• L'Hotels Plaza venç a Castelló i amb la permanència pràcticament assegurada mira nous horitzons

Emil i Cabinho pressionen Rafa Muñoz en el partit d'ahir al pavelló Ciutat de Castelló. Foto: SERGIO C. G.

Ahir, una vegada va acabar el partit de l'Hotels Plaza a la pista del Playas de Castellón, Xavier de la Rosa va parlar per primera vegada aquesta temporada del play-off d'ascens com una realitat. Perquè l'objectiu que tenia ell i l'equip tricolor a principi de la temporada era el de la permanència i la victòria d'ahir a la pista del cuer, per un contundent 3-7, convida a pensar que la salvació ja és pràcticament una realitat: el descens està a onze punts i queden quatre partits perquè acabi la temporada regular. No és matemàtic encara, però sí virtual.

El partit va ser d'aquells entretinguts, amb ocasions constants a les dues porteries. El Playas sabia que amb els tres punts abandonava el fanalet vermell i sortia de la zona de descens i; per això, esperonat pel seu públic en un pavelló amb un miler d'espectadors, va sortir a l'atac, a jugar-li de tu a tu al conjunt andorrà. Beto i Martín van avisar ben d'hora però en el primer atac amb cara i ulls de l'Hotels Plaa, Carlinhos va culminar un contraatac per fer el 0-1.

Passaven els minuts i els porters –Aitor i Ignacio– estaven sent els millors al parquet, amb intervencions que impedien moviments que conservaben el 0-1 a l'electrònic fins que al minut 16, a la sortida d'un còrner, Lorente va caçar la pilota dins de l'àrea, aquesta va rebotar en Carlinhos i va suposar l'empat.

El partit es va electritzar encara més fins el descans; Diego va aprofitar al 18 un rebuig del meta local a xut de Moisés per fer l'1-2 però l'alegria tricolor va ser qüestió de segons perquè en la següent jugada Beto va empatar. Amb el temps sobre la botzina Jona va poder fer el tercer gol però xutar al travesser.

Començava la segona part amb tot encara per decidir però el Playas va notar l'enorme desgast físic realitzat en la primera part i ja no va poder mantenir el ritme davant d'un Hotels Plaza que no afluixava. Deia De la Rosa fa quinze dies que la mala ratxa ja superada de nou partits sense guanyar era normal dins de la planificació física però que per al tram final els jugadors recuperarien el màxim de forma. Ahir es va veure que l'equip va a més en aquesta faceta perquè aquesta va ser la clau del triomf: la superioritat física.

Sense abaixar el ritme de joc l'Hotels Plaza va insistir, com en la primera part, en busca del gol i veia com els locals no arribaven a donar feina a Aitor... Amb prou feina podien defensar-se.

La insistència va tenir premi al minut 29 quan Júnior va treure les teranyines de l'escaire i feia pujar el 2-3. Era el moment de matar el partit i els de De la Rosa van buscar el quart, que va arribar al minut 33, obra de Moisés.

El tècnic local, Fran Torres, se la va jugar a partir de llavors amb porter jugador i un minut després Cabinho va fer pujar el 2-5 a falta de quatre mintus per al final. El partit semblava, ara sí, vist per sentència però encara quedaven tres gols per veure, que van arribar en els dos últims minuts. Saúl va retallar diferències al segon pal amb encara més de 60 segons per endavant. Era el 3-5 i el Playas necessitava un miracle en forma de dos gols. Res de miracles. Els dos gols els va fer l'Hotels Plaza aprofitant els atacs dels locals a la desesperada. Júnior va culminar un contraatac a falta de 45 segons i poc després Carlinhos va tallar una pilota en pista pròpia amb els locals fent servir el porter jugador per fer pujar el 3-7. Segona victòria consecutiva de l'equip de Peñarroya i el que és més important: l'onzè lloc que marca la franja de la permanència amb el play-off d'ascens –ElPozo i Barça B estan entre els vuit primers però no poden pujar–, ara en mans de l'UMA Antequera, està ja a cinc punts.

Per a més informació consulti l'edició en paper.