PUBLICITAT

L'arrel de pràctiques més democràtiques

ENRIC GUINART // Periodista
Periodic

Després d'un període de volguda desconnexió del món periodístic, avui recupero la ploma –més digital que mai– per iniciar una secció on parlaré de dues de les meves grans passions: la política i les noves tecnologies. Perquè crec en la política com la millor eina per solucionar els problemes de les persones i perquè crec en el potencial d'internet com a instrument que ens ajuda a fer més senzilla la recerca de solucions i com a eina que contribuirà a reconstruir els ponts que uneixen els polítics amb la ciutadania. I perquè internet serà l'arrel d'on naixeran les branques d'una nova pràctica democràtica. Sens dubte, els polítics que entenguin la força de les noves tecnologies i les utilitzin per fer més fàcil la vida a les persones, seran els líders del futur.

Per començar, us volia convidar a participar en un joc. A continuació veureu una llista de 10 qualitats: pròxim, interactiu, transparent, col·laborador, obert, permeable, flexible, comparteix coneixement, participatiu, escolta. I ara arriba el més divertit. Ja siguin d'Andorra o de fora, ¿associeu alguna d'aquestes qualitats als partits polítics actuals? Per molt que faci un esforç, realment em costa veure aquestes pràctiques en les organitzacions polítiques d'avui. Digueu-me exigent, però estic convençut que tristament molts de vosaltres constateu aquesta anomalia democràtica. Ningú o molts pocs se n'escapen, ja siguin de dretes, d'esquerres o de centre. No és un problema ideològic. En un primer nivell és una deficiència política i, en un segon grau més profund, és la incapacitat d'adaptar-se a un canvi de paradigma i a un canvi cultural que circula amb un tren d'alta velocitat.

Però abans de profunditzar en allò que suposa i les implicacions que tindrà el concepte de Política 2.0, primer cal definir-lo. I lògicament ho buscarem a internet, a la enciclopèdia més gran del món creada curiosament de forma altruista per tots els internautes: Wikipedia. ¿I si els partits polítics comencessin a entendre el potencial que suposa aquesta intel·ligència col·lectiva? Però bé, no em desvio del tema. Segons Wikipedia, la Política 2.0 «és l'aplicació de pàgines web, blogs i xarxes socials al món polític. És una eina per mantenir la participació i interacció entre ciutadans i polítics. Amb aquesta política, els votants es vinculen, participen i són escoltats». És a dir, la Política 2.0 és l'ús de les eines de la web 2.0 que permeten als usuaris interactuar i col·laborar entre si com a creadors de contingut generat per persones en una comunitat virtual, a diferència de la web 1.0, on els usuaris es limitaven a l'observació passiva d'uns continguts que ells no havien creat .

Molt més que una tecnologia

Ara bé, fins ara només hem parlat de Política 2.0 des del punt de vista dels polítics com a ús d'eines 2.0 per potenciar la seva capacitat d'obrir-se, parlar amb la ciutadania i escoltar-la així com compartir les seves opinions. Però no ens hem d'oblidar de la Política 2.0 en clau ciutadana, és a dir, la capacitat d'aquests per organitzar-se en xarxes a través d'instruments 2.0 per crear grups d'interès que acabin influint les decisions dels polítics i dels poder públics. En conseqüència, la Política 2.0 també té un efecte positiu de més implicació política per part de la ciutadania. I és precisament aquesta segona esfera la que està més desenvolupada en l'actualitat. ¿I això per què és així?

Tindrem temps de parlar-ne en d'altres articles però a mode d'avançament, s'ha d'entendre que la Política 2.0 no és només una manera de comunicar o una tecnologia, és un canvi d'actitud, és un canvi cultural. Bona part de la ciutadania ja ha entès els beneficis que suposa per a un mateix compartir el coneixement i aprendre dels altres escoltant el que diuen. En canvi, la majoria de polítics ho consideren com una manera més de fer arribar el seu missatge i molts pocs ho han entès com una conversa amb la ciutadania. Molts tenen presència digital però sense identitat digital. Molts tenen els dos peus a la xarxa però pensen i actuen analògicament. El 90% de la presència política a la xarxa és llunyana, unidireccional, poc clara, inflexible, monologuista, exclusiva i corporativa. ¿Recordeu les qualitats que mencionava a l'inici?. Queda molt camí per recórrer.

 

a seguir..

@mariviromero // L'observació i estudi de les bones pràctiques pot ser una bona manera de que els polítics perdin la por a les xarxes socials. Per aquest motiu, en cada article aconsellaré un compte d’un representant polític a Twitter. La primera recomanació és Mariví Romero, regidora de l’Ajuntament de Màlaga i Responsable de Comunicació 2.0 del Partit Popular a la comunitat andalusa. Diàriament escolta, interactua, participa, comparteix informació, col·labora, es mostra humana i, sobretot, és transparent. És tot un exemple a seguir ja que aplica quasi a la perfecció tots els principis de la “Política 2.0”.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT