall, va viure un dia màgic en veure que el seu equip es proclamava campió després de molts anys a l'ombra de clubs com el Pidasa o el Matecosa. Finalment, el treball de fons que ha fet el club que presideix Antonio Da Silva va assolir ahir el gran objectiu de vèncer la lliga. «És un moment molt especial perquè són moltes temporades lluitant per una cosa així», va dir Da Silva. «La Lliga és sempre per qui se la mereix, i crec que aquesta temporada nosaltres ens la mereixíem», va afirmar Victor Hugo, un dels pilar d'aquest equip.

El Lusitans va fomentar el seu triomf amb dues dianes ben administrades. La primera, en el minut 35, obra de Sebastian Bertran després que Luis es topés amb la sortida de Perianez i el rebuig caigués en el jugador andorrà, de 19 anys i exjugador del FC Andorra. El segon gol del ja campió de Lliga va arribar als dos minuts de la represa, gràcies a una centrada de Baixinho que Luis va rematar de cap en el primer pal avançant-se a la sortida de Perianez. El 2-0 semblava sentenciar la competició, perquè en el derbi colomenc que es disputava a la mateixa hora a Alàs el marcador no es movia, i el Lusitans, que arribava a l'última jornada al capdavant del play-off pel títol, feia els deures. Amb tot, el Matecosa va reaccionar a partir del 2-0 –«Hem espavilat massa tard i ells han lluitat més que nosaltres», va assegurar Julio Ferreros, tècnic del Matecosa, que sap que ara depén de la Copa per buscar la plaça europea- i va reduir distàncies amb Mario en el 53 després d'aprofitar un embolic en l'àrea petita.

A partir d'aquest moment, el Lusitans va semblar tenir una mica de por a guanyar –els nervis, potser– i es va tancar massa, donant opcions als lauredians a empatar, cosa que no van aprofitar. Per contra, els homes de Marqués fins i tot van tenir alguna opció d'augmentar el marcador, però Perianez va estar atent en xuts llunyans i centrades perilloses. Al final, la història va fer justícia amb el Lusitans: «És un somni per l'entitat i estic molt satisfet perquè és un grup molt humil», va dir el tècnic Marqués. «Era una il·lusió que pensàvem que mai no ens arribaria», hi va afegir.

AMBIENT FESTIU / Aixovall va viure un ambient de festa, amb mitja graderia on no hi cabia ni una agulla, tot d'aficionats del Lusitans com hi era, i l'altra mitja amb alguns seguidors del Matecosa i especialment coberta amb la gent del futbol del Principat. A Alàs, per contra, hi va haver molt poca gent, no va arribar a un centenar per veure el Pidasa-Escale.

EL DERBI COLOMENC, EMPAT A ZERO / Només el primer quart d'hora, amb els dos equips conscients de què una victòria els assegurava la plaça europea i potser el títol, es va jugar al ritme que requereix un partit de tanta transcendència. L'empenta inicial, amb els dos equips bolcats a l'atac, va anar difuminant-se per donar pas a una batalla del mig del camp que beneficiava més al Pidasa, finalment segon, per la qual cosa s'assegura ser al bombo de la primera ronda prèvia de l'Europa League.

Amb la graderia morta es va viure un partit fred, que barrejat amb la tensió i nerviosisme lògics, preocupava més no encaixar que marcar; d'aquí l'empat sense gols, tot i que Òscar Sonejee va marcar en posició antireglamentària. La segona part, amb el condicionant de saber que el Lusitans –l'únic equip que depenia de sí mateix– guanyava, va ser encara més tosca i amb accions perilloses a comptagotes. Al final el pitxitxi Víctor Bernat (minut 87)i el reaparescut Víctor Rodriguez (89') van veure la segona groga per a l'Escale però a Aixovall el Lusitans ja havia destapat el cava i el Pidasa no va fer res; l'empat ja li valia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.