• Es troba el 5% per damunt del PIB, molt per sobre del 3% que marca el Tractat de Maastricht
• L'endeutament total se situa prop dels 900 milions, tot i que l'alerta s'encén al finançament

Carles Torrecilla, Joan Pau Miquel i Jordi Alcobé, ahir. Foto: TONY LARA

Amb la publicació de l'Anuari Socieconòmic de BPA l'any passat --on s'explicava la dinàmica del 2008-- ja es van encendre les alarmes sobre el dèficit públic de l'Estat, ja que s'apuntava que superava en un punt el màxim permès a la Unió Europea. Durant l'exercici 2009, aquesta dinàmica es va incrementar fins al punt que, tal com assenyala l'estudi que ahir van presentar els responsables de BPA, el dèficit públic d'An- dorra "representa una xifra rècord del 5% del PIB, molt per sobre del límit fixat en els criteris de Maastricht, que és del 3%". Mentrestant, l'endeutament públic total es va situar l'any passat "prop dels 900 milions d'euros, cosa que equivaldria al 38% del PIB, aproximadament". Com a element esperançador d'aquesta dinàmica negativa, però, hi ha el fet que "la presentació de les lleis d'impostos directes a les societats i als empresaris pretén reduir aquest nivell de dèficit".

L'anuari de BPA, que va ser presentat en roda de premsa pel director general de BPA, Joan Pau Miquel, i per l'economista Jordi Alcobé --aquest últim, l'autor del document que aquest any celebra el seu 15è aniversari i que s'ha avançat a l'estiu, quan habitualment s'entregava cap a la tardor, per la necessitat de disposar d'estudis el més aviat possible en un context de crisi-- detalla que els ingressos del Govern es van reduir el 14,4% l'any passat, i la recaptació per impostos indirectes va ser el 10,7% inferior, arran de la reducció de les importacions i de la demanda del sector turístic. Paral.lelament, les despeses totals del Govern es van reduir el 6,8%, mentre que les inversions ho van fer el 16,3%, però les despeses de funcionament van passar a representar fins al 58,2% de les despeses totals.

Aquest desequilibri de les finances del Govern es va traduir en un dèficit de 116,6 milions d'euros, amb la qual cosa "l'endeutament bancari creix el 23,7%, fins als 621,6 milions". L'expert va situar la pressió tributària al 20,6% del PIB, un punt per sota del del 2008, a causa de "la disminució dels ingressos tributaris". Una dada significativa és que l'endeutament bancari del Govern va créixer el 23,8% l'any passat "i es triplica en els darrers cinc anys". Entre els aspectes que han tingut el seu pes per arribar a aquesta situació hi ha l'increment de les despeses de personal, que continuen creixent "i ja representen el 23% de les despeses totals del Govern, amb 89,3 milions".

LA DINÀMICA DELS COMUNS Pel que fa a les administracions comunals, els seus ingressos es van mantenir l'any passat respecte al 2008, i les transferències del Govern van ser "la principal font de finançament, amb el 37,7% dels ingressos totals". Les despeses dels comuns van baixar el 19,9%, a causa de la caiguda del 45,1% de les inversions i del 5% de les despeses de funcionament. Les despeses de personal, però, "van augmentar el 3,9%, i el personal dels comuns arriba ja als 1.900 empleats". L'endeutament bancari dels comuns va augmentar fins als 197,8 milions, i l'endeutament consolidat amb les societats participades assoleix els 265,7 milions. Alcobé va manifestar que aquestes inversions dels comuns en societats participades va ser, en el seu moment, una oportunitat, però que paral.lelament comportava uns riscos, com s'està veient actualment, que comporten obligacions en moltes ocasions difícils de sufragar. Entre les dades presentades referents als comuns, destaca el fet que Andorra la Vella té l'endeutament més elevat, amb 61,8 milions, mentre que el Comú de la Massana "supera el límit d'endeutament en més del 50%.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.